Resultats de la cerca
Es mostren 2197 resultats
El tèxtil: l'esgotament del model del segle XIX. 1914-1939
Anunci de l'Espanya Industrial La indústria tèxtil catalana ha estat objecte de diferents estudis monogràfics dedicats al segle XIX i, especialment, a la indústria cotonera En canvi, els estudis referits al primer terç del segle XX són, fins al moment present, escassos En sectors com el de la llana els primers treballs elaborats són molt recents per a ambdós períodes I altres branques de la producció tèxtil com les del cànem i el lli, les fibres dures, la seda i la introducció de les fibres artificials, no han merescut encara l’atenció necessària per part dels investigadors No obstant això,…
L’economia catalana abans del 1800. Un esquema.
Antoni de Capmany 1742-1813, autor de les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona Retrat a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona L’embranzida industrial que durant el segle XIX singularitzava cada cop més l’economia catalana respecte al seu entorn regional tenia, naturalment, antecedents que poden escorcollar-se fins a èpoques remotes Però aquí no caldrà retrocedir més enllà del 1600 Al voltant d’aquesta data, en efecte, es pot situar el començament d’un cicle que porta directament fins a l’inici de la Catalunya fabril Cap al…
La lluita per la modernitat en l'arquitectura del País Valencià
És possible d’entendre les vicissituds del Modernisme al País Valencià, a partir del 1903, adoptant dues actituds per una banda en analitzar la situació en la qual i contra la qual va actuar és a dir, la institució acadèmica del segle XIX i l’arquitectura historicista i eclèctica que, aleshores, eren expressió directa d’aquella D’altra banda, evitant de caure en les dues alternatives que, encara ara, es mantenen en molts debats sobre el tema el judici de valor depreciatiu –el Modernisme valencià és una pseudoescola–, o la justificació sociològica reductiva –la debilitat del Modernisme…
L'artificialització antròpica de la biosfera
El control gradual de la producció alimentària L’impacte de les espècies humanes primitives sobre el seu entorn no degué ésser gaire notable En tot cas, no fou més gran que l’inflingit per altres espècies de primats Amb el pas del temps i el progrés de l’activitat cultural, però, aquesta situació ana canviant El mòbil bàsic de l’intent de dominació de l’entorn fou, naturalment, la seguretat alimentària Per tal de garantir l’abastament d’aliments, primer els humans organitzaren les recolleccions i les caceres, i després s’iniciaren en l’agricultura i en la ramaderia També, és clar, els humans…
El planeta blau
Un entre milions Quan es reconeix la immensitat de l’Univers és inevitable un cert sentiment de solitud No veiem a l’abast altres mons comparables al nostre calien tantes especificacions per a fer un model com la Terra que aquest només s’ha produït en aquest Univers amb una parsimònia extrema Però intuïm que si en algun altre lloc hi ha vida com aquí, deu tenir unes característiques d’organització i evolució en les quals ens reconeixeríem Això és el que caldria esperar de la unitat material de l’Univers i de la regularitat d’allò que amb prou feines gosem anomenar lleis, perquè potser només…
Beatus de Torí (Girona)
Art romànic
La Biblioteca Nacional de Torí conserva, entre els molts còdexs medievals, un dels manuscrits romànics catalans amb més rica decoració i l’únic exemplar del Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana illustrat a Catalunya del qual tenim notícia Es tracta del Beatus de Torí Ms Llat XCIII, o bé, 1355 I-II-I, compost per 214 folis 36 × 27,5 cm, escrits a dues columnes en lletra carolina francesa correctament traçada, dels quals 106 són illuminats La seva decoració es complementa amb un grup important d’inicials per al traçat de les quals s’ha recorregut tant a formes zoomòrfiques i humanes com…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals als deserts i subdeserts freds
El progrés de la desertització A grans trets, el procés de degradació de les terres desèrtiques, anomenat desertització, és un procés força universal al qual no ha estat aliena l’acció dels humans i del seu bestiar El procés de desertització, que es manifesta en l’empobriment i, de vegades, en la total desaparició de la vegetació, en la destrucció i la salinització del sòl i en l’aparició de dunes mòbils, com també en l’argilització i la takirització dels estrats superiors del sòl, és similar per a totes les zones de deserts freds, i es pot observar, pràcticament, arreu on la pressió…
La Terra Alta
Situació i presentació La comarca de la Terra Alta comprèn dotze municipis que sumen un total de 743,36 km 2 Encara que l’Ebre només hi arribi per una llenca estreta situada a la dreta de l’aiguabarreig amb el Matarranya, és una comarca que s’integra plenament en les denominades Terres de l’Ebre, tot formant un conjunt evident amb les de la Ribera d’Ebre, el Matarranya, el Baix Ebre i el Montsià, malgrat la diversitat geogràfica i fins i tot econòmica que hi ha entre elles La comarca té, però, molts més punts de contacte en l’aspecte geogràfic i econòmic amb el Matarranya que no pas amb la…
El nou règim: consolidació i resistències. L’excepció de Menorca
Vaixells a Alacant, Ade Laborde, 1807-18 BC S’ha discutit molt sobre l’impacte real que la guerra, la derrota i la supressió de les llibertats i institucions van tenir sobre la societat de l’època Com en tots els processos històrics en què intervenen factors tan complexos com els que es desenvoluparen en el transcurs del conflicte i en els anys posteriors, resulta difícil extreure’n una visió prou representativa del conjunt de territoris que conformaven els Països Catalans, entre altres raons perquè la guerra no acabà en tots ells en el mateix moment, ni es presentà en condicions equiparables…
Unes relacions determinades per la violència
Al llarg de la història contemporània de Catalunya, i al marge de les guerres civils, no hi ha hagut unes tensions socials expressades tan violentament com les que es van produir en l’etapa anterior a la Dictadura de Primo de Rivera, bàsicament entre el 1917 i el 1923 No es tracta només del nombre absolut d’atemptats i de morts —també important—, sinó del degoteig constant d’agressions al carrer com a fenomen característic de la vida quotidiana De fet, entre gener i setembre del 1923 es comptabilitzaren, només a la capital catalana, 728 atemptats i 200 atracaments a mà armada La Dictadura de…