Resultats de la cerca
Es mostren 2130 resultats
Literatura 2014
Literatura
Literatura catalana
literatura castellana
Literatura anglesa
Literatura francesa
Literatura italiana
Literatura alemanya
Literatura catalana El 2014 la commemoració de l’Any Joan Vinyoli va presentar diverses propostes per a celebrar el centenari del seu naixement © Generalitat de Catalunya L’esdeveniment literari més destacat del 2014 va ser la commemoració de l’Any Joan Vinyoli, ja que el 3 de juliol es complia el centenari del seu naixement, i el 30 de novembre, el trentè aniversari de la seva mort Considerat un dels poetes més grans en llengua catalana del segle XX, i una de les veus líriques més influents, se’l va homenatjar amb actes de caràcter cultural i participatiu L’objectiu va ser difondre l’obra…
El marc històric del romànic de la Selva
Art romànic
Primeres notícies De la mateixa manera que la Selva no forma cap unitat fisiogràfica, tampoc constitueix una unitat històrica, atès que té elements dels antics comtats de Girona i d’Osona i fins un petit sector abans adscrit a la diòcesi antiga de Barcelona, la parròquia de Riells Majoritàriament, però, formava part del comtat de Girona i pertanyia a l’antic ardiaconat religiós gironí de la Selva, d’on va rebre el nom, que s’estenia endemés per un bon sector del Gironès i del Baix Empordà De totes les divisions que puguin fer els geògrafs o fisiògrafs, només interessa assenyalar aquí les…
Organització política de la Garrotxa
El comtat de Besalú Els comtats catalans solien ésser força petits Hom ha afirmat amb encert que això podia ésser així a causa, en bona part, de l’alt nombre d’habitants que hi havia als Pirineus Cal, però, tenir també present que el territori ocupat pel comtat i fins i tot la majoria dels seus límits, segurament no foren pas una creació de l’època carolíngia és molt probable que tinguessin unes rels molt més antigues Els comtes de Besalú Armand de Fluvià i Escorsa Aquests comtats generalment eren països que restaven molt fàcilment a l’abast d’una persona un home en un dia gairebé els podia…
La galàxia
El cosmos medieval La Galàxia està formada per nebuloses, immensos núvols de gas i pols, i innumerables estrelles, algunes solitàries i d’altres agrupades en cúmuls En la imatge el color blanc característic de la Via Làctia ESO / S Guisard En aixecar el cap de nit es veu, a grans trets, el mateix cel que veien els éssers humans més antics El significat de l’espectacle celeste és, però, molt diferent per als éssers humans de principi del segle XXI que per a les generacions anteriors Fins la revolució científica del segle XVII es considerava que la Terra ocupava el centre de l’Univers Al seu…
Bibliografia dels segles de l’època moderna
Obres generals Ainaud de Lasarte, J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Cataluña Tierras de España , II, Barcelona, 1978, pág79-91 Ainaud de Lasarte, J La Pintura Catalana De l’Esplendor del Gòtic al Barroc , Barcelona, 1990 Alcolea Gil, S «La pintura des de 1500 a 1850», dins DDAA Historia de la pintura en Cataluña , Tecnos, Madrid 1957, pág151-249 Alcolea Gil, S «El Renaixement L’època del Barroc 1625-1775 El segle XIX» dins L’Art a Catalunya , collecció Dolça Catalunya , vol I, Ed Nauta, Barcelona, 1983 Alcolea Gil, S Escultura catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al…
El marc històric del romànic de la Segarra
Art romànic
El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…
El Barcelonès al segle XII. Estancament i nou començ
Art romànic
Els comtes i els seus oficials En els primers anys del segle XII, cal destacar tres canvis polítics de gran importància per a Catalunya en primer lloc, l’atac dels almoràvits en segon lloc, la consolidació dels comtats de la Catalunya Vella sota el domini del comte de Barcelona, i en tercer lloc, una represa de l’expansió més enllà dels Pirineus i cap al sud Tot i que València havia caigut en mans dels almoràvits al final del segle XI, fins el 1107 no es feren incursions a la zona costanera del comtat de Barcelona Durant aquests anys els atacs es concentraren al Penedès i amenaçaren…
L’estructura social i l’economia medieval de l’Anoia
Art romànic
L’estructura social Repobladors La majoria de les terres aprisiades no són repoblades directament pel comte La venda de Masquefa 963 i de Queralt 976, la permuta de Pierola 1063, les cessions, al bisbe de Vic, de Calaf abans del 1015, Montbui, Saió i Tous 960 i la partió de Miralles Santa Maria de Miralles entre la mateixa seu episcopal i Ènnyec Bonfill 987 són una clara mostra de com, malgrat l’adquisició de Cabrera i Piera 1063-67, el comte cedeix el lloc al bisbe de Vic i a les famílies vicarials, que poden aportar un major potencial demogràfic Precisament, a partir de la meitat del segle…
La Conca de Barberà
Situació i presentació La Conca de Barberà, amb una extensió de 650,24 km 2 que correspon a 22 municipis, és situada entre la Serralada Prelitoral i els altiplans segarrencs Geològicament pertany a la Depressió Central Catalana, però hidrogràficament la majoria del seu territori correspon als rius Francolí i Gaià, les aigües dels quals desemboquen directament a la Mediterrània La comarca té una disposició allargada en direcció de NE a SW, parallela a la de la Serralada Prelitoral Els seus límits són els…
Mèxic

Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, que limita al N amb els Estats Units d’Amèrica, a l’E amb la mar de les Antilles, al S amb Guatemala i Belize i a l’W amb l’oceà Pacífic; la capital és Ciutat de Mèxic.
La geografia física El relleu El relleu de Mèxic és molt variat i accidentat D’una banda hi ha la part septentrional, que és la continuació dels relleus del sud dels EUA, formada per altiplans vorejats per la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, orientats de NW a SE, molt fracturats, formats per materials sedimentaris del Secundari, entre els quals aflora algunes vegades el sòcol cristallí A l’altre costat de les serres resten les estretes planes costaneres Al centre del país hi ha la cadena volcànica que el travessa d’oest a est, amb les…