Resultats de la cerca
Es mostren 412 resultats
Castell de Biosca
Art romànic
Les ruïnes d’aquest castell coronen el turó que domina el poble de Biosca, situat vora la confluència del barranc de Granell i de la riera de Biosca Es tracta d’un indret molt estratègic, ja que controla un accés natural cap a l’interior del Solsonès i per ésser al costat del Llobregós, que fou frontera entre àrabs i cristians i una via excepcional de comunicació entre la vall del Segre i les terres de la Catalunya central L’esment més reculat del lloc i el terme de Biosca es troba en un document del 1031, entre les afrontacions del castell de Fontanet, a la marca Entre els castells que la…
Sant Andreu de Gurb
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de la capçalera de l’església, amb l’absis, que mostra el seu polit aparellat MLI Cases L’església de Sant Andreu constitueix l’edifici més important del terme municipal de Gurb Es troba situada vora l’indret on hi havia el castell, a 563 m d’altitud Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 35,6 —y 45,3 31 TDG 356453 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Sant Bartomeu del Grau Al punt quilomètric 3,3 surt un trencall a mà esquerra que en uns 500 m porta directament a Sant Andreu El camí és ben…
Guardiola de Berguedà

Vista aèria de Guardiola de Berguedà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a l’alta vall del Llobregat, situat dins els Prepirineus meridionals (W).
Situació i presentació Limita al N i a l’E amb Castellar de n’Hug, a llevant amb la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola, al S amb la Nou de Berguedà i amb Cercs, i a ponent amb Vallcebre, Gisclareny i Bagà Aquest darrer terme l’envolta per la part nord-occidental El municipi comprèn també l’extens enclavament de Gréixer, a sota mateix de la serra de Moixeró i separat de la resta del territori municipal per una extensa faixa de territori del terme de Bagà Aquest enclavament limita al N amb Urús Baixa Cerdanya, a l’W amb Bellver de Cerdanya i al S i l’E amb Bagà, que l’abraça com una…
El darrer món bizantinitzant i la introducció de la pintura gòtica. El primer lineal (del 1200 al gòtic)
Art gòtic
Els grans escenaris de l’art del 1200 La importància de la pintura romànica catalana és ben coneguda, però també és evident que, per fer-ne un balanç global, les obres perdudes dels segles XI i XII són determinants Els edificis principals d’aquestes centúries, o ja no existeixen o n’han perdut la decoració mural Podríem dir quelcom semblant de la pintura de la fi del segle XII i del segle XIII L’obra destruïda o desconeguda distorsiona el que sabem de la producció d’arrels bizantines que s’imposà a Catalunya i Aragó a l’entorn del 1200, si bé han pervingut taules molt significatives, com les…
Mare de Déu del Pla (Capella)
Art romànic
Situació Antiga parròquia medieval, convertida en capella del fossar de Llaguarres ECSA - JA Adell La capella de la Mare de Déu del Pla és situada als afores del poble de Llaguarres, al costat del cementiri de la població Mapa 31-11 250 Situació 31TBG914757 Per a arribar-hi partint de Graus, cal agafar la carretera que remunta l’Isàvena Després d’haver fet uns 11 km cal deixar a mà dreta la cruïlla que porta a Llaguarres un cop passada, són visibles a mà esquerra el fossar i la capella JAA-JBP Història Aquesta esglesiola fa actualment les funcions de capella del fossar, però a l’edat mitjana…
Castell de Madrona o Castellberguedà (Berga)
Art romànic
El castell de Madrona, malgrat ésser molt documentat, presenta una gran dificultat de localització Seguint les traces de Martí de Riquer, que ha estudiat molt bé la zona i la documentació referent al tema pel seu treball sobre el trobador Guillem de Berguedà, el castell de Madrona “ cal localitzar-lo, sens dubte, a l’imponent tossal escarpat dit Castellberguedà que s’aixeca davant Berga, prop del Santuari de Queralt ” Les restes d’aquest castell serien, doncs, l’església de Sant Pere de Madrona i alguns elements de l’avui Santuari de Santa Maria de Queralt Les referències més antigues sobre…
Castell d’Ollers (Barberà de la Conca)
Art romànic
El poble d’Ollers és situat a la banda nord-occidental del terme municipal La primera referència documental del topònim Ollers data del segle XI, quan apareix in podio super Ollers com una de les afrontacions territorials del castell de Forès, el qual havia d’ésser edificat en les terres que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop Tanmateix, hi ha una certa discrepància pel que fa al moment en què es va atorgar aquest document La seva data, 1038, és certament errònia, ja que en aquell moment no existien o actuaven encara els comtes atorgants,…
Liber feudorum maior
Historiografia catalana
Cartulari conservat a l’ACA que conté els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i als altres comtats que s’hi integraren.
El feu recopilar Alfons I a la segona meitat del segle XII Segurament després de la reunió de la cúria a Poblet agost del 1194, en què es constatà la manca de control i autoritat del comte rei sobre nombrosos castells infeudats Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99, en fou l’autor i organitzador, però la confecció s’ha d’atribuir a l’escrivà Ramon de Sitges, al servei de la Cancelleria comtal 1179-92, i a d’altres escrivans posteriors, desconeguts, que hi afegiren la documentació de la darreria del regnat d’Alfons I fins el 1196 i la de Pere I i Jaume I La part documental s…
Anglesola

Anglesola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, situat a ponent de la ciutat de Tàrrega.
Situació i presentació Limita al N amb Tornabous, l’enclavament d’Aguilella, que pertany al municipi de Barbens Pla d’Urgell, i Tàrrega, a l’E i SE amb Vilagrassa, al S i SW amb Bellpuig i a l’W amb Barbens El territori, completament pla, és travessat de NE a S pel canal d’Urgell, del qual es desprèn l’anomenada Séquia Segona en direcció al terme de Barbens, i que és drenat també pels darrers quilòmetres del riu d’Ondara aquest, passat el canal, es perd en la plana urgellenca El terme comprèn la vila d’Anglesola, cap de municipi, els antics termes de Montargull i de Sant Pere de Paganell, i…
Vilamarí

Armes dels Vilamarí
Llinatge originari de l’Alt Empordà, possiblement del llogaret de Vilamarí (Gironès), conegut des del segle XI, que els germans Pere de Vilamarí i Adalbert Bernat de Vilamarí donaren unes terres d’Orriols a la canonja de Girona (1098).
La relació amb el bisbat fou molt duradora Guillem de Vilamarí , cavaller, tenia en feu l’església de Sant Esteve d’En Bas 1226 Bernat de Vilamarí fou bisbe de Girona, i anà al concili de Viena del Delfinat, on morí 1312 El succeí en la mitra el seu nebot Guillem de Vilamarí , abat de Sant Feliu de Girona mort el 1318 Berenguer de Vilamarí mort el 1305 és conegut com a capità d’una galera de la Companyia Catalana, l’única que resistí durant el combat on fou pres Berenguer d’Entença Ramon de Vilamarí rebia delmes d’Argelaguer, Tortellà, Boadella, Peralada, etc 1311-20 Guillem de Vilamarí i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina