Resultats de la cerca
Es mostren 656 resultats
terapèutica substitutiva
Medicina
Administració de substàncies hormonals per a suplir les deficiències de les glàndules endocrines corresponents.
malaltia d’Addison
Patologia humana
Malaltia causada per la hipofunció aguda o crònica del còrtex de les glàndules suprarenals.
Es caracteritza per debilitat muscular, hipotensió arterial, cansament físic, enfosquiment cutani preferentment a les cicatrius i a les regions descobertes del cos i taques pigmentàries a les mucoses Temps enrere, aquesta malaltia era freqüent i la seva etiologia era gairebé sempre la destrucció glandular per tuberculosi Actualment, el 60% dels casos són idiopàtics per mecanisme autoimmune el 40% restant es reparteix entre la tuberculosi, la micosi, el càncer primitiu o metastàsic i les hemorràgies bilaterals en el transcurs de septicèmies, generalment meningocòcciques El nadó pot contraure…
adenosi
Botànica
Estat d’una planta o d’un òrgan vegetal que es cobreix de glàndules.
epistoma
Patologia humana
Tumor bronquial originat a partir de les glàndules de la paret dels bronquis principals.
Hipoparatiroïdisme
Patologia humana
Definició És anomenat hipoparatiroïdisme un dèficit persistent en la producció de l’hormona paratiroidal —parathormona o PTH—, la qual cosa origina una fallada en la regulació de la concentració de calci en la sang i, per tant, diverses alteracions que afecten fonamentalment els ossos i l’activitat neuromuscular Causes La causa més comuna d’hipoparatiroïdisme és la lesió de les glàndules paratiroides en un acte quirúrgic destinat a extirpar la tiroide —per exemple com a tractament d’un hipertiroïdisme o d’un càncer de tiroide—, ja que les estructures glandulars es troben en…
Les primeres mamades del nadó
La millor manera de reforçar la relació entre mare i fill és la lactància materna Els preparats de què avui disposem per a la lactància artificial poden aportar un nodriment similar al de la materna, per bé que no de la mateixa qualitat Tanmateix, el càlid contacte que sent l’infant en xuclar el pit matern i les emocions que sent la dona en aquest moment no els pot substituir l’alimentació amb biberó Per això, és molt convenient practicar la lactància materna, com a mínim durant els primers dies Més endavant es podrà plantejar l’alternativa de la lactància artificial, ja sigui per raons…
La mucosa respiratòria
Anatomia humana
Les vies respiratòries són recobertes internament per una mucosa o túnica mucosa , una mena de membrana que revesteix les cavitats viscerals que es comuniquen directament o indirecta amb l’exterior la denominació d’aquest tipus de membrana fa referència al moc , una substància viscosa que la recobreix formant una pellícula fina Per sota de la mucosa hi ha la sub mucosa , constituïda bàsicament per teixit conjuntiu Allí hi ha els vasos sanguinis i algunes glàndules les secrecions de les quals desemboquen a l’interior de la cavitat aèria Com totes les mucoses, la respiratòria es…
boca

Elements d’una boca humana: 1, llavi superior; 2, arcada dentària superior; 3, llavi inferior; 4, arcada dentària inferior; 5, llengua; 6, paladar dur; 7, os palatí; 8, mucosa el paladar; 9, glàndules palatines; 10, paladar tou; 11, múscul buccinador; 12, múscul palato-glos; 13, úvula; 14 pilars del vel del paladar; 15, istme de la gola; 16, amígdala palatina; 17 geniva
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu —del qual és, de fet, la primera porció—, que posseeixen molts animals, especialment els superiors.
Primàriament és l’estructura per on són ingerits els aliments, i secundàriament, en els vertebrats, forma part de l’aparell respiratori i fonador en alguns casos collabora també en el sistema defensiu i ofensiu de l’animal Els invertebrats, sobretot els superiors, presenten una boca més o menys desenvolupada llevat d’aquells que han sofert modificacions atròfiques a causa del parasitisme, o d’aquells que es nodreixen per filtració o per osmosi, constituïda bàsicament per un aparell bucal En els vertebrats la morfologia de la boca varia segons els grups, però en general és recoberta…
epiteli

epiteli Tall perpendicular de la pell de la polpa d’un dit
Biologia
Teixit que recobreix les superfícies externes i internes del cos.
És format per cèllules de diferents formes geomètriques, separades per poca substància fonamental No té vasos, i la seva nutrició és a través de la membrana que el separa dels teixits més profunds, anomenats basals La seva funció varia, segons el tipus d’epiteli i el lloc on és situat absorbeix vellositats intestinals, protegeix epidermis, fabrica les secrecions glàndules, transmet els impulsos nerviosos, etc Hom el pot classificar en epiteli simple , quan té només una capa de cèllules, i pot ésser pla, si les cèllules són més llargues que amples i són als alvèols pulmonars,…
Els bufònids: gripaus típics
Aquesta família és àmplia i s’estén per bona part del món, llevat de la quasi totalitat de la regió australiana Tenen el cos rabassut, la seva cintura pectoral és arcífera, és a dir, no soldada, el maxillar no té dents, i les seves vèrtebres són procèliques Les espècies europees tenen la pell berrugosa, les glàndules paròtides molt grosses i la pupilla horitzontal Mostren el timpà visible, la llengua piriforme o ellíptica, lliure a la vora posterior i projectable Tenen els dits anteriors lliures, la pota posterior els és relativament curta i amb els dits a penes palmats més aviat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina