Resultats de la cerca

Mestre en medicina, fou metge de la comtessa Mafalda d’Artois, muller del comte de Borgonya, des del 1310 fins que morí, el 1329 Fou també canonge d’Arràs Amic de Ramon Llull, vers el 1299 li formulà, per carta, un qüestionari, al qual aquest respongué detalladament fou publicat a Lió el 1491 Compongué una magna compilació de tractats lullians Electorium , units per introduccions i amb addicions, citacions, aclariments i resums, que acabà el 1325 Per tal de facilitar la seva difusió, féu, a més, un compendi més manejable Electorium medium , del qual extragué encara un resum…

JS Bach Suite anglesa núm 4 en fa M , BWV 809, III Courante fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Sol ser de forma binària i tenir el començament anacrústic Sorgida al segle XVI, segurament com a varietat de la branle , al segle XVII s’incorporà a la suite barroca com a segona dansa, després de l’ allemande Th Arbeau Orchésographie , 1588 en descriví detalladament la coreografia i M Mersenne Harmonie Universelle , 1636 la definí com " une course sautelante d’allées et venues " Al llarg del segle XVII la seva evolució estigué marcada per la progressiva diferenciació estilística…

Es doctorà en medicina per la Johns Hopkins University School of Medicine a Baltimore EUA l’any 1974 i la major part de la seva carrera professional s’ha desenvolupat en aquest centre, on ocupa una plaça de catedràtic al departament de química biològica i medicina des de l’any 1993 El seu treball el portà el 1988 a aïllar i purificar una proteïna de la membrana cellular i, un any més tard, també a identificar el canal usat per les molècules d’aigua per a entrar i sortir de la cèllula El descobriment d’aquesta proteïna, anomenada posteriorment aquaporina-1, ha permès estudiar …

Vida i obra Advocat al Parlament i primer secretari de l’intendent del rei de França a Perpinyà 1754, el 1756 obtingué el càrrec de sotsdelegat general de la intendència del rei de França al Rosselló, que mantingué fins el 1789 Fou l’home de confiança dels sucessius intendents, i trenta-cinc anys d’administració el feren un observador i un bon coneixedor de la realitat de la Catalunya del Nord El 1778 lliurà una Mémoire sur la province du Roussillon et le pays de Foix, en particulier sur les objests relatifs à leur administration et aux fonctions des commissaires départis , publicada per la…

Sembla que Eiximenis interrompé la publicació de Lo Cristià i per a redactar aquest tractat Escrit per a complaure els jurats de València —fou clavat a la taula de la sala del consell de l’Ajuntament de València per guiar els regents de la ciutat—, en ell l’autor hi descriu detalladament el cos místic, o societat jeràrquica que forma la base de la vida medieval, amb exemples dels autors clàssics i patrístics La carta dedicatòria és una descripció de les belleses de València Potser és el més conegut dels llibres d’Eiximenis Volia ser una guia per a la societat, que indiqués quines…

Fou professor de teologia i el 1666 fou nomenat prior del convent dels dominicans de València Fou també vicari general de la província dominicana d’Aragó, examinador sinodal de l’arquebisbat de València, qualificador i jutge del Sant Ofici La seva obra principal és la Memoria de los sucesos particulares de Valencia y su reino en los años mil seiscientos quarenta y siete y quarenta y ocho, tiempo de peste 1651 L’obra incorpora, a les pàgines finals, una Memoria para gloria de nuestra ciudad y nación del considerable socorro con que ésta sirvió a su rey en el sitio de Tortosa, contra las armas…

Filla d’Augustí Callís Vic, 1718 - Real del Monte, Mèxic,1782 —nomenat, el 1767, primer comandant de la Companyia Franca dels Voluntaris de Catalunya per lluitar contra la rebellió dels nadius de Sonora a Nova Espanya—, el 1769 seguí el pare, juntament amb la resta de la família, i s’establiren a Ciutat de Mèxic El 3 de juny de 1780 es casà amb Pere Fages , tinent coronel a les ordres d’Agustí Callís, i que havia estat un dels descobridors de Califòrnia Anà amb el seu marit a Monterrey 1784, capital dels nous territoris, després que el 1782 aquest hagués estat nomenat governador de l’Alta i…

La tradició s’inicia amb Gabriel Planella , dit el I Barcelona 1754 — 1824, que s’inicià en la decoració pictòrica de vidres i porcellanes Tingué cinc fills Bonaventura Planella i Couxello Barcelona 1772 — 1844 estudià a l’Escola de Llotja, on arribà a director i professor de perspectiva i paisatge d’estil neoclàssic d’influència francesa, es dedicà molt a la pintura d’història i a l’allegoria La Reial Junta de Comerç entre déus i genis , féu la decoració d’alguns sostres del nou edifici de Llotja i també moltes obres d’ornamentació pública en les visites oficials de grans personalitats a…

En el supòsit d’instàncies de govern amb autonomia política dins un estat, l’anivellament es produeix a través de transferències, com a instrument per a superar els desequilibris fiscals causats per les diverses possibilitats de prestació de serveis que tenen els governs —la diversa capacitat fiscal o per les diverses necessitats de despesa— La discussió sobre l’anivellament fiscal fou especialment rellevant en la reforma del sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya impulsada amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia aprovada el 2006 L’article 206 de l’Estatut d’Autonomia de…