Resultats de la cerca
Es mostren 1169 resultats
Gaspar Aguilar
Literatura
Teatre
Historiografia catalana
Poeta, autor dramàtic i cronista.
Vida i obra D’origen social humil, aconseguí relacionar-se amb la noblesa com a secretari del comte de Sinarcas i com a majordom dels ducs de Gandia A Madrid arribà a ser conegut com el Discreto Valenciano i hi publicà diverses obres La dependència de la noblesa feu que la seva poesia s’adaptés a temes de circumstàncies festes religioses, solemnitats oficials i actes de rellevància social Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Sombra A les actes de l’Acadèmia hi ha vuit poemes i quatre discursos seus Presentà una dotzena de composicions als certàmens…
, ,
Grup dels Cinc
Música
Grup musical rus (anomenat Magučaja Kučka, ‘poderós petit grup’) constituït el 1860 a Peterburg.
Després de les obres de M Glinka i d’A Dargomižskij no existia a Rússia una creació musical amb trets propis La pujada al tron d’Alexandre II significà un desvetllament de la consciència nacional que es reflectí en la literatura d’IS Turgenev, L Tolstoj o FM Dostojevskij El crític musical V Stasov donà el nom de “poderós petit grup” o “colla poderosa” als compositors afeccionats que estaven sota el guiatge espiritual de Milij Aleksejevič Balakirev , creador i animador del grup Cezar’ Antonovič K’ui , enginyer militar, Aleksandr Porfirjevič Borodin , químic, Modest Petrovič Musorgskij ,…
,
sepulcre de fossa

Sepulcre de fossa del Pujolet de la Moja (Olèrdola, Alt Penedès)
Josep Mestres
Etnografia
Art
Història
Prehistòria
Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre els quals són…
literatura retoromànica
Literatura
Literatura conreada en algun dels dialectes retoromànics.
Dels occidentals, els que tenen més tradició de conreu literati són el sobreselvà i l’engiadinès dels orientals, el furlà literatura furlana La primera manifestació escrita és La Chanzun da la guerra dal Chastè d’Müsch 1527, de Gian Travers Fou, però, l’esclat de la Reforma, amb l’enfrontament al llatí de l’Església Catòlica, l’estímul d’una abundant producció literària de caràcter religiós i apologètic, amb obres significatives també en la fixació escrita de les diferents parles retoromàniques com L’g Nuof Sainc Testamaint da nos Signer Jesu Christi 1560, de Jochiam Bifrun el Catechismus…
sextet
Música
Conjunt format per sis instruments o sis veus -normalment solistes, amb acompanyament o sense- o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Ocasionalment es pot referir a un moviment o, fins i tot, a una part d’aquest, si té les característiques anteriors Fins ben entrat el segle XX, el sextet-octet fou el grup de vent més important per la qualitat de les obres que se li encomanaren Les peces de WA Mozart i L van Beethoven, entre d’altres, constituïren un repertori d’un nivell inusual per a un dels grups coneguts com a harmonie El fet que fossin sextets o octets, així com la composició d’aquests grups, depenia de les situacions concretes Mozart compongué la seva serenata KV 375 en versió de sextet 1781 i d’octet…
Sant Miquel de Viella

Sant Miquel Viella
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Viella (Vall d’Aran), vora la carretera del port de la Bonaigua.
L’edifici L’església actual respon a una obra tardana, de transició del romànic al gòtic, amb una notable portalada gòtica i un bonic campanar afegit al segle XVI Els elements romànics més importants són un crucifix de pedra que es troba encastat al costat oest de l’atri, obert sota el campanar de l’església, una pica baptismal i les magnífiques restes d’un Crist Probablement l’emplaçament original del crucifix era el timpà de la portada, com a Sant Pèir d’Escunhau Es tracta d’una creu llatina que mostra Crist clavat en actitud triomfal i amb un marcat hieratisme Malgrat les mutilacions que…
Castell de Girona, de Cabrera o dels Vescomtes
Art romànic
Aquest castell —també conegut amb el nom de Cabrera i després de Requesens— era una part del conjunt casteller de la ciutat de Girona “ipsos castros de Jerondela” 1126 del qual formaven també part els castells de Sobreporta i de Gironella Per aquesta raó, i fins al segle XII, resulta difícil de discernir les notícies corresponents a cadascun d’ells El recinte fortificat gironí no sembla que enregistrés gaires variacions durant els temps visigòtics i musulmans Ja entrat el segle XI, sabem que l’any 1020 la comtessa Ermessendis féu una donació a la seu de Girona d’una torre rodona…
Castell d’Albatàrrec
Art romànic
El poble d’Albatàrrec és a 147 m d’altitud, a la plana alluvial de l’esquerra del Segre Aquest indret fou colonitzat, conjuntament amb Vilanova de Fontanet avui la Bordeta, Albarés i Pedrós, en una data posterior al 1168 Repoblat per habitants del nucli de Lleida Albatàrrec es convertí en un “ carrer ” de la ciutat de Lleida, caràcter que no perdé fins ben entrat el segle XIV No han pervingut, malauradament, notícies d’època medieval del castell d’Albatàrrec Tanmateix hi ha referència d’un tal Pere d’Albatàrrec, de ben segur senyor del lloc, el qual l’any 1191 va cedir tots els…
llatí | llatina
Història
Individu habitant d’una regió mediterrània definida per la geografia (el Laci), per l’idioma (el llatí) i per la consideració especial que obtingueren els membres d’aquest poble durant els primers segles de domini romà, fins ben entrat l’Alt Imperi (dret llatí).
La investigació contemporània s’ha preocupat, sobretot, dels problemes de l’origen i de la formació del poble llatí —segons els documents obtinguts a les excavacions—, que es demostra parallela a la de Roma, d’on procedeixen una part de les troballes, mentre que les altres han estat descobertes especialment als monts Albans Grottaferrata, Marino, Rocca di Papa o a la part meridional del territori Anzio, Satricum Hi dominen les tradicions dels grups de les cultures de les urnes, de la de Villanova i de la dels sepulcres de fossa Han estat identificades quatre etapes, des del segle X aC segons…
Crònica de Sant Pere de les Puelles
Historiografia catalana
Text català de la segona meitat del s. XIII, també conegut com a Crònica de la conquesta de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Es conservà fins el 1835 a la biblioteca del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona La Crònica s’inicia amb la referència a un rei Lotari, que consta com a fill de Pipí i germà de Carlemany Relata l’expedició de Lluís el Piadós a Barcelona 801, on situa cronològicament la fundació de la capella de Sant Sadurní l’edificació de l’església de Sant Just, a la qual concedí els privilegis sobre els juraments del combat judicial, del testament sagramental i dels jueus i la fundació i dotació del monestir de Sant Pere de les Puelles Seguidament hi ha un buit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina