Resultats de la cerca

Comprenia els actuals estats de Sèrbia i Montenegro, Croàcia, Eslovènia i Macedònia Fins el 1991, any en què començà a desmembrar-se, l’estat limitava amb Itàlia i Àustria al NW, Hongria al N, Romania i Bulgària a l’E, Grècia i Albània al S i la mar Adriàtica a l’W La capital era Belgrad En el moment de la seva màxima extensió, la superfície era de 255804 km, i a final dels anys vuitanta la població era d’uns 23 milions d’habitants Des del 1946 fou una república socialista federativa La història Procés del conflicte bèllic a l’antiga Iugoslàvia Amb l’esfondrament de la monarquia…

Situació Vista del poble d’Estopanyà, amb les imposants muralles de l’antic castell a segon terme ECSA - J Bolòs Les imposants muralles del castell presideixen el turó on s’esglaonen les cases de la vila d’Estopanyà, que s’emplaça a 730 m d’altitud a la solana d’un contrafort de la serra de la Roca Foradada Mapa 32-13 327 Situació 31TBG967525 De la carretera que va de Lleida a Benavarri N-230, al Pla de Castillo, surt a la dreta la carretera que porta a Estopanyà Podem pujar al poble per una carretera que fa una gran volta cap a l’oest El castell és al cim del poble, envoltat de cases Cal…

Escut de la vila en el retaule major de la parròquia de Santa Maria ECSA – MCasanovas La vila Castilione s’emplaçava en els límits administratius i territorials de l’antic comtat de Peralada, just en la seva frontera meridional, a frec amb el comtat d’Empúries El topònim simple de Castilione , Kastilione , Castilion , villa de Castilio o Casteion apareix en els documents des del segle IX fins al XII, mentre que el genitiu Impuriarum no s’incorporà al nom fins més tard, quan la vila ja estava fermament consolidada com a capital del comtat emporità Els orígens de la vila romanen…

El 15 de setembre de 1449 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bertran Samasó Banyoles final del segle XIV – Càpua, Campània 1458, abat de Santa Maria de Ripoll diputat militar Francesc Desplà, òlim de Conomines, cavaller i senyor de la casa d’Alella, del palau de la Cucurella de Barcelona i de la torre de Sant Gervasi de Cassoles diputat reial Pere Dusai, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís Miquel, prior de Sant Pau del Camp oïdor militar Roger de Cartellà, donzell de la vegueria de Girona i senyor de la baronia de Rocacorba oïdor reial Pere Cardona,…

És propi de la cultura francesa del darrer terç del segle XX d’assumir que un president del país passarà a la història més pels projectes culturals que haurà desenvolupat, sobretot en el camp artístic, que no pas per altres raons Pompidou, el primer, amb el centre d’art que fa que el seu nom sigui conegut arreu del món De Gaulle no va saber aprofitar la personalitat de Malraux en aquests àmbits, Giscard d’Estaing amb el Museu d’Orsay, que no va poder acabar, i sobretot Mitterrand han portat aquest concepte molt enllà El doble septenni de François Mitterrand 1981-95 no es va…

Joaquim Mir en una fotografia de començament de segle Barcelona, Biblioteca de Catalunya FF Pocs artistes catalans van viure una vida tan apassionant com Joaquim Mir Barcelona 1873-1940 primers anys de lluita i esforç per situar-se en el món de la pintura, al costat dels seus amics Isidre Nonell, Ricard Canals, Ramon Pitchot, Adrià Gual i Juli Vallmitjana, alhora que de Joaquim Sunyer, Picasso, Casagemas i Ricard Opisso, com també Els Quatre Gats, tots ells menys pròxims anys mallorquins i tarragonins de lluita i voluntat per aconseguir un llenguatge propi, a la vegada que pactava, d’una…

Situació A ponent de la ciutat de Solsona s’alça el Castellvell, al cim del turó que rep el mateix nom i que surt del massís de la Torregassa i parteix les aigües del Cardener i del Segre Aquest indret forma part del municipi d’Olius des que fou duta a terme la divisió territorial de la comarca del Solsonès, el segle XIX Des del castell hom domina tota la ciutat de Solsona i el seu vinyet, i una bona part de la comarca Una de les quatre torres del castell J Bolòs Una vista de les importants ruïnes que encara resten de l'antic castell de Solsona J Bolòs Davant el recinte emmurallat, vers…

Els sectors més dinàmics de la societat catalana iniciaren algunes de les grans revolucions liberals del segle XIX, o bé s’hi implicaren directament El començament d’aquestes revolucions se situa en el conjunt de processos contradictoris generats al final del segle XVIII per la Revolució Americana del 1776 i la Revolució Francesa del 1789 Una revolució liberal és una revolució política el seu marc són els estats Els sectors de la societat catalana implicats en les revolucions liberals es localitzaren inicialment en dos regnes el de França i el de les Espanyes Però també a la Itàlia en…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Gironès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La zona de transició situada entre el mar i la muntanya que queda limitada al nord per la nova comarca del Pla de l’Estany, a l’est per la comarca del Baix Empordà, al sud per la comarca de la Selva i a l’oest per les comarques de la Garrotxa i la Selva, és part del territori que històricament ha estat designat amb el nom de Gironès Els límits d’aquesta comarca han anat canviant al llarg del temps, essent diversos els factors que influïren per engrandir-los o reduir-los…

Una vista de conjunt de l’església, des del costat sud-oriental Tal com hom pot apreciar, es tracta d’un edifici que ha vist força reformada la seva estructura original F Tur L’església de Sant Medir de Romanyà pertany a un poblat de masies escampades per terres properes a la riba esquerra del riu Fluvià, que és el límit meridional del terme municipal de Pontós Mapa 258M781 Situació 31TDG915697 A la carretera N-II s’agafa una pista de terra que és senyalitzada En direcció a Figueres i a la frontera es troba cosa d’1 km després d’haver passat la vila de Bàscara i el pont sobre el…