Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
Maldives 2011
Estat
La crisi financera va colpejar durament les Maldives, fet que va provocar una caiguda dels ingressos del turisme i un increment de preus en els productes de primera necessitat de l’ordre del 30% això va minar la popularitat del president Mohammed Nasheed, que havia encarnat el moviment democràtic des de l’exili i va esdevenir el primer president del nou règim pluripartidista, fa tan sols quatre anys L’esmentada pujada de preus i l’estímul de l’oposició, encapçalada per l’anterior president Maumoon Abdul Gayoom, va portar milers de persones a ocupar els carrers de la capital i exigir la…
Azerbaidjan 2009
Estat
Els acords als quals van arribar el 2009 Armènia i Turquia, per tal de reobrir les fronteres i normalitzar les relacions, no van agradar gens a Bakú, que va veure amb preocupació com el seu principal aliat es reconciliava amb el seu enemic L'Azerbaidjan veu perillar la recuperació de Nagorno-Karabakh i les zones veïnes, ocupades per Armènia des de fa gairebé dues dècades Com a conseqüència, l'Azerbaidjan va amenaçar de revisar els preus que Turquia ha de pagar pel gas que hi arriba des de la mar Càspia Entretant, la crisi econòmica es va fer sentir a l'Azerbaidjan, però no excessivament Les…
Vascularització i innervació de les fosses nasals i els sins paranasals
Anatomia humana
Les fosses nasals i els sins paranasals reben la irrigació sanguínia a través de diverses ramificacions de les artèries caròtide externa i caròtide interna , entre les quals s’estableixen nombroses connexions El sostre de la fossa nasal i el si frontal són irrigats per les artèries etmoïdals anterior i posterior , branques de l’artèria oftàlmica, alhora ramificació de la caròtide interna La irrigació de la paret lateral i de la part inferior de l’envà nasal prové, sobretot, de l’ artèria esfeno-palatina , branca de l’artèria maxillar interna, procedent de la caròtide externa A la part…
Sella l’Amadòrio [Sella]
Sella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, al vessant marítim de les serres prebètiques valencianes.
Ocupa la massa del paleogen presidida per la serra d’Aitana hi destaquen la penya de Sella 1 107 1 169 m alt, els tossals de l’Aguilar i la Real i la lloma de Xerquer Les aigües corren cap al barranc de Tagarina i al de l’Arc, que formen la capçalera del riu de Sella Les pinedes i alguns alzinars ocupen 1 025 ha, i les pastures, 414 ha Són conreades 1 691 ha de secà, bàsicament d’ametllers, oliveres, garrofers i cereals Les 414 ha de regadiu hortalisses i cítrics es beneficien de les fonts de l’Alcàntera i de la Murtera Més de la meitat de les parcelles no arriben a 1 ha Després…
babuí

Babuí cuidant la cria
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinocèfals de la família dels cercopitècids, de dimensions grans, que tenen el musell llarg i glabre; les mandíbules són fortes i els ullals molt potents.
Tenen les extremitats d’una mateixa llargada i totes quatre coadjuven uniformement en el trasllat del simi Tenen la cua ben desenvolupada i callositats isquiàtiques grans, sovint de colors vius El pelatge és llarg i abundant Els babuïns viuen en grups nombrosos constituïts per diversos harems, cadascun dels quals és format per un mascle adult, 4 o 5 femelles i els joves, que romanen prop de la mare fins a la pubertat En cas de perill o quan viatgen, un mascle esdevé el cap i guia de tot el grup La societat viu en un territori molt gran, pel qual es trasllada durant l’any Els babuïns són…
aprofitament d’aigües
Dret
Dret d’usar o consumir una part o la totalitat d’unes aigües públiques o privades que corren o són estancades.
Especialment, dret d’aprofitar-se d’unes aigües públiques per a fer-ne un ús privatiu forniment d’aigües de poblacions, consum industrial, regatges, cria de peixos, etc Aquests aprofitaments especials d’aigües públiques constitueixen un cas d’ús privatiu de coses de domini públic i, per tant, necessiten una concessió administrativa per a constituir-los legalment, bé que excepcionalment és admès que pugui ésser adquirit el dret de l’aprofitament per prescripció de 20 anys de gaudi sense concessió Les concessions d’aprofitament són fetes per un període determinat d’anys, bé que solen ésser…
resistència
Motociclisme
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme i motociclisme que combina la velocitat amb la durada d’una cursa.
Mes enllà de dues hores, una cursa ja es considera de resistència, i, per tant, els participants no corren sols, sinó formant equips de dos o més pilots amb el mateix vehicle Respecte a l’automobilisme, a Catalunya foren famoses les 6 Hores de Barcelona i les 24 Hores de Montjuïc, que donaren pas a les 24 Hores del Circuit de Catalunya Fora d’asfalt, els darrers anys les curses de resistència han tingut molta acollida dins de l’autocròs, amb proves de durada mitjana, de tres o quatre hores Aquestes curses també són conegudes com resistencia off road , perquè fan servir circuits…
àbac
Àbac xinès
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Aparell simple de càlcul digital que permet de fer totes les operacions aritmètiques bàsiques.
Consisteix, normalment, en un tauler o marc proveït de filferros parallels, amb boles foradades que corren al llarg d’aquests Cada enfilall representa un lloc decimal unitats, desenes, centenes, etc, i llur nombre pot ésser variable Les operacions s’efectuen canviant de posició unes boles en relació amb les altres, i, amb una manipulació complicada, hom pot aconseguir fins l’extracció d’arrels L’àbac fou usat a l’antic Egipte i probablement a Babilònia, d’on passà a Grècia i a Roma L’àbac romà consistia en una taula amb diverses ranures paralleles per on hom feia córrer pedres o…
estiatge
Geografia
Disminució del cabal d’un riu en una època de l’any determinada.
Pot ésser degut a diverses causes en els rius de plana es produeix durant l’època d’eixut, en la qual la pluviositat és molt baixa i l’evaporació és intensa Hi contribueix també la disminució de l’aportació aqüífera dels mantells subterranis deguda a la intensitat i la durada de l’eixut, el qual és molt important en els rius mediterranis i en els de les zones tropicals En els rius de muntanya, de règim nival, l’estiatge es produeix durant l’estació freda, a causa de la retenció hivernal de les aigües a la capçalera Durant l’estiatge les aigües corren pel canal d’estiatge , el qual divaga per…
tiristor

A dalt, tiristor planar amb radiador l’aleta per a la refrigeració; la centre, connexions i símbol del tiristor; a baix, estructura de capes del clau de semiconductor d’un tiristor
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic amb quatre capes de semiconductor p
i n
alternades, generalment de silici, proveït de tres elèctrodes: ànode, càtode i porta o elèctrode de control.
És un rectificador controlat, de funcionament semblant al d’un tiratró és conegut també com a tiratró sòlid i amb la sigla SCR de l’anglès silicon controlled rectifier És indispensable com a element de control en circuits de potència tant de corren continu com altern i per això resulta un dispositiu bàsic en electrònica industrial i és a més l’origen d’altres components, com ara el triac , el transistor PUT i el fototiristor Hi ha tipus especials de tiristors sensibles, ràpids, blocables, etc Cal esmentar també el tiristor complementari , poc corrent encara, que es basa en la…