Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Sant Martí del Puig (Gisclareny)
Art romànic
Situació Situada al bell mig de la vall del Bastareny, encimbellada dalt un puig —mai aquest nom havia estat tan adequat— s’aixeca aquesta graciosa església, presidint amb majestat l’àmplia vall resguardada per les serralades del Cadí i de Gisclareny Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 03,1 — y 80,1 31 TDG 031801 Una vista aèria de l’església, enmig de la naturalesa, des del costat sud-oriental J Pagans-TAVISA Una vista de l’exterior de l’edifici des del cantó sud-occidental Hom pot…
Sant Joan de l’Avellanet (Bagà)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat de llevant Hom hi pot apreciar l’absis, sense cap obertura i molt més baix que la nau i la manera singular per aquests dos elements s’encaixen per l’exterior R Viladés Aquesta petita església es troba situada a força alçada respecte al riu Bastareny, en un lloc des del qual hom pot contemplar vers llevant la frondosa vall L’edifici es troba enmig d’uns prats Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 04,0 — y 79,6 31 TDG 040796 De la plaça de l’Ajuntament de Bagà…
La geografia de Baldiri Reixac. 1745
Al segle XVIII, durant la Illustració, a bona part d’Europa hi ha un veritable esforç per a explicar “tot lo món” a les escoles Un bon exemple és un text de Baldiri Reixac i Carbó Bell-lloc d’Aro, 1703 – Ollers, 1781 titulat Instruccions per a l’ensenyança de minyons Girona, Anton Oliva, 1749 Es tracta d’un text que, per la seva qualitat, ha estat reeditat una vintena de vegades i que aquí reproduïm tal com figura en l’obra "Tot lo món", segons B Reixac Superposició dels topònims de Reixac sobre un mapa francès de l’època Instruccions per a l’ensenyança de minyons És un text escrit en una…
Sant Romà d’Aranyonet (Gombrèn)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de ponent, amb la façana F Tur L’església de Sant Romà, avui fora de servei i en mal estat de conservació, es troba al mig de l’agregat d’Aranyonet, a 1 090 m d’altitud El poblat, avui gairebé deshabitat, és a 10 km a l’extrem sud-occidental del municipi de Gombrèn, al peu dels rasos de Tubau L’edifici és a mà dreta del torrent d’Aranyonet afluent per l’esquerra de l’Arija Mapa 255M781 Situació 31TDG203765 Per arribar-hi cal agafar un camí de bosc que surt de la carretera comarcal que uneix Campdevànol i Berga La cruïlla es troba al lloc on hi ha l’…
Caterina, una nena trobada
Nena demanant almoina, retaule de Santa Llúcia , BRubió, segle XIV ESL / RM Al si de la societat medieval hi havia grups de marginats captaires, vagabunds, malalts, contrets, gent de malviure, esclaus eren homes i dones miserables, normalment indefensos També hi havia una quantitat important de pobresa més o menys amagada, ja que el poble menut vivia moltes vegades amb uns mínims, de manera que qualsevol fet podia portar famílies senceres a la misèria També hi havia la misèria moral així, mentre que era generalitzat el concubinatge, es menyspreaven els bords i llurs mares Tot això feia que…
Santa Maria de Talamanca
Art romànic
Situació Aspecte de l’exterior de l’edifici amb l’absis, obert al costat de llevant amb la part superior del seu mur decorada amb un fris d’arcuacions cegues Arxiu Gavín L’església de Santa Maria s’erigeix vora el castell i dins la població de Talamanca, de la qual és parroquial Long 1°58’39” - Lat 41°44’15” Hom arriba a Talamanca per la carretera de Navarcles a Terrassa Cal demanar la clau al rector de Mura FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Talamanca, als peus del castell Des de molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia que encara…
Sant Andrèu de Casau (Vielha)
Art romànic
Situació L’església és situada a la banda del nucli poblacional, que constitueix l’agregat de Casau, petit poble enlairat, a 1103 m d’altitud, a la riba esquerrade la Garona, al cantó sud-occidental de Gausac Mapa 148M781 Situació 31TCH188308 L’accés a aquest poble es fa a través de la carretera que, travessant el túnel de Vielha, mena al Pont de Suert Poc després d’haver passat pel Parador Nacional de Turisme, hi ha, a mà dreta, el trencall que hi porta FJM-AMB Església L’església de Sant Andrèu és un edifici d’origenromànic que, com tants d’altres, acusa la incidènciad’un seguit de…
Avantguardes fora del món
Gósol Vers el Cubisme Gósol és un poble del Berguedà situat entre les serres del Prepirineu El seu terme municipal limita amb la comarca de l’Alt Urgell Gósol està envoltat de muntanyes molt altes ja que el terme que ocupa queda limitat per serres, el poble mateix és a 1423 metres d’altitud És encara un lloc molt rural i un important centre ramader, més que no pas agrícola, a causa de la seva excessiva altitud A l’estiu esdevé un lloc d’estiueig en plena muntanya Hi destaquen els edificis de l’actual església parroquial, de l’any 1892, ja que la més antiga es troba en ruïnes, i també la Casa…
La diversitat arquitectònica dels Bassegoda
D’ençà del 1855, data del títol de Mestre d’Obres de Pere Bassegoda i Mateu 1817-1908, la família ha tingut un seguit d’arquitectes que han deixat bon nombre de construccions importants, especialment en els períodes de l’eclecticisme, el Modernisme i el Noucentisme Els arquitectes que treballaren en aquests períodes foren Joaquim 1854-1938 i Bonaventura Bassegoda i Amigó 1862-1940, nebots de Pere, el qual fins al 1891 va ser un constructor, amb gran experiència com a contractista i dissenyador, d’edificis de ponderat eclecticisme entre els quals sobresurten la Casa Josep Añés al carrer…
Les agaricàcies: camperols, xampinyons, pentinelles i afins
El camperol Agaricus campestris viu als prats i a les gespes, i presenta les làmines joves de color rosatintens L’anell és descendent i el barret, gairebé blanc Pot atènyer mides força més grosses fins a 10 cm que el conegut xampinyó conreat Com aquest, és un bon comestible Josep M Vidal / SCM Si les agaricals de la família anterior eren bàsicament micorizògenes formadores de micorizes, amb arbres dels boscos, principalment, les d’aquesta i de les tres que seguiran són essencialment sapròfites i viuen als sòls rics en matèria orgànica i en sals minerals, als boscos i vores de camins, o als…