Resultats de la cerca
Es mostren 2938 resultats
Projecció exterior de la cultura catalana 2015
Cinematografia
Literatura catalana
Art
Música
Folklore
Teatre
Gastronomia
La cultura catalana va tenir una destacada presència dins del setè art —entès en el seu sentit més ampli— durant el 2015 La coincidència del rodatge de la sèrie Joc de Trons a Girona, entre els mesos de maig i setembre, així com l'estrena de la pellícula Ocho apellidos catalanes , al novembre, van contribuir en bona mesura a la projecció exterior del fet català, encara que fos en la seva versió més arquitectònica, en la sèrie, o estereotipada, en la pellícula L'estrena de l'obra pòstuma de Bigas Luna Segon origen també hauria d'haver contribuït a aquesta embranzida, per bé que el poc èxit de…
Militar 2016
Militar
En un any que hi va haver trenta-quatre conflictes armats al món, segons l’Escola de Cultura de Pau, també va destacar una clara i profunda tendència a la militarització de les relacions internacionals Els efectes de la guerra contra el terror no van suposar més seguretat global, sinó que més aviat es van dibuixar nous escenaris de por i una sensació més gran d’inseguretat a conseqüència d’atacs terroristes en diversos països d’Europa que han pres part en operacions antiterroristes internacionals, així com a bona part dels països objecte d’aquestes intervencions militars occidentals Entre els…
Josquin Des Prés
Música
Compositor francoflamenc.
Vida Considerat una de les figures principals del Renaixement musical, fou molt valorat pels seus contemporanis i la seva obra influí poderosament en els compositors de les generacions posteriors Les seves obres foren les més copiades en manuscrits, després de la seva mort No existeix cap evidència sobre el seu lloc de naixement, però hi ha diverses hipòtesis, totes avalades per dades de dubtosa fiabilitat Tampoc no es coneixen dades sobre els seus primers anys Possiblement la seva formació musical s’inicià a l’escolania de la collegiata de Saint-Quentin, a la regió de la Picardia, centre…
Verbs
Les formes personals El passat simple i el passat perifràstic Utilitzem el passat simple en totes les obres de caràcter enciclopèdic Escrivim el passat perifràstic en els llibres de text, infantils i juvenils evitem les formes vares , vàrem , vàreu , varen El príncep va muntar a cavall i se’n va anar a córrer món Acceptem l’alternança del passat perifràstic i el simple en textos en què l’ús del temps compost podria fer-se massa reiteratiu El primer text escrit originàriament en català, les Homilies d’Organyà , va aparèixer entre el segle XI i el XIII A partir del segle XIII sovintejaren els…
Barcelona, Ciutat del Coneixement: una nova estratègia econòmica i territorial
Barcelona, segle XXI Vestíbul de la Terminal A de l’aeroport de Barcelona, dissenyada per RBofill i inaugurada el 1992 ECSA En els darrers temps Barcelona ha fet passes decisives en la definició d’una nova estratègia econòmica i territorial esdevenir ciutat del coneixement L’antiga capital mercantil de la Mediterrània, la gran capital industrial d’Espanya, l’única gran ciutat del sud d’Europa que en expressió de l’historiador Jordi Nadal ha participat en primera línia tant en la revolució mercantil com en la revolució industrial, afronta ara el repte de participar també en un lloc destacat en…
La vila de Montblanc
Art gòtic
L’escut de la vila sobre el portal d’entrada a l’hospital de Santa Magdalena ECSA – GSerra L’evolució històrica La vila de Montblanc té el seu origen a mitjan segle XII, arran de la concessió realitzada pel comte Ramon Berenguer IV del lloc de Duesaigües-Vilasalva, situat vora la confluència del Francolí i l’Anguera, a favor de Pere Berenguer de Vilafranca, esdevingut el primer batlle i veguer del territori de Montblanc L’emplaçament definitiu s’inicià amb la segona carta de poblament 1163, per la qual, per raons estratègiques, s’obligà a traslladar la població a la falda del tossal o “ munt…
La ciutat de Manresa
Art gòtic
Escut de la ciutat en una clau de volta de la Seu, de vers 1328-53 BV – GSerra Síntesi històrica A la baixa edat mitjana el nucli urbà de la ciutat de Manresa ocupava els turons del Puig Cardener i el Puig Mercadal –on hi ha les esglésies de la Seu i del Carme, respectivament–, solcats pel Cardener i dos dels seus afluents, el Mirable i el torrent de Monteis, que des del segle XIV ja rebé el nom de torrent de Predicadors Malgrat l’existència de restes d’èpoques ibèrica i romana i que el nom de Manresa ja apareix en la documentació el 24 de juny de 889, el gran creixement urbanístic de la…
Les relacions amb Aragó
Art gòtic
Per a poder comprendre les connexions entre l’arquitectura gòtica catalana i l’aragonesa en la baixa edat mitjana, cal tenir present el paper de mecenatge cultural dut a terme pels diferents prelats d’origen català que ocuparen seus aragoneses al llarg dels segles XIII, XIV i XV D’altra banda, convé no oblidar que fou precisament durant aquesta època que a la Corona d’Aragó es van implantar els dos grans ordes monàstics dels predicadors i els franciscans, que des del començament gaudiren del suport de l’episcopat i que alguns dels prelats aragonesos, pel fet de ser parents més o menys propers…
La modernitat d'un marginal: Francesc Gimeno
Francesc Gimeno i Arasa Tortosa 1856-Barcelona 1927 ha estat un artista difícil de classificar La seva obra és un exemple immillorable de com l’art transgredeix contínuament les conceptualitzacions dels historiadors i estudiosos De fet, la pintura gimeniana no encaixa en el discurs historicoartístic de l’art català finisecular L’automarginació del tortosí convertí la seva obra en l’excepció de la pintura del seu temps Al llarg de la seva trajectòria sempre mantingué una actitud independent respecte dels corrents estètics de cada moment La seva inadaptació el va fer romandre al marge de l’art…
La conca alta de la Noguera Pallaresa com a exemple de la geologia herciniana
A la conca alta de la Noguera Pallaresa hom pot observar algunes de les grans unitats que constitueixen la zona axial dels Pirineus Al N el dom de la Noguera Pallaresa, que ocupa una gran part de l’àrea, i al S el dom de l’Orri, ambdós formats per materials sedimentaris del Cambroordovicià Entre aquests dos doms es troba el sinclinal de Llavorsí, on afloren terrenys devonians i carbonífers En canvi, en el sinclinal de Tor, a la part més oriental del dom de la Noguera Pallaresa, només hi ha materials devonians Aquests també es troben a la unitat encavalcant del Moredo, que limita pel N el dom…