Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
El cicle triàsic a la Depressió de l’Ebre
Gràcies a l’anàlisi de les dades proporcionades pels sondatges realitzats per a la prospecció d’hidrocarburs coneixem les principals característiques del Triàsic que hi ha sota els terrenys terciaris de la Depressió de l’Ebre El Triàsic recobert pels terrenys terciaris de la conca de l’Ebre és conegut gràcies als sondatges d’hidrocarburs A l’esquema cartogràfic s’han indicat només els sondatges que han travessat els terrenys triàsics S’han remarcat trames els diferents tipus de Triàsic, segons el contingut d’evaporites dels trams argilosos A la seqüència de seccions de la conca…
Les heppiàcies
Les heppiàcies reuneixen moltes espècies principalment terrícoles, de llocs àrids, però poc freqüents al nostre país La de la fotografia correspon a Epiphloea terrena , que incrusta els sòls silicis prims, en llocs oberts i baixos Hom n’ha mullat els tallus esquamulosos abans de fer-la per tal de fer més visibles els apotecis vermellosos En temps sec, aquest petit liquen passa fàcilment desapercebut Jordi Vidal El gènere Heppia , el més important d’aquesta família, viu especialment a les zones àrida i subàrida de les regions mediterrània, macaronèsica i saharo-aràbica, on colonitza els sòls…
Cavorques de les Roques del Tit (Ventalló)
Art romànic
Situació EI paratge conegut com les Roques del Tit és a llevant de Vila-robau, a poc menys d’1 km El lloc es caracteritza pels marges acinglerats sobre el riu i en formació de conglomerat i terrasses argiloses, com també afloraments de roca que creen diversitat de penyes En aquest punt hi ha les ruïnes de l’anomenat “Molí de les Roques del Tit”, que en realitat és l’edifici de la resclosa on s’inicia el rec del Molí que portava l’aigua als molins, situats aigües avall, de l’Arbre-sec i de l’Armentera, que foren importants fins a època moderna Al marge hi ha també les restes d’un pou de glaç i…
Llefià
Barri
Barri de Badalona, situat a l’extrem sud-occidental del municipi; el terreny, argilós, té pendents i desnivells apreciables, produïts per antigues explotacions de rajoleria i ceràmica.
Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La construcció de l’…
Vilatge de Burg (Soriguera)
Art romànic
Situació Vista parcial d’aquest jaciment, que encara no ha estat excavat ECSA - A Roig El conjunt d’aquest antic vilatge s’alça, avui, totalment cobert per la vegetació, al cim del puig conegut com a Roques de Burg, a 1 515 m d’altitud Aquest tossal s’aixeca a la dreta de la confluència del barranc de Coma Sarrera amb el riu del Cantó Mapa 34-10 215 Situació 31TCG509934 Per a accedir-hi, cal prendre un petit corriol que surt de la carretera N-260 que va de Sort a Adrall El caminet s’enfila al costat de l’encreuament de la carretera amb el torrent de Coma Sarrera pujant pel vessant esquerre, s…
Sitges alt-medievals del carrer de la Rectoria (Terrassa)
Art romànic
Situació Boca de dues d’aquestes sitges de secció ovoidal localitzades en la campanya d’excavació del 1987 D Ferran Grup de sitges d’època alt-medieval localitzades a l’esperó de Sant Pere de Terrassa, concretament al carrer de la Rectoria i a l’interior de l’església de Santa Maria d’Ègara El carrer de la Rectoria discorre vorejant a l’oest i al sud de l’actual recinte de les esglésies de Sant Pere, i presenta un fort desnivell Prèviament a la urbanització d’aquest carrer, l’any 1987, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va portar a terme els treballs d’excavació…
La Torrota de Catafau (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes d’aquesta construcció, possible hàbitat o fortificació medieval J M Masagué Les ruïnes d’aquesta torre són situades al nord del terme, a llevant de la carena del Castelló i en el cap del serrat que hi ha a la riba dreta del torrent del Castelló Es troben a una altitud de 515 m, dins el bosc, arran d’un camí carreter flanquejat per una línia elèctrica Mapa L36-15392 Situació 31TDG235126 S’hi va pel camí de Can Catafau o Cadafalc, prenent el carrer de Cadafalc de Castellar del Vallès amb un recorregut de 5,100 km fins al trencall immediat de la casa A partir d’…
El temps: la quarta dimensió en geologia
Els paràmetres temporals que ens són immediats, com les hores, els dies, els mesos, els anys o fins i tot els segles, es mostren inservibles quan ens hem d’acarar a l’estudi de la història de la Terra Els períodes geològics són molt més llargs Per això, el temps és tota una quarta dimensió geològica A la nostra escala percebem el paisatge i la geografia com a immutables Veiem les roques com a elements inerts dels quals, i només molt de tard en tard, ens arriben notícies d’una esllavissada, d’un terratrèmol o d’una erupció L’alçament progressiu d’una serralada, la meteorització implacable de…
Castell i vilatge de Castellfollit (Vimbodí)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest important conjunt dominen la vall de Castellfollit, en ple bosc de Poblet A Carreras Castell amb una torre de planta trapezial situat damunt d’una roca al vessant est de la vall de Castellfollit Al seu costat hi ha restes d’altres construccions Des d’aquest lloc hi ha una bona panoràmica sobre un sector de la Conca de Barberà, es pot controlar el pas pel camí que segueix el fons de la vall i es pot establir fàcilment una relació visual amb altres indrets de les Muntanyes de Prades Mapa 33-16417 Situació 31TCF383804 Si seguim la carretera local T-700 que va de…
argila

Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles…