Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
cua de cavall

Cua de cavall
Micologia
Bolet de capell grisós o brunenc, de la família de les amanitàcies, amb petites esquames grises, llargament convex, de 6 a 15 cm de diàmetre, cama napiforme, gruixuda, amb un ample anell pendent i volva poc visible.
Tot el bolet presenta alguns reflexos vinosos La carn, blanca, pren també tonalitats vinoses, sobretot a la cama Viu en boscs humits de pins, avets i roures, i és comestible, bé que poc consumit, potser pel perill de confusió amb altres amanites tòxiques
amanita

Amanita Amanita virosa, bolet tòxic mortal
Biopix: N Sloth (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Gènere de bolets de la família de les amanitàcies, de mida generalment gran, amb peu que té anell i volva, integrat per espècies comestibles (reig, farinera) i metzinoses (pixacà, reig bord), algunes d’elles mortals (farinera borda).
cogomassa

cogomassa
BioLib.cz (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Bolet de capell blanc o amb el centre una mica ocraci, de la família de les amanitàcies, de 5 a 11 cm de diàmetre; les làmines són amples, i la cama, esvelta i bulbosa, amb volva membranosa.
És semblant a la farinera borda i, com aquesta, és tòxica i mortal Viu sobretot en sòls calcaris, assolellats però humits S’ha de vigilar de confondre amb els camperols, especialment els camperols anisats Agaricus arvensis i A sylvicola
farinera
Micologia
Bolet, de la família de les amanitàcies, de color blanc i d’olor lleugerament pútrida, de barret carnós, gruixut, de 10 a 20 cm d’amplària, sovint amb parracs cotonosos i farinosos al marge, i de cama voluminosa amb un anell membranós fugaç i amb una volva ocràcia persistent.
Es fa en pinedes, alzinars i rouredes, sobre substrat calcari És comestible
pixacà

Pixacà
© Xevi Varela
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de capell més o menys convex, de color bistre, marró o bru ocraci, esquitxat d’esquames blanquinoses, i de cama blanca, amb la base bulbiforme, amb un anell membranós, penjant i fugaç, i amb una volva friable, sovint reduïda a una garlanda flocosa.
Es fa sobretot en boscs de coníferes sobre terreny silici És molt metzinós, però d’efectes no sempre mortals Es pot confondre amb la cua de cavall Amanita rubescens i la cua de cavall grossa Amanita spissa , d’aspecte molt semblant Es pot confondre també amb la pentinella Amanita vaginata en el cas d’exemplars vells, quan el pixacà pot haver perdut l’anell i les berrugues del barret i el marge d’aquest presenta un aspecte estriat
reig bord

Reig bord
© Xevi Varela
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 10 a 20 cm d’alt, de barret al principi arrodonit i finalment aplanat, de color vermell escarlata, guarnit d’esquames blanques, restes del vel universal, i de cama blanquinosa, bulbosa a la base, amb un anell membranós i penjant i amb una volva reduïda a faixes verrucoses.
Es fa en boscs de coníferes i de caducifolis És una espècie metzinosa, a causa del seu contingut en micoatropina i muscarina La seva ingestió produeix intoxicacions més o menys greus, però rara vegada mortals Els antics habitants de la Sibèria l’utilitzaven com a droga allucinògena També antigament, barrejat amb sucre, havia estat emprat per a matar mosques Com indica el seu nom, es pot confondre amb el reig o l’ou de reig Les principals diferències són el color de les làmines i del peu, que són blancs en el reig bord i grocs en l’ou de reig, i la presència de berrugues blanques sobre el…
Les agaricàcies: camperols, xampinyons, pentinelles i afins
El camperol Agaricus campestris viu als prats i a les gespes, i presenta les làmines joves de color rosatintens L’anell és descendent i el barret, gairebé blanc Pot atènyer mides força més grosses fins a 10 cm que el conegut xampinyó conreat Com aquest, és un bon comestible Josep M Vidal / SCM Si les agaricals de la família anterior eren bàsicament micorizògenes formadores de micorizes, amb arbres dels boscos, principalment, les d’aquesta i de les tres que seguiran són essencialment sapròfites i viuen als sòls rics en matèria orgànica i en sals minerals, als boscos i vores de camins, o als…
Les higroforàcies: higrocibes, llenegues, carlets i afins
Dues higroforàcies del gènere Camarophyllus a dalt, C pratensis , una espècie dels prats i clarianes, que sembla un rossinyol en petit i que, com aquest, és comestible a baix, C virgineus , també de llocs oberts i comestible, si bé és petit noteu les típiques làmines separades i decurrents, pròpies del gènere Manuel Tabarés / SCM i Joaquim Carbó / SCM Aquesta família, tinguda per la més primitiva de les agaricals, és integrada per fongs terrestres, de carpòfors fàcilment putrescibles El barret i el peu tenen un textura anàloga, i per això no són fàcilment separables La cutícula és llisa, i…
Els basidiomicets
Entre les característiques principals que separen els basidiomicets dels altres grans grups miceli dicariòtic vegetatiu, presència de basidis, esterigmes i basidiòspores hi ha la presència de porus dolípors als septes i de fíbules , diverticles que apareixen en les cèllules en divisió El dibuix mostra el procés de formació d’una fíbula A en el creixement d’una hifa fibulació A 1 -A 6 , i un detall d’un septe B per a mostrar un dolípor característic A 1 extrem terminal d’una hifa dicariòtica abans d’iniciar la formació d’una fíbula, A 2 allargament apical i inici de la formació de la…
Els fongs
Els fongs Quins motius han portat a considerar els fongs un regne a part En què difereixen de les plantes descrites fins ara En realitat, són moltes i molt profundes les diferències entre els fongs i els vegetals pròpiament dits, tant pel que fa a l’estructura com a les funcions És potser fisiològicament que es dóna la diferència més important entre els fongs i els vegetals Els fongs no tenen clorofilla i, per tant, no estan capacitats per a fer la fotosíntesi, és a dir, per a absorbir l’energia lumínica i transformar-la en energia química destinada a transformar en molècules orgàniques les…