Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1917, obtingué la primera notaria el 1922, a Ezcaray passà després a Ponferrada i Castelló, i exercí a Barcelona des del 1935 fins a la seva jubilació el 1972 Dotat d’una gran personalitat, d’un esperit humanista i d’una disposició natural per a la paraula més que per a l’escriptura, participà de manera activa en els cenacles i les tertúlies culturals, especialment de l’Ateneu Barcelonès Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans, fou el promotor i assessor jurídic d’…

És situada al sobreclaustre de la catedral de Vic i als pisos superiors del Palau Episcopal La part de fons documentals, coneguda tradicionalment com Arxiu Episcopal de Vic, comprèn, a banda de l’Arxiu Episcopal pròpiament dit o Mensa Episcopal amb documentació des del s X, l’Arxiu Capitular de Vic documentació des de l’any 872, els arxius de més de 150 parròquies del bisbat, els arxius de diferents comunitats de beneficiats i de convents i monestirs, i també diversos fons patrimonials i personals També són fons documentals de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic ABEV l’Arxiu de la Cúria…

Es llicencià en dret el 1906 i el 1910 ocupà la notaria de Cantillana Sevilla, on inicià també l’activitat política Esdevingué el principal organitzador i impulsor del moviment andalusista amb la fundació de les revistes Bética 1913 i Andalucía 1915, els manifests El Ideal Andaluz 1914 i El ideario de la nacionalidad 1919, la creació del primer Centro Andaluz 1916, el Congreso Andaluz de Ronda 1918, el manifest per a l’autonomia andalusa 1919 i l’editorial Avante 1920 El seu programa vinculava l’andalusisme a la resolució del problema agrari i la superació de l’endarreriment andalús, que…

L’església parroquial d’Amer, qualitat delegada pel monestir de Santa Maria durant el segle XII, era dedicada a Sant Miquel El seu topònim Amer deriva del mot Amara amb el qual l’any 840 s’identificava un rierol de la contrada La primera notícia de la capella és esmentada l’any 1184 en el testament de la senyora de la vall i del castell d’Hostoles, Na Dolça Durant el 1228 el rei Jaume I concedí drets a la parròquia i al monestir, que es concretaren l’any 1238 amb el privilegi de notaria ofert pel mateix rei català L’any 1313 l’establí dins la batllia de Sech mitjançant el frare Ferrer, abat…

L’esment més reculat de Riudecanes és de l’any 1152, en què el comte Ramon Berenguer IV donà el lloc de Cambrils a Ponç de Regomir El terme de Cambrils limitava a ponent amb el torrente qui est iuxta Rivum de Canes La vila de Riudecanyes formà part de la baronia d’Escornalbou i hi residia el batlle general La parròquia ja estava en funcionament a mitjan segle XIII, com ho prova el primer manual notarial de la parròquia que s’ha conservat, de l’any 1263 Els anys 1279 i 1280 el rector de Rivo Cannarum pagà 62 sous en concepte de dècima papal L’església parroquial de Riudecanyes, al final del…

1407-08 Pere Garcia, natural de Peñafiel, al regne de Castella, acorda amb el pintor de Girona Francesc Borrassà que s’estarà amb ell durant dos anys per aprendre l’ofici O Perdut A Arxiu Històric de Girona, notaria de Girona 4, 57, folis 3v-4 Pere Garcia, natural de Peñafiel, del regne de Castella, de grat etc, em sotmeto i em confio a vós, Francesc Borrassà, pintor de Girona, del present als dos anys i mig pròxims, per aprendre el vostre ofici de pintor Us prometo que durant tot aquest temps us serviré bé i de la manera que millor pugui en totes les coses lícites i honestes que em maneu, i…

Situada a l’extrem SW del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Pineda o de Riu i de Santa Maria de Pineda A la primera meitat del s XIV sorgí el nucli de Calella , i a la fi del XV els d' Arenys de Mar , Canet de Mar i Sant Pol de Mar , que esdevingueren universitats independents Comprenia també les cases aloeres de Canet, Menola, Camós i Pineda Des de la primera meitat del s XI pertanyia al llinatge dels Sesagudes, dit després de Montseny El 1113 la…

Als segles IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda des de la Tordera a Caldetes, i era esmentat amb el nom de Palatiolum A la fi del segle XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes El seu net Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que canvià…

Apologista ortodox Després de passar la infantesa a Mallorca, on la seva família s’havia refugiat de la invasió napoleònica, tornà a la Península per estudiar filosofia escolàstica i fer dret a la Universitat de Cervera A quinze anys ja escrivia en el Diario de Barcelona , del qual fou director i re-dactor principal 1831-38, mantenint la publicació dins d’un estricte conservadorisme catòlic i una tímida obertura literària Fundà les revistes La Religión 1837-41 i La Civilización 1841-43, aquesta amb l’ajut de Jaume Balmes Dirigí també el diari La Esperanza , on desenvolupà la faceta d’…

Desenvolupament enciclopèdic A la segona meitat del segle XVII, Roig fingí haver trobat, en una notaria de Blanes, una còpia feta a la segona meitat del XV per un servent del cosmògraf Jaume Ferrer de Blanes, a partir d’un original obra del rector de la parròquia de Santa Maria de Blanes, Bernat Boades d’existència documentada, pretesament enllestit el 1420 Roig explica que en feu treure una nova còpia abans que no se’n perdés l’antiga, i la traduí al castellà per preparar-ne una impressió que finalment no es dugué a terme, i que n’incorporà fragments en obres historiogràfiques seves Escrita…