Resultats de la cerca

Situació Vestigis, mig soterrats, de l’antiga guardiola La foto presenta una part dels basaments que hi ha a la banda de tramuntana F Junyent-A Mazcuñan Els vestigis d’aquesta antiga guàrdia, conjuntament amb les restes d’una torre moderna coneguda com la torre del Santmartí coronen un pujol situat entre les carreteres que, des de Manresa, menen a Vic i a Berga, dominant l’indret de la Vall dels Horts Long 1°52’45” - Lat 41°42’16” Hom hi pot anar seguint la carretera de Manresa a Vic En arribar a Sant Fruitós, i després d’haver travessat tot el poble, cal desviar-se a mà esquerra per tal de…

Situació Vista aèria de l’arruïnat nucli de Malgrat de Noves ECSA – TAVISA L’antiga església de Sant Andreu és a la part alta del conjunt de ruïnes que formen l’antic poble de Malgrat de Noves Mapa 34–11253 Situació 31TCG605845 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares, on, passat Bellpui, hom veu les restes del poble, al qual cal accedir camps a través, perquè el camí d’accés s’ha perdut JAA Història El primer esment que hom coneix del lloc és del 1078, que el castell de Malograto és donat pel comte d’Urgell al de Pallars Tanmateix, Malgrat de Noves fou…

Situació Sector de migdia d’aquesta antiga parròquia, actualment abandonada ECSA – JA Adell Aquesta església es troba al mig dels camps, al costat de les ruïnes de l’antic veïnat de les Anoves i del cementiri Mapa 34–12291 Situació 31TCG623657 L’itinerari per arribar a l’indret és el mateix que hem descrit en parlar del castell de les Anoves JAA Història El lloc de les Anoves és citat en un document del 972 en què Alabaric i Matrona donen a Santa Maria de la Seu una vinya situada “ in valle Lezoneas ” i en una donació del 1036, en la qual un dels alous motiu de la donació és situat al lloc de…

Situació Església de Sant Esteve de Viladamí, reconstruïda al segle XVIII, sobre els murs d’una església romànica, visibles en tot el perímetre exterior, llevat de l’absis, que fou destruït totalment i reemplaçat per una capçalera poligonal A Bramon Viladamí és un poblet que es troba al sector més occidental de l’extens municipi de Vilademuls És format majoritàriament per masies escampades en un territori accidentat per serres de poca elevació i, en general, cobertes de bosc A la vora de l’església parroquial de Sant Esteve, a la carena d’un serrat, hi ha un reduït agrupament de…

Situació Un aspecte interior del mur més sencer d’aquesta capella, des de fa anys abandonada i en ruïnes ECSA - A Roig Les ruïnes de la capella de Sant Salvador són al nord-oest del poble d’Estavill, molt properes al conjunt conegut com les Bordes d’Estavill Mapa 33-10214 Situació 31TCG304905 Per a arribar a Estavill cal prendre una pista de terra d’uns 7 km de recorregut, que surt d’un trencall a l’esquerra de la carretera que va de Senterada a Cabdella Per a accedir a la capella se segueix aquesta mateixa pista de terra i uns 3 km abans d’arribar a Estavill es veuen a l’esquerra tot un…

Situació Vista del costat sud-est d’aquest petit santuari, edifici típic del segle XII ECSA - JA Adell El santuari, molt cuidat, de la Mare de Déu de la Fabregada és a 1,1 km a llevant de Sant Esteve de la Sarga, al costat de la carretera que porta a Alsamora JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG138611 Història Actualment la Mare de Déu de la Fabregada és una capella aïllada, annexa a la parròquia de Sant Esteve de la Sarga Tanmateix, a l’època alt-medieval fou l’església parroquial d’un nucli de població anterior, i en un primer moment més important que Sant Esteve de la Sarga L’any 1038 —1037 o…

El poble de Tuissan és situat a l’extrem oriental del Perapertusès, en una vall entre el rec dels Noièrs i la riera del Mas de Segura, i té el rang de capital de cantó Un dels primers esments de la villa Tuxsani data de l’any 1119, quan conjuntament amb la seva església, dedicada a sant Joan, fou confirmada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla que el papa Gelasi II li concedí el mencionat any En ei transcurs d’aquesta centúria, els senyors de Termes estengueren el seu domini fins al sector de Tuissan, fet que creà sovint situacions conflictives amb els abats de…

El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i…

L’edifici Aquesta església és un edifici romànic excepcional del segle XI, amb una abundant ornamentació llombarda Al llarg dels segles XVI i XVII, experimentà una sèrie de transformacions, com la construcció d’un massís campanar de torre, l’obertura d’un portal, la construcció d’un cor i el sobrealçament de les teulades laterals També es suprimí una de les absidioles i s’hi construí una sagristia a l’absis central encara s’endevinen les restes de la porta que comunicava amb la sagristia Durant les obres de restauració esmentades es va refer la capçalera i es van rebaixar les teulades…

L’edifici És un notable edifici bastit entre els segles XII i XIII, de planta de creu llatina, amb una sola nau, transsepte i absis semicircular orientat a llevant precedit d’un curt tram pres­biteral És probable que a l’origen al creuer ja s’alcés un cimbori, el qual fou totalment refet en època barroca Una volta de canó de perfil apuntat cobreix la nau, mentre que els braços del transsepte tenen volta d’aresta la coberta de l’absis presenta volta de quart d’esfera L’edifici té diverses finestres de doble esqueixada i altres tipus d’obertures, entre les quals destaca una esplèndida rosassa…