Resultats de la cerca

El mastegatatxes Ficedula hypoleuca és lleugerament més petit que el papamosques gris ateny 13 cm i, en plomatge primaveral, el mascle és ben diferent perquè és blanc de sota i negre del dors, amb taques blanques a les ales en plomatge de tardor, però, és semblant a la femella, amb el dors grisós i la panxa clara, com la de la fotografia, feta prop de Barcelona Oriol Alamany Malgrat que el mastegatatxes pot ésser considerat com un migrador comú, abundós i regular durant ambdues migracions arreu dels Països Catalans, poques espècies estivals són tan irregulars, escasses i locals a l’hora de…

Al N de l’Ebre és un migrador i hivernant regular, però de pocs efectius, que es mou quasi exclusivament per les comarques litorals i prelitorals resta confinat als marjals i els estanys litorals i, esporàdicament, ha criat al delta de l’Ebre Al País Valencià es considera un migrador escàs i irregular Cabanes, devesa del Saler, Pego, el Fondo i Santa Pola A les Balears té una categoria similar, i s’hi afegeixen una hivernada molt escassa i irregular potser menys a Mallorca i una reproducció esporàdica Tot això fa que als Països Catalans, el mussol emigrant sigui una espècie que s’ha observat…

La sal de taula o sal comuna està formada per sodi i per clor El seu ús, moderat, és profitós, ja que aquests elements són indispensables per al nostre organisme, perquè participen en la regulació del metabolisme i en l’equilibri dels líquids corporals Una de les funcions més importants del sodi és de retenir aigua en els líquids corporals, concretament en el medi extracellular En condicions normals, l’organisme elimina l’excés de sodi que rep eventualment amb l’alimentació, a través bàsicament de l’orina Això no obstant, un excés persistent de l’aportació d’aquest element pot portar a un…

El corriol petit Charadrius dubius és un actiu trescador de sorrals i codolars, en llocs aigualosos Es tracta d’un ocell menut entorn de 15 cm, ben marró del mantell i de pit i amb un collar negre, com s’aprecia en aquest exemplar del Salobrar de Campos Mallorca Jordi Muntaner Malgrat la manca d’informació sobre la totalitat de la població nidificadora als Països Catalans, pot estimar-se que la componen un mínim de 250 a 300 parelles reproductores, distribuïdes de la manera següent 70-80 al Rosselló i el Vallespir, 100-130 a Catalunya i al voltant de 40-50 a les Illes, a més de les que…

Perdiu de mar Glaerola pratincola ajocada al seu niu de cirialeres als arenys del delta de l’Ebre Els tons llampants del bec i de la gorja, així com el vellutat to torrat del mantell, en contrast net amb el color blanc del carpó i la cua forcada, li confereixen un aspecte inconfusible Albert Martínez La perdiu de mar és un ocell estival, migrador escàs, però regular en tot el territori estudiat, llevat d’Andorra Antigament, havia estat més estesa, però ara només nia regularment a Catalunya i el País Valencià Hivernant excepcional al Paleàrtic, es coneix només l’observació d’un exemplar al…

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…

El mussol banyut Asio otus és un rapinyaire nocturn bosquetà, de dimensions mitjanes 34-35 cm i bastant estilitzat, proveït d’unes ulleres circumfacials com les de l’òliba, però tot ell d’uns colors molt més foscos, marronosos i castanys altrament, presenta unes "orelletes" ben marcades a sobre el cap, com les del duc o del xot, i té l’iris de color taronja Les fotografies corresponen a individus de l’interior català, concretament a un jove volander a dalt i a un poll a baix Anna Motis i Antoni Agelet Aquest és un dels rapinyaires nocturns més esquerps i discrets, la qual cosa fa que encara…

El corriol camanegre Charadrius alexandrinus té una lògica semblança amb els altres corriols, bé que se’n diferencia clarament pel color negre de les seves potes, pels tons menys contrastats del seu plomatge i pel fet de tenir una taca negra a l’angle de les ales marró en les femelles, com l’exemplar de la foto ateny uns 16 cm L’exemplar illustrat procedeix del delta de l’Ebre Xavier Ferrer Nidificador repartit i localment abundant a tot el litoral dels Països Catalans A les Balears és comú a totes les illes grans, llevat de Menorca, on la manca de llocs adients fa que sigui més aviat escàs…

L’ànec collverd Anas plathyrhynchos és l’ànec més comú al nostre país i l’espècie origen d’algunes de les races domèstiques d’ànec El mascle és ben conegut pel color verd del cap, separat del marró del pit per un estret cinturó blanc, que s’aprecia bé en la fotografia, procedent del delta del Llobregat, i també pel petit plomall cargolat del carpó La femella, de colors brunencs, es distingeix pel to moradenc del mirall L’ànec coll-verd pon els ous en un niu situat generalment en la vegetació del voltant de l’aigua Fototeca / MC L’ànec coll-verd és, essencialment, un ànec sedentari que es…

Es formà probablement al Plistocè pels alluvions dipositats pel Túria i el Xúquer, l’acumulació dels quals arribà fins a les illes de la serra de Cullera 222 m alt, la muntanyeta dels Sants, de Sueca, i d’altres elevacions que ara destaquen del toll Els aportaments fluvials i el corrent longitudinal afavoriren la formació d’un cordó litoral arenós, posteriorment dunar hom l’anomena la Devesa , probablement per les caceres reials, que delimitaria l’estany De les goles o obertures de comunicació amb la mar, la del Perelló i la del Perellonet semblen naturals, mentre que la gola del Pujol fou…