Resultats de la cerca

Vida i obra Fou canonge de la seu de Barcelona, catedràtic de dret canònic a l’Estudi General i vicari general de la diòcesi Entre altres opuscles, publicà diversos sermons panegírics en castellà Publicà en castellà diversos panegírics i relacions de festes i un Jurídico desengaño 1709 en defensa de les prerrogatives del bisbe de Barcelona i diversos sermons en català La seva obra més important és Ateneo de grandesa sobre eminències cultes, catalana facúndia ab emblemes illustrada 1681, primera part de la que havia de ser una trilogia del mateix títol Tenia previst de publicar dues obres…

Fou ordenat sacerdot el 1959 a Girona Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense de Roma, completà aquests darrers estudis a l’Institut Catòlic de París Fou rector de les parròquies de Medinyà i Vilafreser i, des del 2010, de la de Santa Susanna del barri del Mercadal de Girona L’any 1995 participà activament en el Concili Provincial Tarraconense Professor en diversos centres docents eclesiàstics i al Collegi Universitari de Girona, dirigí la delegació a Girona de l’Institut de Ciències de l’Educació de la…

Vida i obra D’una família de propietaris rurals, la seva formació humanística i científica es degué desenrotllar a Menorca al convent dels franciscans, primer, i a collegis avançats pedagògicament, com el de l’austríac Karl Ernst Cook, després Poliglot coneixia el grec, el llatí i diverses llengües vives i home de cultura, combinà l’activitat literària amb l’exercici de càrrecs públics, entre els quals el de director i comptador de la Casa de la Misericòrdia, entre el 1820 i el 1821, institució per a la qual traduïa les obres teatrals destinades a aconseguir fons Les dues etapes de la seva…

Bibliografia general La present bibliografia no pretén ser exhaustiva, ja que en els volums temàtics de la mateixa collecció es troben amplis reculls actualizats per a cadascuna de les arts analitzades Anotem, a banda de les contribucions historiogràfiques i de les publicacions generals imprescindibles, els estudis especialitzats d’ençà del 1984, quan es realitzà, amb motiu de la celebració del C E H A a Barcelona, el darrer estat de la qüestió sobre l’art català Art català estat de la qüestió Vè Congrés del C E H A , Barcelona, 1984 Barral i Altet, X a cura de Prefiguració del…

Desenvolupament enciclopèdic Aquest clima cultural, que es manifestà també en la historiografia, donà resposta a diverses claus interpretatives Pel que fa a la mentalitat de fons, per als homes i dones de l’època, el món era el teatre de les limitacions i contradiccions humanes, governat pels designis de la Providència Aquest substrat feu que prevalgués un enfocament religiós i moral de la història, en què es combinaren el catolicisme militant i reafirmat per les pautes del concili de Trento 1545-63, i el llegat ètic clàssic principalment de l’estoïcisme En aquest segle on hi hagué unes…

Etnologia Albert-Llorca, M Blanc, D L’imagerie catalane Lectures et rituels catàleg d’exposició, Carcassona, 1988 Amades, J Art popular Apunts d’imatgeria , Barcelona, 1938 Amades, J La casa , 1938 Amades, J Auques de jocs de la mainada , Tallers Gràfics Hesperia, Barcelona, 1947 Amades, J Xilografies gironines , Girona, 1947-48 Amades, J Art Popular Els Ex-vots , Barcelona, 1952 Amades, J Els ex-vots , Barcelona, 1952 Amades, J Costumari català El curs de l’any , Barcelona, 1956 Amades, J El pessebre , Barcelona, 1959 Amades, J Folklore de Catalunya , dins vol3 «Costums i creences»,…

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta fou la primera obra confegida amb la voluntat de construir un panorama coherent dels textos d’ambició artística escrits en català, des del naixement de la llengua, ja que l’interès per la història de la literatura, fonamentada en la tríada llengua, literatura i esperit, aparegué associat al nou fervor que desvetllaren les llengües nacionals en el context cultural de l’historicisme romàntic Abans de la Renaixença Els testimonis crítics més antics, que aparegueren al s XV, foren valoracions de la poesia, de la traducció i de la prosa artística en català I…

Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències…

Mancada de les convulsions dramàtiques que han caracteritzat gairebé tot el nou-cents català —sagnants conflictes de classe, Guerra Civil, exili, repressió, lluita contra la dictadura…—, l’etapa històrica que començà el 1980 resulta potser menys èpica, no pas menys important De fet, les dues darreres dècades de la centúria constitueixen un oasi únic d’estabilitat democràtica, de consens social i d’autogovern després de gairebé dos segles de règims autoritaris o d’estats d’excepció, de projectes polítics i socials antagònics que s’enfrontaven amb les armes, i de fràgils experiències d’obertura…

Es donen a la millor obra publicada l’any anterior, sense presentació a concurs No tenen dotació econòmica i els guardonats són premiats amb una serreta d’or de solapa representativa de la distinció, que els lliura el director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat PAMSA i de la revista Serra d’Or El premi s’atorga en quatre categories literatura i assaig, recerca, teatre i arts escèniques, i literatura infantil i juvenil Dins de la categoria de literatura i assaig, en cada edició es premien diverses obres en algun dels gèneres novella, contes i narracions, poesia, assaig, traducció,…