Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
L’aprofitament dels recursos vegetals als deserts i subdeserts càlids
Collir sense plantar Són moltes les plantes desertícoles espontànies que ofereixen als humans possibilitats d’aprofitaments ben diverses Algunes directament com a ombra, refugi o tanca Altres com a font d’aliment propi o per als ramats D’altres, se n’obté aigua, combustible o material per a la construcció d’edificacions o per a la manufactura d’una multiplicitat d’atuells, des d’armes i eines a teixits i cistelles, passant per mobiliari i objectes artístics o ornamentals D’altres, encara, ofereixen principis actius per a aplicacions medicinals o psicotròpiques o matèries primeres per a…
Sant Serni de Tavèrnoles (Anserall)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de l’església i les dependències monacals, amb les restes de la nau desapareguda, tot restaurat fa pocs anys ECSA - TAVISA El conjunt de l’antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles és situat al marge dret del riu Valira, fora del nucli urbà d’Anserall, el qual és a uns 3 km de la Seu d’Urgell, per la carretera d’Andorra JAA Mapa 34-10215 Situació 31TCG733939 Història Uns orígens confusos L’origen de Sant Serni de Tavèrnoles és remot i desconegut Segons unes tradicions, difícils de comprovar, recollides per Esteve Albert i altres autors, al segle VI sant…
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…
La producció dels forns de vidre catalans
Art gòtic
Els inventaris i els encants són els documents que bàsicament donen notícia dels tipus de vidres produïts en aquest període És fàcil observar-hi que la varietat de formes per a diferents usos és major al segle XV que a l’anterior, com també l’extensa presència d’objectes de vidre a les cases catalanes La confrontació entre la documentació d’arxiu i les peces que s’han conservat sovint genera alguns problemes d’atribució formal La utilització d’un ampli ventall de noms per a designar els vidres, probablement per les varietats dialectals, i el fet que molts d’aquests noms no han arribat fins…
La flora i el poblament vegetal de la taigà
Sempre els mateixos arbres Només al llarg d’uns pocs quilòmetres de selva plujosa tropical hom pot trobar algunes desenes d’espècies d’arbres i centenars, si no milers, d’altres espècies vegetals A la taigà, en canvi, són freqüents els espais infinits, de centenars i fins i tot milers de quilòmetres, coberts per boscos extraordinàriament monòtons pel que fa als arbres, una sola espècie, i quant a l’estrat herbaci i subarbustiu, la dominància absoluta de només un parell d’espècies Si s’exclouen les plantes introduïdes, a la zona eurasiàtica de la taigà la quantitat total d’espècies de plantes…
Els procordats: tunicats i cefalocordats
Característiques generals Dins el gran grup dels procordats hom reuneix dos subfílums d’animals marins externament molt diferents D’una banda els tunicats, majoritàriament bentònics o sèssils en el seu estat adult, que viuen, en forma individual o bé colonial, recobrint els substrats submergits De l’altra, els cefalocordats, capaços de moure’s activament, en els sediments tous La fotografia ens mostra un exemple de tunicat del grup dels aplousobranquiats, el més ben representat a la nostra mar en els primers 100 m de profunditat les clavellines Clavelina lepadiformis de la família dels…
Futbol Club Barcelona
El Camp Nou, estadi del Futbol Club Barcelona
© B. Llebaria
Futbol
Basquetbol
Handbol
Hoquei sobre patins
Futbol sala
Entitat esportiva barcelonina fundada el 29 de novembre de 1899 per Joan Gamper amb el nom de Football Club Barcelona, que ha esdevingut el club poliesportiu més important i representatiu dels Països Catalans.
Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…
,
Els trematodes
Els trematodes digenis són tots paràsits Hi ha espècies que són conegudes des de l’antigor, pel fet de parasitar l’home i produir-li greus malalties és el cas per exemple de l’esquistosomiasi, per exemple D’altres tenen una gran incidència en els animals, ja que parasiten animals domèstics i produeixen grans pèrdues econòmiques no així l’espècie de la fotografia, Platynosomum soricis , un cuc pla que parasita les musaranyes del nostre país Els digenis es troben gairebé a tot el món continents, mars i oceans La distribució d’una espècie concreta depèn de l’especificitat per al primer hoste…
Santa Coloma (Andorra la Vella)
Situació Vista general de l’església des de l’angle nord-oest JM Ubach Vista general de l’interior de la nau Es pot veure el singular sistema constructiu dels paraments de la nau i l’arc triomfal, amb bigues de fusta longitudinals que servien per a travar el reomplert de l’encofrat ECSA-Rambol Santa Coloma, església del poble de Santa Coloma d’Andorra, situat a la dreta de la Valira, es troba a 970 m d’altitud, a pocs metres de la carretera general 1, a mà esquerra venint de Sant Julià de Lòria i en direcció a Andorra la Vella, parròquia a la qual pertany Situació x 1°30′00” — y 42°29”45” JFT…
Santa Maria de Serrabona (Bula d’Amunt)
Art romànic
Situació Vista general de l’antiga canónica, que es dreça en un esperó rocós sobre la vall del Bulès ECSA - A Roura Vista de la capçalera de l’església, fruit d’una ampliació del segle XII que es correspon amb l’acta de consagració de l’any 1151 ECSA - A Roura L’antic monestir de Serrabona és situat en una vall afluent del Bulès, al centre de l’actual terme de Bula d’Amunt, en un esperó rocós de 598 m d’altitud Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 48” N - Long 2° 35’ 48,6” E Per a arribar a Serrabona cal prendre la carretera D-618 a partir de Bulaternera A 7 km, un trencall a mà dreta mena fins…