Resultats de la cerca
Es mostren 244 resultats
El gravat i les arts del llibre en l’època contemporània: els segles XIX i XX
La notable tasca de recerca i experimentació en el món de la impremta i del gravat, i les innovacions consegüents aportades a la darreria del set-cents, marquen l’inici del definitiu, i cada cop més accelerat, desenvolupament dels sistemes de comunicació visual i escrita Així, la centúria següent es va beneficiar de seguida de noves tècniques en la producció del paper i en l’elaboració de matrius La litografia fou, sens dubte, el descobriment més revolucionari en el camp de la difusió sistemàtica de les imatges que, al costat de la producció culta, assolí les funcions del gravat calcogràfic…
Bibliografia general referent al romànic del Penedès
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Madrid 1953, XIX, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Un gran comte de Barcelona pretèrit Guifred Borrell, 897-911 , “Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad” Barcelona 1964, V, pàgs 83-130 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes…
L’escultura monumental de Santa Maria de Ripoll
Art romànic
Abans de parlar de l’escultura romànica de Santa Maria de Ripoll, cal mencionar, encara que sigui ràpidament, la decoració que es pot atribuir sens dubte de cap mena a la basílica o, en tot cas, al monestir que correspon a la tercera consagració del 977 La basílica potser ja tenia cinc naus i era decorada amb un tipus de capitells que han estat anomenats califals per les referències que presenten en relació als capitells del sud de la Península Son capitells molt allargats, amb tres nivells de fulles i talla amb bisell de la decoració vegetal S’ha parlat molt d’aquest tipus de capitells des…
La literatura: de l'edat mitjana al Renaixement
L’humanisme i la literatura italiana del segle XV Entre la fi del segle XIV i les primeres dècades del XV, a Itàlia es va iniciar un procés de transformació de la cultura que, un segle més tard, dominà tota la vida intellectual europea i donà lloc a l’ampli moviment d’idees del Renaixement Per a comprendre la singularitat i el sentit d’aquest procés és necessari tenir en compte els contextos que van fer possible el desenvolupament a Itàlia d’aquesta nova cultura, que anomenem humanisme , i descriure atentament alguns dels seus trets més essencials Les arrels italianes de l’humanisme La…
L’art d’Europa i l’art de Catalunya
Art gòtic
L’art europeu de la baixa edat mitjana Vista del deambulatori de l’abadia de Saint-Denis de París Es considera que aquesta obra, controlada per l’abat Suger i enllestida vers el 1144, és el primer exemple de l’arquitectura gòtica La construcció, basada en diverses tradicions anteriors, va començar per la façana occidental i va continuar per la capçalera enmig, la nau d’època carolíngia va conviure amb el nou edifici fins al segle XIII ©The Bridgeman Art Library Erwin Panofsky inicia el seu llibre sobre Ticià, publicat pòstumament el 1969, explicant la llegenda segons la qual, mentre caminava…
1518-1714: Vitalitat política i creixement institucional
L'administració central de la Generalitat a Barcelona, al final del segle XVI Font Pérez Latre, M, 2001 En el curs del segle XIV la Diputació s’havia anat afermant 1359 Els drets del General, consolidats el 1363 i coneguts com a drets d’entrades i eixides i de la bolla, així com la capacitat d’emetre deute públic venda de censals, obtinguda el 1365, s’havien convertit en la base de l’erari públic del govern català El 1413 la Generalitat havia consolidat les competències d’organisme vigilant de la legalitat constitucional, les quals li van ser confirmades i perfilades el 1481 Constitució de l’…
Els centres de producció
Art gòtic
Anvers de la creu processional dels Sants Màrtirs de Cardona, marcada i realitzada al centre obrador de Barcelona per Marc Olzina en 1420-22 L’obra fou destruïda el 1936 ©IAAH/AM Apartir dels segles XIV i XV comencem a conèixer d’una manera certa les obres, els possibles autors i els centres de producció de l’orfebreria gòtica catalana Les ciutats, viles i poblacions més destacades dels territoris catalans, és a dir, els centres neuràlgics del poder, de les xarxes viàries i de les mercaderies, foren els nuclis on s’installaren els argenters d’ofici del país i, a les ciutats, també hi…
De l’església hispana a l’església carolíngia i el canvi de litúrgia
Introducció Foli del Beatus de Girona , on es poden veure dues esglésies sobreposades, la superior amb una corona votiva sobre l’altar ECSA - G Llop L’ocupació de Narbona, l’any 759, per les tropes del rei Pipí el Breu , i la presa de Barcelona, l’any 801, pel seu nét Lluís el Piadós , rei d’Aquitània, portaren un canvi substancial en les comunitats cristianes de l’antiga província metropolitana Narbonense i en les de la part nord-oriental de la Tarraconense De fet, el canvi polític obrat en les dues ciutats inicià un procés lent però irreversible que provocà que aquestes dues extenses zones…
La societat del romànic del Maresme
Art romànic
Els dominis eclesiàstics els monestirs i els bisbats Mapa de les esglésies del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos En el marc de les actuacions religioses, cal dir que aquesta activitat ha deixat nombroses empremtes en el paisatge, tant en l’àmbit dels comportaments humans més particulars —els ritus—, com en les obres personals de modificació —recintes sagrats, temples, cementiris, símbols sacres—, que tenen el valor de consagrar un espai o un element paisatgístic destinat a l’ús cerimonial Evidentment, aquestes dues funcions s’integren en una de sola, car l’edifici religiós assumeix sempre un…
El segle XII i la renovació de l’escultura catalana
Les relacions amb el Rosselló i el Llenguadoc van comportar, a l’inici del segle XII, un gir cap a una renovació que es mantingué al llarg de tota la centúria Els edificis del Conflent i del Rosselló –el monestir de Sant Miquel de Cuixà i el priorat de Santa Maria de Serrabona–, amb l’activitat escultòrica desplegada als claustres i tribunes, originaren un corrent escultòric renovador, caracteritzat per la talla del marbre i els contactes amb el nord d’Itàlia, de la qual cosa derivaren molts models de la banda meridional dels Pirineus, en l’activitat desplegada, per exemple, pels anomenats…