Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
fisiocràcia
Economia
Corrent doctrinal del pensament econòmic aparegut a França a la segona meitat del segle XVIII, enfront del mercantilisme vigent fins aleshores.
François Quesnay i els seus seguidors, que s’autodenominaren economistes , constituïren la primera escola econòmica coherent L’obra de Quesnay Tableau économique 1758 fou el primer model econòmic que descriví la interdependència entre les diferents classes socials agricultors, propietaris i l’anomenada classe estèril donant-los una comprensió global i dinàmica posà en relleu que l’agricultura era l’únic sector capaç de produir un excedent o una riquesa produit net , mentre que la indústria i els serveis eren sectors exclusivament transformadors, a càrrec de la classe estèril…
correlació
Matemàtiques
Grau d’interdependència entre diverses variables o, dit d’una altra manera, entre diferents conjunts de nombres.
Si els valors de les diferents variables satisfan exactament una equació, hom diu que hi ha una correlació perfecta entre elles Quan hi ha dues variables, és anomenada correlació simple , i si el nombre de variables és superior a dues, correlació múltiple Donades dues variables aleatòries X , Y , la localització dels parells de punts X, Y damunt un sistema de coordenades rectangular rep el nom de diagrama de dispersió Si tots els punts del diagrama semblen trobar-se aproximadament damunt una recta, hom diu que la correlació és lineal quan els punts descriuen amb una certa aproximació una…
frase
Lingüística i sociolingüística
Construcció sintàctica integrada per més d’una unitat gramatical.
En aquest sentit s’oposa a proposició , que implica una significació estructurada a partir de la unió subjecte + predicat la significació de la frase, en canvi, no cal que s’articuli amb aquestes dues unitats precises frase i proposició poden coincidir —tota proposició és ensems frase—, però no coincideixen necessàriament —tota frase no és obligatòriament proposició— Segons Bello, la frase és un grup unitari de formes, el nucli de la qual pot ésser un substantiu frase substantiva , un adjectiu frase adjectiva , un verb no copulatiu frase verbal o un adverbi frase adverbial En aquest…
model
Tres espectes de l’elaboració d’un model elemental de l’evalució del nombre de cases en uan ciutat, aplicant uan tenicà pròxima a la dels models econòmics (segons J. Aracil): diagrama causal o de relacions amb uan sola variable exògena, el factor d’ocupació del sòl (a); determinació de la funció multiplicador de cases a partir d’estimacions empíriques (b); corba sigmoide, obtinguda amb l’ajut d’un ordioandor, qeu expressa l’evalució temporal del nombre de casos
© Fototeca.cat
Economia
Model emprat en la ciència econòmica.
Els models econòmics, que ordinàriament són simbolicomatemàtics, tenen com a elements fonamentals les variables, les constants i les relacions Les variables i les constants corresponen als elements mesurables variables o invariables, respectivament les primeres, d’altra banda, s’anomenen endògenes quan llur valor és determinat pel model, i exògenes en cas contrari, és a dir, quan llur valor és donat Quant a les relacions , especifiquen el tipus de connexió existent entre els elements indicats Hi ha quatre dobles tipus de models econòmics El primer és el dels models microeconòmics o bé…
hormona
Hormones humanes més destacades de les glàndules endocrines
©
Bioquímica
Substància orgànica d’acció inhibidora o activadora, específica de la funció de determinats teixits.
Les hormones actuen com a biocatalitzadors sobre òrgans o teixits efectors, sobre el metabolisme d’una substància o bé intervenen en el creixement o en la diferenciació Constitueixen un sistema de regulació, la regulació humoral o hormonal, que, juntament amb la regulació nerviosa i en relació amb ella, manté el complex equilibri que suposen les moltes relacions que existeixen dins un organisme format per moltes cèllules i òrgans Hi ha una jerarquia de les glàndules de secreció interna així, algunes hormones de la hipòfisi actuen sobre les glàndules perifèriques de secreció interna, i l’…
aïllacionisme
Política
Tendència política que propugna l’aïllament d’un país respecte als compromisos polítics internacionals.
El terme isolationism fou encunyat als EUA, on Washington fou el primer a recomanar una neutralitat absoluta respecte a les qüestions no americanes 1797 aquesta doctrina, reafirmada en la declaració de Monroe 1823, fou aplicada sistemàticament després de la guerra de Secessió 1861-65 i es convertí en el fonament de la política dels EUA fins a la Primera Guerra Mundial Per això, encara que els nord-americans participaven en les conferències d’Algesires 1906 i de la Haia 1907, i lluitaven contra Alemanya 1917, després del 1918 s’oposaren a la creació de la Societat de Nacions i tornaren a l’…
funció
Sociologia
Interdependència de les parts que formen una societat, llur aportació positiva a ella i llur grau d’integració en ella (funcionalisme).
S'oposa a disfunció
sintròfia
Biologia
Característica de tots els sistemes ecològics consistent en la interdependència nutritiva, tant en l’aspecte global com microscòpic, entre els organismes.
Aquesta característica es presenta, per exemple, en el cicle del carboni i en el de l’energia
globalització
Economia
Política
Nom que hom dona a determinats trets del capitalisme a partir de les dues darreres dècades del segle XX.
Designa sobretot la intensificació de la mobilitat de les persones i dels intercanvis de béns i serveis i la interdependència econòmica a escala mundial Les bases de la globalització són l’eliminació progressiva de les barreres duaneres i l’establiment d’àmplies àrees de lliure comerç, com ara la UE, el NAFTA, Mercosur, etc, i els avenços tecnològics en les telecomunicacions, que fan gairebé instantani l’intercanvi d’informació Aquests factors han afavorit l’expansió de les multinacionals, que al seu torn han exigit també un canvi d’orientació de moltes empreses petites i mitjanes La…
Grup dels Vint
Trobada del G20 a la ciutat mexicana de Los Cabos (juny 2012)
© G20
Economia
Fòrum internacional dedicat a l’intercanvi de punts de vista i a la discussió de propostes relatives al creixement econòmic i la prevenció de les crisis en el context de la globalització.
En el seu conjunt, la totalitat dels estats membres representa el 85% del PIB mundial i dos terços de la població Fins el 2008, els càrrecs màxims que hi participaven eren els ministres d’economia i finances i els governadors dels bancs centrals d’Alemanya, l’Aràbia Saudita, la Gran Bretanya, l’Argentina, Austràlia, el Brasil, el Canadà, els EUA, França, l’Índia, Indonèsia, Itàlia, el Japó, Mèxic, la República de Corea, Rússia, Sud-àfrica, Turquia i la Xina A partir del 2008, coincidint amb l’esclat de la crisi financera global, el G20 l’encapçalen els caps d’estat i de govern N’és també…