Resultats de la cerca

Situació i presentació La comarca del Solsonès, de 1001,21 km 2 , és a la Catalunya Central, envoltada pel Bages i pel Berguedà, amb els quals manté una gran afinitat i estretes relacions humanes, i per l’Alt Urgell, la Noguera, la Segarra i l’Anoia Té com a cap de comarca la ciutat de Solsona, que li ha donat el nom És considerada una comarca de muntanya, raó per la qual es beneficia de la llei 2/1983 d’Alta Muntanya del Parlament de Catalunya, i en conseqüència té un Pla Comarcal de Muntanya, aprovat el 25 d’octubre de 1989, que ha previst tot un seguit d’actuacions per a millorar la…

Característiques generals Els gasteròpodes constitueixen, de lluny, la classe més gran i diversificada de molluscs La seva característica fonamental és la torsió , que comporta una reorganització anatòmica intensa Malgrat la semblança fonamental de tots els gasteròpodes, l’aspecte extern és summament variable, i respon a una enorme gamma de modes de vida Entre les possiblement 70 000 espècies vivents, de les quals n’hi ha que no superen 1 mm de longitud i d’altres que s’acosten a 1 m, hom troba exemples de tota mena de règims alimentaris, sistemes reproductius i interaccions ecològiques A…

Processos formadors dominants i propietats dels sòls de les Garrigues Alguns processos suposen una limitació important per a determinats usos edàfics, mentre que d’altres en milloren la potencialitat Taula elaborada pels autors L’acció interactiva dels diferents factors de formació, clima, vegetació, litologia, temps, etc, condiciona totalment l’evolució del sòl Les formes o vies per les quals aquesta evolució es duu a terme s’anomenen processos formadors o edafogènics i poden ésser agrupats o classificats segons diversos criteris Considerant la natura dels fenòmens i dels components…

La geografia Situat entre dos potents sistemes muntanyosos, els Pirineus a l’E i la serralada Cantàbrica a l’W, el relleu basc és constituït pel feix d’anticlinals i sinclinals arquejats que s’estenen del golf de Biscaia a l’Ebre Morfològicament, cal distingir-hi dues regions les Muntanyes Basques al N i la Plana de Vitòria al S Les Muntanyes Basques serres d’Ordunte, Orduña, Gorbea, Anboto, Elgea, Aizkorri, Aralar, d’altitud moderada 1300-1500 m, constitueixen un sistema orogràfic on dominen les calcàries i margues cretàcies, materials que enllacen amb els Prepirineus i amb el sector…

Característiques del grup Els diplòpodes, al costat dels quilòpodes, constitueixen els grups més importants de l’artificiós grup dels miriàpodes Com el seu nom indica, la seva característica més representativa és l’existència de dos parells d’apèndixs locomotors a la majoria dels segments del tronc Encara que són un grup força abundant, els seus representants sovint passen desapercebuts, sigui pels seus costums reservats o pel seu caràcter higròfil, que fa que visquin preferentment sota les pedres, la fullaraca o la fusta en descomposició També n’hi ha alguns de cavernícoles Els diplòpodes de…

Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Segur, de 32,85 km² d’extensió, és el centre geogràfic i econòmic de la Conca de Dalt, o Conca de la Pobla de Segur, el sector septentrional de la Conca de Tremp La Noguera Pallaresa marca el límit de la banda de llevant des que entra al terme, ja al tram final de l’espectacular estret de Collegats que separa les dues comarques pallareses, aigua amunt del barranc de SantPere fins al S de Sant Joan de Vinyafrescal, a la riba dreta del pantà de Sant Antoni El riu separa el terme de la…

Situació i presentació La comarca del Ripollès, de 956,24 km 2 d’extensió, limita al N amb la Cerdanya, el Conflent i el Vallespir, coincidint bàsicament amb la carena del sector oriental dels Pirineus axials, on destaca com a punt culminant el cim del Puigmal, amb 2 913 m d’altitud A l’E limita amb la Garrotxa, a l’W amb el Berguedà i al S amb Osona Els límits amb el Berguedà són força curiosos, ja que el municipi de les Llosses representa una incursió totalment irregular dins del Berguedà, i la petita zona de Boatella Borredà és una petita taca del Ripollès dins del Berguedà El Ripollès és…

Característiques generals Constitueixen el grup més important de falgueres actuals Recordem que l’esporangi s’hi origina a partir d’una sola cèllula de l’epidermis de la fronda i que, un cop madur, la seva coberta és formada per una sola capa de cèllules La immensa majoria de les leptosporangiades són isospòriques, exceptuant els ordres mésc evolucionats, que són heterospòrics Des d’un punt de vista filogenètic, el grup de les leptosporangiades es considera més recent i evolucionat que el de les eusporangiades El grup comprèn els ordres de les osmundals Osmundales , isospòriques, amb…

Els resultats de la reconstrucció de la població d’Anglaterra des del començament dels registres parroquials fins al primer cens del 1871 han canviat la manera d’estudiar les poblacions europees d’antic règim Ara l’atenció se centra més en els possibles canvis pel que fa a la fecunditat, i sobretot a la nupcialitat, ja que, com ha mostrat el cas anglès, aquests podien ser el principal determinant del creixement de la població Els canvis a mitjà termini de la mortalitat, comparats amb els de la fecunditat, semblen ara menys importants del que en un principi s’havia cregut Fins i tot, la…

El conegut cuc de terra Lumbricus reuneix les caractéristiques externes més tipiques dels oligoquets A i Jacques Six/Firo-Foto Hom pot definir la classe dels oligoquets com el grup que reuneix els anèllids clitellats, proveïts de setes poc nombroses i sense parapodis Són espècies hermafrodites i de desenvolupament directe N’hi ha més de 3000, la majoria de vida terrestre i d’aigua dolça n’hi ha una minoria de marines o de pertanyents als ambients litorals Morfologia El cos dels oligoquets mostra tres regions diferents En primer lloc, el lòbul cefàlic o lòbul preoral, que constitueix el…