Resultats de la cerca
Es mostren 3444 resultats
Txiqui
Història
Nom pel qual és conegut Juan Paredes Manot, militant d’ETA.
Emigrat a nou anys amb la seva família a Zarautz Guipúscoa, començà a freqüentar els cercles abertzales d’esquerra radicals a l’adolescència Vers el 1972 ingressà a ETA Arran d’un enfrontament amb la Guàrdia Civil passà a la clandestinitat el gener del 1974 Fugí a França unes quantes setmanes i poc després, a l’agost, tornà a l’Estat espanyol i al novembre s’integrà a ETA politicomilitar Formà part de diversos comandos i l’abril del 1975 fou acusat de ser l’autor material de l’assassinat del subinspector de policia José Díaz Linares a Sant Sebastià Al juliol de l’any següent fou detingut a…
Carles Rojas i Vila
Literatura
Escriptor en castellà i professor.
Nebot del president colombià Carlos Rojas Pinilla 1953-57, es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1951 i es doctorà per la Universidad Complutense de Madrid 1955 Després d’una estada a la Universitat de Glasgow Escòcia com a lector de castellà, el 1957 passà a residir als Estats Units, on fou professor de castellà al Rollins College Florida i, des del 1960, a la Emory University Geòrgia, on el 1980 ocupà la càtedra Charles Howatd Chandler de literatura espanyola i que el 1987 li concedí el premi a l’excellència docent La temàtica de la seva obra narrativa i…
Josep Romeguera
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fou canonge de la seu de Barcelona, catedràtic de dret canònic a l’Estudi General i vicari general de la diòcesi Entre altres opuscles, publicà diversos sermons panegírics en castellà Publicà en castellà diversos panegírics i relacions de festes i un Jurídico desengaño 1709 en defensa de les prerrogatives del bisbe de Barcelona i diversos sermons en català La seva obra més important és Ateneo de grandesa sobre eminències cultes, catalana facúndia ab emblemes illustrada 1681, primera part de la que havia de ser una trilogia del mateix títol Tenia previst de publicar dues obres…
,
Àngel Sánchez i Gozalbo
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Erudit i escriptor.
Vida i obra Fou metge de professió Durant els seus anys d’estudiant universitari a València, entrà en contacte amb Lo Rat-Penat i el Centre de Cultura Valenciana, d’on fou president 1920 Collaborador de publicacions valencianistes de preguerra – El Crit de la Muntanya i El Camí –, l’any 1922 participà en l’assemblea de Nostra Parla celebrada a València, i en la I Setmana Cultural Valenciana organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista 1932 Fou mantenidor dels Jocs Florals de la societat Lo Rat Penat, amb el discurs “El paisatge en la literatura valenciana” 1934 Destacà per les seves…
, ,
Disticha epitaphi comitum Rivipullo quiescentium
Historiografia catalana
Poema panegíric, escrit per l’abat Oliba de Ripoll i dedicat als comtes enterrats al seu monestir.
El poema elogia la figura dels comtes Guifré el Pelós 874-98, fundador del monestir de Ripoll Miró Bonfill, comte de Besalú 968-84 i bisbe de Girona 970-84 Miró, comte de Besalú i de Cerdanya 898-27, i la seva muller Ava † 962 Ermengol, fill de Sunyer de Barcelona i comte d’Osona 940-42 Guifré II de Besalú 927-57, i Sunifred, comte de Cerdanya 927-68 i Besalú 957-68 La data de redacció dels epitafis fou anterior al 1018, quan encara Oliba vivia al monestir, i, per això, no hi figura el comte Bernat Tallaferro de Besalú 988-1020, que fou enterrat també a Ripoll Per a la redacció dels dístics,…
Jaime Camino Vega de la Iglesia
Cinematografia
Director.
Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i professor de piano, publicà articles de tema cinematogràfic en les revistes Ínsula i Nuestro Cine Autor del recull de poesia Juventud y sentimiento 1953, de l’obra teatral La clara en el huevo ajeno 1959 i finalista del premi Nadal amb la novella La coraza , inicià la seva activitat cinematogràfica com a director dels curts documentals Contrastes 1961 Centauros 1962 El toro Vida y muerte 1962 i Copa Davis 1965 1965 El 1963 fundà la productora Tibidabo Films, sota la qual ha dirigit la major part de la seva filmografia, a més de donar…
música aragonesa
Música
Art musical desenvolupat a Aragó.
Al segle VII, Saragossa era, com Sevilla i Toledo, un centre musical important, del qual hom coneix, gràcies a l’obra d’Ildefons, De Viris illustribus , els noms dels bisbes germans Joan mort el 631 i Brauli mort el 651, que treballaren el cant anomenat mossàrab De Sant Joan de la Penya han arribat catorze folis d’un llibre de cor del segle X amb antífones de la litúrgia hispànica En aquest monestir fou introduïda la litúrgia romana l’any 1071, i des d’aleshores es difongué a Aragó el cant gregorià i es perdé el mossàrab A la catedral d’Osca són conservats dos llibres d’aquest temps ja amb…
música àrab
Música
Música culta, tradicional i popular dels països de llengua àrab.
Segons que es consideri des d’un punt de vista o un altre culte o popular, la seva localització geogràfica varia significativament Els estudis musicològics tradicionals occidentals lliguen el concepte de música àrab al repertori musical clàssic o culte dels països musulmans, en el qual cal incloure la música religiosa Més en concret, aquests estudis el relacionen només amb una de les quatre línies principals de música, la centrada a Egipte Àfrica musulmana Les altres tres són la persa Iran , la de Turquia i l’andalusina música andalusina Tot i que les quatre escoles tenen…
Viure i veure
Literatura catalana
Memòries d’Avel·lí Artís-Gener, Tísner, publicades, en quatre volums, entre el 1989 i el 1996.
En el primer volum de la seva tetralogia de la memòria, Avellí Artís-Gener, més conegut pel seu nom de ploma, Tísner , reporta la seva infantesa i joventut, fins a vint-i-cinc anys, coincidint amb el seu primer any de combatent republicà durant la Guerra Civil Espanyola En el segon volum, s’hi continua la contesa i l’experiència militar de l’escriptor, que acabà la guerra amb el grau de capità, i el volum es clou amb la derrota de l’exèrcit republicà i l’adeu a la pàtria, camí de l’exili En el tercer volum hi aplegà l’experiència del primer exili a França, després el viatge a Mèxic a bord de…
Federico G. Larraya
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Fill del crític Tomás G Larraya i germà d’ Aurelio , estudià dibuix, pintura i escultura a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona S’inicià com a auxiliar de muntatge amb Francesc Marín en Julieta y Romeo 1940, Josep Maria Castellví A partir del 1942 s’incorporà a No-Do i un any després ja treballà com a segon operador en Don Joan de Serrallonga Don Juan de Serrallonga , 1948, Ricard Gascon El 1949 muntà amb l’operador Ricard Albiñana un laboratori fotogràfic i l’any següent dirigí la fotografia d’ El señorito Octavio Jerónimo Mihura amb Georges Perinal i en solitari la d’ El…