Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
ànec

Ànec collverd i pollets
© Corel / Richard Jackson
Ornitologia
Avicultura
Nom donat a diversos ocells anseriformes de la família dels anàtids, migradors, de coll curt i bec aplanat, amb potes palmípedes i molt curtes.
Els ànecs es poden aplegar en quatre grups els ànecs del gènere Tadorna , grossos i semblants a les oques els ànecs de superfície o nedadors, que cerquen l’aliment sense cabussar-se els ànecs cabussadors, que s’afonen i neden per sota l’aigua per obtenir aliments en aquest grup es distingueixen els que freqüenten les aigües dolces, els morells, dels grans ànecs marins del gènere Melanitta i els becs de serra, del gènere Mergus Són ocells bastant grossos llur llargada pot variar, segons les espècies, entre uns 35 i 65 cm, de cos feixuc, protegit per un dens plomatge greixós i…
Castell de Creixell (Borrassà)
Art romànic
El castell de Creixell, situat a la frontera entre els comtats de Besalú i d’Empúries, tingué un paper important en l’edat mitjana central L’any 1110, el comte de Besalú féu una convinença o pacte feudal amb diversos senyors, amb relació al “ castro de Crexello ” i a l’honor de Gausbert de Creixell, que el comte havia donat a Pere Ramon de Mata, que, segons Pere Català, sembla que era senyor del castell de Mata o Mataró Així mateix, el cavaller Guillem de Creixell, documentat el 1087 al costat del comte de Barcelona, ja devia ésser senyor d’aquest lloc L’any 1121 s’esdevingué un litigi entre…
La masia: habitatge, explotació i defensa
Mas torre La Villa, la Coma i la Pedra, Solsonès, segle XIII Els orígens de la masia com a unitat de sostracció pagament de rendes i d’explotació són, actualment, objecte de recerca i discussió Però el mas com a forma d’hàbitat dispers i habitacle de famílies pageses és, segurament, una estructura molt antiga que atreu poderosament l’atenció d’arqueòlegs i historiadors Durant el segle XIII i coincidint amb períodes d’inseguretats i canvis, s’observaren unes tendències constructives, inspirades en èpoques anteriors, de marcat caràcter defensiu Així, en diverses zones de Catalunya proliferaren…
L’aprofitament dels recursos animals dels sistemes litorals
L’activitat cinegètica Els deltes, les llacunes i els aiguamolls litorals, en els quals la caça, la pesca i la recollecció d’ous i marisc oferien recursos abundants, foren probablement els primers indrets que van explotar els humans als sitemes litorals Ho posa de manifest clarament la presència de closques d’ostres i d’altres bivalves en jaciments arqueològics molt antics, tant a les zones temperades, com a les tropicals S’han trobat evidències, que daten de 8 500 anys enrere, de l’explotació del manglar, tant pel que fa a recollecció de bivalves Anadara tuberculosa com a caça de pècaris,…
Palmelluts i camallargs
Els ocells d’aiguamoll solen tenir un aspecte singular Sobretot els seus becs i les seves potes s’aparten força de les dimensions i les característiques mitjanes que aquestes estructures tenen en els altres ocells Són ocells d’aigua, i concretament ocells d’aigual, és a dir ocells de terra ferma inundada A més de volar, han de poder nedar o caminar sobre substrats somament submergits I menjar-hi Per això, i en funció del tipus d’alimentació i de les característiques de cada aigual, els becs adopten tota mena de formes i d’adequacions Les potes, altrament, són tan llargues com els exigeix la…
La col·lisió d’ocells amb aeronaus
Els xocs dels ocells amb aeronaus són relativament habituals Malgrat l’aparent fragilitat del cos dels ocells, la gran velocitat de la collisió pot causar danys importants a l’aeronau La imatge recull el xoc d’un voltor Gyps fulvus esdevingut a la conca de l’Ebre el 1985, en què finalment l’avió va aterrar sa i estalvi a l’aeroport de Barcelona Arxiu Xavier Ferrer Els ocells coexisteixen en el medi aeri amb avions, avionetes i helicòpters i, per tant, ocasionalment es produeixen collisions Malgrat l’aparent fragilitat del cos dels ocells, el xoc genera molta energia dinàmica a causa de la…
La vida en rius i llacs de les estepes i les praderies
Les aigües de les estepes i les praderies La combinació d’una quantitat relativament petita de precipitacions i una elevada evaporació fa que el balanç hídric de la majoria de regions del bioma sigui sovint deficitari Tanmateix, a l’hivern, a gran part de les estepes i les praderies s’acumula una quantitat força gran de neu, que a la primavera es fon ràpidament i alimenta els rius i reomple els llacs Els cursos i els plans d’aigua Els rius cabalosos que flueixen a través d’estepes i praderies neixen sovint a les muntanyes o als biomes forestals veïns, ocupats sovint per una part considerable…
Llorenç del Penedès
El castell de Llorenç del Penedès, restaurat modernament
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, a la Depressió Prelitoral Catalana, que s’estén al SE del Montmell, dins la conca de la riera de la Bisbal.
Situació i presentació Més de la meitat septentrional del municipi és envoltada pel terme de Sant Jaume dels Domenys Al SW limita amb la Bisbal del Penedès i al S amb el municipi de Banyeres del Penedès El terme és pla, sense accidents, drenat per dos torrents, el de Llorenç, a llevant, que rep les aigües del torrent de la Teuleria i del Jaumet, i el del Papiolet o de Cal Figueres, a ponent A l’extrem SE, a tocar amb el límit de Banyeres del Penedès, hi ha la vila de Llorenç del Penedès, al sector SW de la qual trobem part de la urbanització del Priorat de Banyeres, que s’estén també pel…
Joaquim Miret i Sans
Joaquim Miret i Sans
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Llicenciat 1881 en dret per la Universitat de Barcelona i doctorat 1882 a Madrid amb una tesi sobre els Usatges Feu nombrosos viatges que contribuïren notablement a la seva formació i que li permeteren tenir un coneixement directe de molts indrets d’Europa, del Pròxim Orient i del nord d’Àfrica La visita a Egipte, a Palestina i a Mesopotàmia estimulà el seu interès per l’arqueologia i per les civilitzacions antigues Les seves investigacions s’iniciaren el 1892 als arxius catalans, i tot seguit a la Bibliothèque Nationale de París, a la de l’Academia de la Historia de Madrid i als…
, ,
L’aprofitament dels recursos animals a la taigà
L’activitat cinegètica A la taigà, la caça no ha estat una activitat més dels humans, sinó que ha estat pràcticament la seva vida Tots els recursos veritablement importants per a l’alimentació i el vestit s’han obtingut capturant animals i, històricament, la relació dels pobles de la taigà amb el medi que els envoltava es basava sobretot en un profund coneixement dels costums dels animals i de les èpoques i els sistemes de caça El rol de la caça en els pobles de la taigà Entre els pobles de la taigà siberiana, la importància de la caça es reflectia en el nom d’alguns mesos de l’any per als…