Resultats de la cerca
Es mostren 2211 resultats
Els darrers claustres monàstics gòtics
Art gòtic
A partir de la fi del segle XIV i al llarg de tot el segle XV, els claustres van adquirir una entitat autònoma, en el marc d’uns edificis que majoritàriament s’havien construït en períodes precedents Així, molt sovint es tracta d’àmbits duts a terme com a resultat de reformes o bé d’ampliacions de construccions iniciades amb anterioritat Aquest és el cas, per exemple, del monestir de Santa Maria de Ripoll, on el claustre es va erigir essencialment entre la fi del segle XIV i el començament del XVI, però seguint el mateix esquema i les característiques de l’única crugia aixecada en època…
Els centres de producció
Art gòtic
Anvers de la creu processional dels Sants Màrtirs de Cardona, marcada i realitzada al centre obrador de Barcelona per Marc Olzina en 1420-22 L’obra fou destruïda el 1936 ©IAAH/AM Apartir dels segles XIV i XV comencem a conèixer d’una manera certa les obres, els possibles autors i els centres de producció de l’orfebreria gòtica catalana Les ciutats, viles i poblacions més destacades dels territoris catalans, és a dir, els centres neuràlgics del poder, de les xarxes viàries i de les mercaderies, foren els nuclis on s’installaren els argenters d’ofici del país i, a les ciutats, també hi…
Pere Sanglada i l’arribada del gòtic internacional a Barcelona
Art gòtic
L’aparició del mestre en el context artístic barceloní No es disposa de dades concretes dels seus orígens, però tot porta a creure que Pere Sanglada hauria nascut a la mateixa ciutat de Barcelona o que, si més no, s’hi hauria establert ben aviat A Mallorca s’ha trobat el testament d’un Pere Sanglada picapedrer 1326 Llompart, 1999b, pàg 60, que, més enllà de la proximitat de la professió, no podem relacionar de moment amb el nostre escultor homònim quelcom semblant succeeix amb un altre Pere Sanglada que el 1356 consta com a administrador de les drassanes de Barcelona, si bé en aquest darrer…
Aloi de Montbrai
Art gòtic
Una figura singular El mestre Aloi resulta una personalitat singular És una de les figures millor i més documentades del seu temps, amb una activitat extensa que, a més, s’encavalca en les dues meitats del segle XIV, a banda i banda de la frontera que suposa el 1348, l’any de la Pesta Negra, en una continuïtat que no es detecta gaire en figures de primera fila I malgrat l’amplitud de les referències, que enclouen fins i tot més d’una obra vinculada documentalment al seu nom, encara no ha estat possible fixar-ne la imatge artística amb un mínim de coherència Tot i ser invocat sovint en…
Els protagonistes del joc
Laboratori de relacions socials La realització d’un ludograma, com els de la fotografia, permet representar gràficament la seqüència de rols que adopta successivament un jugador i, per tant, conèixer la seva actuació dins del joc Pere Lavega El joc, atesa la seva condició, és per sobre de tot generador de relacions interpersonals, és a dir, un laboratori de relacions, una microsocietat lúdica, que origina vivències tan simples com profundes És generador del que M Csikszentmihalyi Flow the psychology of optimal experiencer , 1991 denomina experiències òptimes De tota manera, per a entendre la…
Terres isolades: les illes
L’arxipèlag planetari En rigor, totes les terres emergides del planeta, fins els continents, són illes Totes les masses continentals, el Vell Món, el Nou Món, l’Antàrtida, Austràlia, estan envoltades d’aigües Però és per sota dels 10 milions de km 2 que comencen a plantejar-se dubtes Austràlia, amb els seus 7 milions i mig de km 2 , és un continent o una illa S’accepta generalment que és un continent, però el seu poblament vegetal i animal té no poc d’insular i tampoc no és rar sentir-lo anomenar continent-illa Grenlàndia, que amb més de 2 milions de km 2 és generalment reconeguda com la més…
A l'entorn del simbolisme
El Simbolisme s’insereix dins el corrent de l’art idealista de final del segle XIX, reacció neoespiritualista davant el positivisme i el materialisme de l’art realista, expressió de la burgesia liberal del temps Ara bé, gran part de l’art idealista finisecular no és simbolista A Catalunya va perdurar un art religiós catòlic convencional i acadèmic, un bon exemple del qual és l’obra d’Enric Monserdà, tenyit, fins i tot, en alguns casos, de realisme, que poca cosa té a veure amb el Simbolisme La dificultat d’una definició clara del Simbolisme s’agreuja pel fet que no hi ha una tècnica, un estil…
La ramaderia i l’agricultura a les estepes i les praderies
Les pastures i la seva explotació Els ramaders nòmades sabien molt bé que les estepes són terres excellents per a alimentar el bestiar de manera permanent, productiva i excepcionalment barata Dur a pasturar el bestiar a les zones de pastura natural de l’estepa resulta de 5 a 10 vegades més barat que mantenir-lo als estables, on és necessària una atenció complementària i la utilització d’additius alimentaris cars per al farratge Es tracta, però, d’una apreciació relativa, perquè en estables el rendiment de la producció ramadera per unitat d’àrea és més alt La major part del bestiar boví, oví i…
Pluges minvants, sequeres creixents
L’imprecís concepte de sabana La paraula sabana és un dels primers manlleus d’una llengua ameríndia a una llengua europea Ja apareix en la “ Relació sobre les antiguitats dels indis ” del monjo català fra Ramon Pané, escrita a la Hispaniola el 1498, i Gonzalo Fernández de Oviedo, a “ Historia general y natural de las Indias ” 1535 és el primer de donar-ne una descripció El famós ‘cronista de Indias’ les descriu simplement com una terra sense arbres però amb molta herba, tant alta com baixa Certament, en el context exhuberant de l’Amèrica tropical que es començava a explorar, una terra sense…
Els eucàrides decàpodes: crancs, gambes i afins
Característiques del grup El canvi de color motivat per la cocció transformació tèrmica de la cianocristallina en zoeritrina és un fenomen ben conegut que presenten molts decàpodes, tal com queda evidenciat en aquestes nècores Liocarcinus puber , acabada de morir la de l’esquerra, cuita la de la dreta Jordi Vidal Els crustacis decàpodes són els més nombrosos, i també els més ben estudiats de tots els crustacis, fins al punt que se’n coneixen més de 10 000 espècies Són organismes majoritàriament marins, que es troben des del litoral fins a les grans fondàries abissals Algunes famílies, però,…