Resultats de la cerca
Es mostren 1977 resultats
Els camins de l'espai
Ciència i tecnologia espacial L’astronàutica és la ciència de la navegació per l’espai El terme va ser establert per l’enginyer francès Robert Esnault-Pelrerie 1881-1957 en el marc d’una conferència pronunciada el 1927 a la seu de l’Associació Astronòmica Francesa D’acord amb la seva etimologia, el terme astronàutica o ‘navegació pels astres’ és anàleg al de cosmonàutica o ‘navegació pel cosmos’, emprat fa un temps pels soviètics i ara encara pels russos Totes dues denominacions compartien, en el moment de ser creades, una hipotètica possibilitat de navegar per l’espai en un futur En l’…
Els nous camins de cultura
La toilette , R Casas, c 1894 MAM La població exclosa de l’alta cultura tenia alguna preocupació cultural i un cert afany d’incorporar-se als nous aires, tot i que sovint anava per altres viaranys que la classe dirigent Els progressos tecnològics en les arts gràfiques la linotipia és del 1886 facilitaren la difusió de la cultura escrita a través de la premsa i dels fulletons o la musical amb els fonògrafs comercialitzats des del 1887 Els diaris, la premsa en general, es convertiren en importants mitjans d’informació i creadors d’opinió D’informació perquè cada dia tenien més garantida la…
Els vells camins de la mar
Veles e vents La mar terra de naufragis La mar terra d’aigua negada als humans —al capdavall animals terrestres— que van trigar millennis a aventurar-s’hi La mar xarxa de camins sempre oberts i alhora sempre closos sense l’art de navegar Un art que els humans —surant primer arran de costa sobre troncs o rais petits, avançant després a força de rems sense deixar la riba enllà de l’horitzó, inflant més tard les veles al grat del vent—acabaren per aprendre barca i orientació, posició i aparell, rumb i portolà Amb molts tràngols i angoixes, malalties i morts, crims i heroismes però, al llarg de…
Nous camins estètics: balanç i cartografia
Els anys que van del 1997 al 2007 van marcar una dècada de profundes mutacions culturals i estètiques que, en l’àmbit dels Països Catalans, acabaren conformant una cartografia extraordinàriament heterogènia i diversificada, però amb unes línies de força de gran potència que permeten dibuixar els perfils d’una cultura que, tot i els problemes estructurals, entrà amb una força renovada en el nou millenni En les pàgines que segueixen s’intenta esbossar sintèticament l’orientació del més essencial d’aquestes mutacions, que fonamentalment s’articulen al voltant de quatre eixos transversals que…
Tots els camins duen a Roma
Literatura catalana
Llibre de memòries d’Agustí Calvet, Gaziel, publicat el 1958.
Desenvolupament enciclopèdic Subtitulat Història d’un destí 1893-1914 , l’obra acumula tota una colla d’idees i reflexions sobre la condició humana sotmesa a l’omnipotència del destí, fins al punt que esdevé una autèntica autobiografia moral El fet que només arribi al 1914, quan l’autor tot just tenia vint-i-set anys, s’explica per dues raons La primera, d’ordre personal el moment en què el destí o l’atzar li capgiraren la vida abocant-lo al periodisme i la segona, d’ordre collectiu l’inici de la Primera Guerra Mundial, que Gaziel fa coincidir amb la fi d’un món, el de la burgesia liberal que…
Els camins, els viatges i els transports
Els camins, construcció humana i símbol existencial Un dels trets distintius del món animat en oposició al món mineral, inert, i aparentment estàtic, és la mobilitat La vida, en efecte, és moviment La mobilitat és imprescindible per a satisfer les necessitats humanes més essencials No debades es considera que, després del foc, la roda ha estat el descobriment més decisiu de la humanitat Les relacions humanes, l’aprofitament dels recursos naturals, l’intercanvi econòmic, res no fóra possible sense sistemes de transport ni mitjans de comunicació Per això, és clar que els camins, entesos com l’…
Joan Puig i Ferreter publica Camins de França
Joan Puig i Ferreter publica Camins de França
Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró
Societat creada a Barcelona el 1844, amb un capital de vint milions de rals, per tal de construir la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica, entre Barcelona i Mataró.
La societat fou creada per Miquel Biada aprofitant la concessió atorgada pel govern 1843 a Josep MRoca, el qual assolí aportacions de capital angleses La línia, inaugurada el 28 d’octubre de 1848, fou aviat prolongada fins a Arenys de Mar 1852-57 El 1860 aquesta companyia es fusionà amb la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers abans, Camins de Ferro del Nord de Barcelona i en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona després anomenada Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres
Companyia dels Camins de Ferro del Nord de Barcelona
Societat creada a Barcelona el 1850 per a construir la línia de ferrocarrils de Barcelona a Granollers (28,5 km), que entrà en servei el 1854, i que fou prolongada el 1860 fins a prop de Maçanet de la Selva.
Aviat canvià el nom pel de Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers, que el 1860 es fusionà amb la Companyia Espanyola dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i donà lloc a la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona
Els camins, els ponts i les creus de terme
Art gòtic
El pont del Diable de Martorell, d’origen romà, per on passava la Via Augusta Va ser reconstruït al final del segle XIII i, novament, després de la Guerra Civil Espanyola ECSA – JTodó Els camins i els ponts tenen, evidentment, una estreta relació No és concebible un pont sense un camí al qual facilita el pas, salvant rius i, de vegades, altres accidents naturals També les creus solen estar molt lligades als camins, perquè era costum d’erigir-ne prop seu, a les entrades de les poblacions i sagreres i en cims o accidents notables del terreny Com és lògic, cadascun d’aquests elements té una…