Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
Tomba de sant Bernat Calbó (Vic)
Calze i patena de peltre Calze, patena i oblata de peltre, trobats a la tomba de sant Bernat Calbó i conservats actualmental Museu Episcopal de Vic G Llop L’aixovar funerari de Sant Bernat Calbó 1180-1243 és format per un calze, una patena i una oblata de peltre * , que es conserven al Museu Episcopal de Vic amb els números d’inventari 10614, 10615 i 10616 respectivament Aquestes tres peces les tractarem com a un conjunt pel que fa a les consideracions cronològiques, però les descriurem i n’establirem els parallels per separat La tomba, i, en conseqüència, les relíquies allí dipositades,…
L’estudi de la prehistòria i els temps antics
Vas dels guerrers, tossal de Sant Miquel, Llíria, ~segles III-II aC MPV / GC L’anàlisi sobre la prehistòria i els temps antics que segueix constitueix un repte considerable per les seves característiques i els objectius proposats, a mig camí entre l’ambició dels plantejaments i la consciència dels propis límits Entre les primeres, potser la més òbvia per a tothom és la d’abastar un període dilatadíssim —més d’un milió d’anys— i, el que és pitjor, desenvolupar la història de formacions sòcio-econòmiques que tenen poc o res a veure entre elles En efecte, es tracta…
La medicina i les arts curatives
Medicina
La salut i la medicina en el sistema sanitari actual Els professionals, les institucions i els ciutadans són la tríada que forma el sistema sanitari actual els metges porten a terme les tasques assistencials, els gestors garanteixen el bon funcionament de les institucions sanitàries i els usuaris són els consumidors dels serveis sanitaris Els ciutadans exigeixen al sistema sanitari, amb els mitjans i la tecnologia de què disposa, que resolgui qualsevol problema de salut En l’estat de benestar l’atenció a la salut és un eix fonamental, i el ciutadà espera del sistema sanitari una capacitat…
Les bases del somni de la Catalunya ideal
Allegoria de la República ECSA El pare de Lluís Companys, Josep Companys i Granyó, era un important propietari agrícola de la comarca de l’Urgell que posseïa moltes terres de conreu El patrimoni de la família era molt extens, doncs, i els fills van rebre en herència diverses finques el més gran, de nom Josep, va heretar la casa pairal i les finques adjacents, i Lluís va rebre una propietat situada al municipi de Vilagrassa Josep Companys i Granyó simpatitzava amb els corrents ideològics liberals i republicans i va saber transmetre aquestes idees als seus fills, alguns dels quals, en fer-se…
El gravat i les arts del llibre del gòtic al Renaixement
En una pionera visió de conjunt del gravat a Catalunya, Maria Aurora Casanovas constata el fet que, juntament amb la introducció de la impremta lligada al nom de mestres alemanys –a les mans dels quals restà molt de temps–, ens arribaren diverses matrius en fusta i metall obertes a França o a d’altres països Tot aquest material, a més de servir als propòsits de determinats impressors, fou copiat sense cap mena d’escrúpol per artífexs autòctons o estrangers en acompliment d’encàrrecs d’altres tallers Tal com ja ho considerà Agustí Duran i Sanpere, alguns impressors devien ser alhora gravadors…
La Seu de Manresa
Art gòtic
Portada de Santa Maria, la seu de Manresa El millor testimoni de l’embranzida de la ciutat de Manresa a la primera meitat del segle XIV és l’antiga església canonical de Santa Maria, coneguda des d’aquesta mateixa centúria com la Seu a causa de les seves dimensions catedralícies En va ser el tracista i primer mestre major Berenguer de Montagut, que també va projectar el convent del Carme de Manresa i, amb Ramon Despuig, l’església de Santa Maria del Mar La traça d’aquesta portada, oberta al mur nord, segueix un patró que retrobem a les portades laterals de Santa Maria del Mar…
Sant Jaume de Queralbs
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental A primer terme, el porxo o nàrtex J Vigué L’església parroquial de Sant Jaume de Queralbs es troba a l’extrem de ponent de la població, que està unida per una bona carretera de 7 km amb Ribes de Freser Aquesta es troba a 1 236 m d’altitud, en un replà graonat del vessant dret del Freser, posat en una solana L’atri, o galilea de l’església, situat davant el seu mur de migdia, mira a la vall, limitada a migjorn per la serra d’Estremera, mentre que darrere s’inicia el gran massís pirinenc que s’enfila vers Fontalba i…
La ceràmica de l’antiguitat tardana
La ceràmica com a font per a la reconstrucció històrica Bol de ceràmica fina de taula DSP, d’origen provençal, conservat al Museu de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Mediona ECSA - M Catalán La identificació i l’ordenació tipològica i cronològica de les diferents produccions ceràmiques corresponents a l’antiguitat tardana fetes a partir, sobretot, dels anys setanta, han permès una visió totalment renovada d’aquest període històric Les paraules d’A Carandini illustren perfectament el canvi que han experimentat, durant els darrers decennis, el coneixement i la visió que teníem…
Artesans, botiguers i comerciants
Al llarg del setcents, les transformacions que s’esdevingueren en l’àmbit econòmic i en el món de les idees modificaren la configuració tradicional de la societat catalana, encara que no provocaren canvis profunds De fet, hom experimentà un procés de mutació lent però perceptible, pel qual les diferències basades en la jerarquia econòmica passaren a tenir més força en l’estructura social D’una manera correlativa, les possibilitats de transvasament d’una categoria a l’altra eren més nombroses Per tant, no resulta gaire fàcil donar un concepte precís de la societat catalana de l’època Una…
La restauració de Santa Maria de Ripoll
Art romànic
Història Molt s’ha parlat de les destruccions que sofrí la basílica de Ripoll arran de la desamortizació i de l’incendi que atacà l’església l’any 1835 La història de les destruccions i dels inicis de restauració d’aquest venerable edifici són, però, fins i tot anteriors a aquesta data L’any 1842 ja existia una junta de restauració dedicada a intentar protegir una mica l’edifici i, sobretot, a donar-li un caire més digne Així, aquell any l’església fou transformada en parroquial L’edifici, però, ja havia sofert molt a causa de les transformacions arquitectòniques, que ja li havien donat, per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina