Resultats de la cerca
Es mostren 738 resultats
El paper cívic dels col·legis professionals
Joan Miró pintant els vidres de l’edifici del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, FCatalà-Roca, Barcelona, 1970 ACR / CR Si, des de la darreria dels anys cinquanta, la lluita antifranquista s’havia anat estenent entre àmplies capes de la societat civil —des de la classe obrera fins als sectors universitaris, passant pels professionals liberals i els assalariats, entre d’altres—, aquest fenomen havia de quedar reflectit, necessàriament, en les organitzacions professionals, és a dir, en aquelles estructures que agrupaven i, teòricament, representaven diferents grups laborals i…
Taliesin West
A més d’adequar magistralment la seva arquitectura al clima, al paisatge i als materials locals, Frank Lloyd Wright cercava l’autosuficiència Definint la seva arquitectura com a ‘orgànica’, Wright va donar preeminència al lloc on s’assentaven els seus edificis, d’on treia la inspiració per a modelar les seves formes, els seus espais i els seus materials constructius Com un oasi intuït, valorat i particularment necessari en un desert, Taliesin West fou el màxim exponent d’aquesta actitud Frank Lloyd Wright 1867-1959 és, possiblement, l’arquitecte nord-americà més notable i, juntament amb Le…
L’escultura gòtica tardana a Tortosa
Art gòtic
Marededéu amb el Nen i un gosset, relleu en pedra negra amb restes de policromia, avui conservat al vestíbul de l’ajuntament de Calaceit Va ser esculpida, probablement, vers el 1452, any en què el capítol de Tortosa va adquirir aquesta població aragonesa i va renovar l’hospital de Santa Maria Ajuntament de Calaceit Malauradament, les fonts de què es disposa per a l’estudi de l’escultura de la segona meitat del segle XV a Tortosa no són, ni de bon tros, comparables a les que darrerament s’han donat a conèixer amb referència a la primera meitat d’aquesta centúria i al darrer terç de l’anterior…
Santa Maria de la Sala (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església són situades al costat d’un noble casal, també enrunat, prop de Ca l’Eloi, a l’extrem llevantí del terme de Sant Mateu de Bages Long 1°43’44” - Lat 41°49’05” Aspecte que ofereix l’església des de llevant amb l’absis esfondrat F Junyent-A Mazcuñan Vista de l’església des de tramuntana, on hi ha oberta la porta d’entrada F Junyent-A Mazcuñan S’hi va per la carretera de Callús a Castelltallat Poc abans d’arribar al quilòmetre 7, cal desviar-se a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter que mena a Ca l’Eloi, des d’on, a través d’un camí que davalla a la vall…
El pensament social de Prat de la Riba
Enterrament de E Prat de la Riba, “Ilustració Catalana”, 1917 AC / GS El polític catalanista Enric Prat de la Riba, tot i que no fou un doctrinari social innovador, va elaborar un pensament social amb uns trets força específics que reflectien el caràcter integrador del seu projecte nacionalista Atès que Prat de la Riba entenia Catalunya com una “entitat natural”, estava fortament preocupat per tot allò que podia trencar la seva homogeneïtat i harmonia i, molt especialment, per l’acusada conflictivitat social Fou conscient de les grans tensions provocades…
Recerques
Historiografia catalana
Revista catalana de recerca històrica, fundada el 1970, editada a Barcelona, de periodicitat anual, semestral o trimestral, segons les èpoques, i amb el subtítol Història, Economia, Cultura.
Desenvolupament enciclopèdic La iniciativa sorgí d’un grup de joves professors universitaris, amb un inequívoc compromís cívic i polític en la Catalunya dels darrers anys del franquisme Josep Fontana, Ramon Garrabou, Ernest Lluch, Joaquim Molas i Josep Termes Aquests cercaren, però, el suport d’altres estudiosos, com Jordi Rubió i Balaguer, collaborador en el primer número de la revista, i que representava, de fet, l’enllaç amb una tradició historiogràfica catalana estroncada per la repressió franquista Destacà també la contribució de Pierre Vilar, que, a més de collaborar regularment en els…
concili II del Vaticà
Sessió inaugural del concili II del Vaticà, a la basílica de Sant Pere
© Fototeca.cat
Vint-i-unè concili ecumènic de l’Església catòlica, convocat pel papa Joan XXIII amb la constitució apostòlica Humanae salutis (25 de desembre de 1961) i celebrat sota el seu pontificat i el del seu successor, Pau VI, a Sant Pere del Vaticà en els períodes següents: de l’11 d’octubre al 7 de desembre de 1962; del 29 de setembre al 4 de desembre de 1963; i del 14 de setembre al 8 de desembre de 1965.
Hi foren aprovades i proclamades les constitucions sobre litúrgia Sacrosanctum concilium , 25 de gener de 1964, dogmàtica sobre l’Església Lumen gentium , 21 de novembre de 1964, dogmàtica sobre la divina revelació Dei Verbum , 18 de novembre de 1965 i pastoral sobre l’Església en el món d’avui Gaudium et Spes , 7 de desembre de 1965, els decrets sobre els mitjans de comunicació social Inter mirifica , 4 de desembre de 1963, l’ecumenisme Unitatis redintegratio , 21 de novembre de 1964, les Esglésies orientals Orientalium Ecclesiarum , 12 de novembre de 1964, el ministeri pastoral dels…
Nucli de Sant Martí d’Empúries
Plànol del petit conjunt de l’antiga paleàpoli i de les zones d’enterrament de la gran necròpoli de l’antiguitat tardana de la neàpoli, separades pel port Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries / JM Nolla i J Sagrera Sant Martí d’Empúries, el primer assentament fundacional de la colònia grega d’Empòrion la paleàpoli, constitueix dins de la topografia emporitana l’únic dels diferents nuclis urbans d’Empúries que presenta una continuïtat d’habitació des de l’època del bronze final fins a l’actualitat, com han demostrat les recents excavacions efectuades en el seu subsòl Un cop abandonades al…
Francesc Salvà i Campillo
F Salvà i Campillo, JM Marquès, sd RAMB / GS Fill de Jeroni Salvà, metge de l’Hospital de la Santa Creu, i d’Eulàlia Campillo, Francesc Salvà va néixer al carrer Petritxol de Barcelona, l’any 1751 Feu els primers estudis al Collegi Tridentí Episcopal i, tot seguit, es traslladà a València on estudià medicina i on va fer seves les teories de l’insigne metge Andreu Piquer i Arrufat, que havia ocupat càtedra a la facultat de Medicina de València Es graduà a Osca el 1771 i, després, cursà el doctorat a Tolosa, doctorat que va revalidar també a la Universitat d’Osca De retorn a la ciutat comtal…
Josep Aparici: un personatge rellevant i complex
Mapa de Catalunya, JAparici, 2a edició, 1769 CTC El geògraf Josep Aparici i Mercader, nascut a Caldes de Montbui el 1653, va ser membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 va servir Carles II com a ajudant de tresorer i també va tenir al seu càrrec l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaven contra França Com a resultat de la seva influència, el 1699 fou elegit conseller quart de Barcelona Però, a més d’administrador reial, fou un home de negocis que participà en vendes de sucre a l’engròs i en l’arrendament de drets En la Descripción y Planta del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina