Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
Joan Alberto i Soler
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Es llicencià en belles arts a Barcelona, i després de la guerra civil fou ajudant del gran escenògraf rus Piotr Schildknecht, conegut com a Pedro Schild, en les produccions d’UFISA enregistrades als estudis Orphea Marianela 1940 i Héroe a la fuerza 1941, ambdós films de Benito Perojo, i La florista de la reina 1940, Eusebio Fernández Ardavín Schild li ensenyà diverses tècniques i trucatges, com el glass shot o matte painting , o pintat sobre vidre El 1944 fou contractat per Ignasi FIquino com a decorador en cap d’Emisora Films i aplicà les tècniques apreses en films com Aquellas palabras…
Testimonis sobre la Barcelona del 1939
L’1 d’abril de 1939 s’acabava oficialment la Guerra Civil espanyola, tot i que la pau real havia de tardar encara uns anys llargs El nou règim es legitimava en la seva victòria militar, desitjada per molts, temuda per altres i acceptada amb més o menys resignació per la immensa majoria, tipa de violències, de morts, de gana i d’inseguretat La guerra s’havia acabat, però deixava al darrere un saldo feixuc de destruccions materials i de vides humanes perdudes Aquest desastre havia d’influir durament damunt de la societat durant els anys següents JM Fontana, cap provincial de FET y de las JONS…
Santa Eufèmia de la Baronia de Sant Oïsme (Camarasa)
Art romànic
Aquesta església inicialment fou la parròquia del terme de la baronia de Sant Oïsme, fins que perdé aquesta categoria en favor de la de Sant Bartomeu, situada al costat del castell després deixà de tenir culte i es convertí en una casa Depengué del priorat de Meià des de la seva fundació L’església de Santa Eufèmia donà nom al terme de Sant Oïsme a través de l’evolució popular d’aquesta advocació, molt escassa a Catalunya, si no única El nom del terme de manera clara es documenta a partir de l’any 1099, quan Guillem Guitard de Meià, amb la seva muller Guilla i llur fill Ramon Guillem, donaren…
Adolf Marsillach i Soriano
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic.
Vida i obra Net d’ Adolf Marsillach i Costa i fill del periodista Lluís Marsillach Estudià dret a la Universitat de Barcelona i parallelament s’inicià com a actor 1946 en el quadre escènic de Ràdio Barcelona i el Teatre de Cambra de Barcelona El 1950 fou contractat pel Teatro Nacional María Guerrero de Madrid, ciutat on s’installà i desenvolupà la major part de la seva carrera El 1955 retornà temporalment a Barcelona per debutar com a director d’escena al teatre Windsor Posteriorment formà companyia pròpia 1956, dirigí el Teatro Español de Madrid 1965, fundà el Centro Dramático Nacional 1978…
,
Joan de Nuix i de Perpinyà
Historiografia catalana
Escriptor i jesuïta.
Vida i obra Estudià teologia a Barcelona i ingressà en la Companyia de Jesús L’any 1767 era mestre de retòrica a Vic quan fou expulsat juntament amb la resta de religiosos de l’orde, i s’establí a Ferrara, on desenvolupà una vehement activitat literària en el gènere apologètic Al marge de diverses oracions llatines, la seva principal –i única– obra és Riflessioni imparziali sopra l’umanità degli spagnoli nell’Indie contro i pretesi filosofi e politici per servire di lume alle storie de’signori Raynal e Robertson 1780 Publicada a Venècia, fou traduïda al castellà dos cops, la primera per Pedro…
El conreu de cotó
La Revolució Industrial va donar al cotó un paper de protagonista en els canvis que imposava, conjuntament amb el carbó i el ferro Són, segurament, les tres primeres matèries fonamentals el carbó com a font d’energia, el ferro com a component de les màquines i el cotó com a producte manufacturat per excellència La Gran Bretanya perdé al final del segle XIX la seva gran colònia americana —els Estats Units— que era la primera potència mundial productora de cotó, però durant el segle XIX bastí un imperi colonial immens, dins del qual protegirà la producció de la planta l’Índia, les illes del…
La Ciutadella i la Barceloneta
Intervenció de la Ciutadella a l’urbanisme barceloní Entre les intervencions urbanes més rellevants del règim borbònic a Barcelona cal esmentar la Ciutadella i la Barceloneta La Ciutadella es començà a construir l’any 1715, amb plànols i sota la supervisió de l’enginyer militar Jorge Próspero de Verboom Va significar l’enderrocament de prop de nou-centes cases de la Ribera, una part molt notable del barri més popular de Barcelona La ciutat va haver de pagar les obres de la nova fortalesa que, més que per a defensar els seus habitants, havia estat dissenyada per a reprimir-los, la qual cosa…
Castell de la Vall d’Ariet (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Construcció dels segles Xll-XIII, de planta rectangular, que fins fa pocs anys havia estat aprofitada com a masia ECSA - J Bolòs Aquest petit castell, anomenat a l’edat mitjana simplement castell d’Ariet, és situat al cim d’un petit turó, a la part baixa de la vall, a uns centenars de metres de l’església de Sant Bartomeu de la Vall d’Ariet Mapa 33-13328 Situació 31TCG338471 Cal anar d’Artesa de Segre a Baldomar, on surt una pista de terra que mena a la vall d’Ariet, passant pel costat de la Clua També s’hi pot anar per una pista que surt de Gàrzola, a la conca de Meià JBM Història…
De l'adob natural a l'adob químic
Els vegetals xuclen de la terra una sèrie d’elements químics que són necessaris per al seu creixement Que el cultiu empobreix la terra és una cosa sabuda des de fa molts segles El sistema tradicional per a regenerar la terra eren els adobs naturals o orgànics, en forma de fems, aigües fecals, restes vegetals, cendres, etc Europa conegué un nou fertilitzant o adob natural en la primera meitat del segle XIX el guano, un material procedent, sobretot, del Perú, format per excrements i cadàvers d’ocells marins El primer carregament de guano arribà a Catalunya el 1844, nou anys més tard del primer…
Lluís Galiana i Cervera
Historiografia catalana
Religiós i escriptor.
Vida i obra El 1756 professà en l’orde dels dominicans, i estudià als convents d’Ontinyent i Oriola filosofia i teologia Llegí arts a Ontinyent i fou mestre d’estudiants al convent de Sant Onofre, de València El seu interès per les qüestions erudites el portà a estar en contacte amb personatges com Gregori Maians i, d’altra banda, la seva preocupació per la llengua pròpia del país el dugué a entrar en contacte amb el notari Carles Ros, de manera que Galiana pot ben bé situar-se a cavall entre l’erudició illustrada i les preocupacions més popularistes També, algunes de les seves propostes…