Resultats de la cerca

El segle XVII fou la gran època de l’escultura i en especial de la producció de retaules Els artífexs, la majoria catalans de naixement, entroncaren plàsticament i ideològicament amb els patrons i consumidors Un art d’arrel contrareformista, didàctic i devocional va inspirar els grans programes escultòrics dedicats principalment a les diverses advocacions marianes –Immaculada, Roser, Carme–, a Crist en els misteris del Rosari i als sants patrons o contrareformistes L’evolució estilística a partir d’un naturalisme reformat d’arrel cinc-centista va assolir un alt grau de barroquisme formal,…

L’arquitectura religiosa del segle XIX està marcada per la mateixa actitud de rebuig que pateix tota l’arquitectura d’aquesta centúria encara avui Aquesta manca de valoració cal atribuir-la a un conjunt de raons, i d’una manera general es resumeix en el fet que hom la considera una arquitectura poc original, dita «decimonònica», perquè per una banda no coincideix amb el gust arquitectònic actual, i per l’altra, no ha adquirit encara o no se li vol adjudicar aquella pàtina d’antiguitat que en canvi sí que té, per exemple, l’arquitectura barroca La quantitat d’obra conservada en relació amb…

Situació i presentació El Vallès Oriental, segons la divisió comarcal aprovada pel Parlament de Catalunya, té una superfície de 850,99 km 2 i 43 municipis El cap de comarca és Granollers Pel que fa a l’extensió dels termes municipals hi ha una gran varietat, ja que trobem municipis molt grans, com Sant Celoni 65,21 km 2 , i d’altres molt reduïts, com la Llagosta 3,03 km 2 , que té un dels termes més petits de Catalunya Els límits de la comarca vénen establerts bàsicament pel relleu Al SE hi ha les muntanyes de la Serralada Litoral el Corredor, Sant Mateu, que separen el Vallès Oriental del…

Situació i presentació La comarca del Vallès Occidental és formada per 23 municipis amb una extensió globlal de 583,17 km 2 i és envoltada al N i NW pel Bages, a l’E i NE pel Vallès Oriental, al SE pel Barcelonès i al SW i W pel Baix Llobregat Ocupa una part del Sistema Mediterrani i s’estén per les seves tres unitats bàsiques Això no obstant, la part més característica de la comarca correspon al fons de la Depressió Prelitoral Els municipis situats en els vessants muntanyosos són vallesans més per raons de geografia humana i econòmica, d’evolució històrica i per l’actual divisió…

La salut i la malaltia Quan dos amics o coneguts es troben, és molt habitual que un d’ells pregunti a l’altre "Com estàs", i que aquest li respongui "Estic bé, i tu" o "Doncs, una mica pioc" o "No estic gaire fi" o, fins i tot, "Em trobo malament, estic malalt" Però, si els analitzem amb precisió, què volen dir aquests termes que ens semblen tan oposats bé o malament, salut o malaltia En definir-los, topem amb nombroses dificultats i en l’intent podem caure en cercles viciosos, com el que defineix la salut com l’absència de malaltia o viceversa Això passa perquè, quan intentem descriure les…

Els peracàrides constitueixen un grup de crustacis molt diversificat i abundant Només cal dir que, dins d’ells, els amfípodes i els isòpodes junts reuneixen més del 25 % de totes les espècies de crustacis que es coneixen actualment Són de petites dimensions i porten el tegument poc calcificat Tots tenen cefalotòrax, el qual inclou, almenys, el primer metàmer del perèion La closca és molt desenvolupada en els grups primitius, mentre que en els més evolucionats fins i tot arriba a desaparèixer, com és el cas dels isòpodes i els amfípodes Parallelament a aquesta reducció de la closca, hi ha…

Làmina extreta de la Historia General de la Agricultura, de L Fignier, J Seix Editor, Barcelona, 1890 aprox A la primeria del segle XIX una part important del sòl de Catalunya era en poder de “mans mortes” —la noblesa, l’Església, els municipis i les comunitats rurals— i constituïa una propietat inalienable Existia també una propietat —alodial o bé sotmesa a certs gravàmens dominicals— que pertanyia a la pagesia i a la burgesia i menestralia urbanes Sobre la propietat de “mans mortes” van incidir durant el segle XIX les lleis desvinculadores i desamortizadores que van disposar la lliure…

Els organismes del fitoplàncton El fitoplàncton és format per organismes unicellulars autòtrofs i d’altres que, encara que siguin palesament heteròtrofs en tot o en part, deriven amb tota evidència de manera directa d’organismes autòtrofs Són petits generalment entre 2 i 200μm, rarament fins a més d’1 mm i, en moltes espècies, les cèllules, tot i conservar la seva independència, van unides en cadenes o filaments, de vegades coberts de mucilag, que poden arribar a ser visibles a ull nu Tot i que la sistemàtica adoptada en aquesta obra és la que parteix de la divisió dels éssers vius en cinc…

Les característiques estructurals Les condicions ambientals que determinen l’organització i el funcionament de les selves temperades es caracteritzen per la benignitat del clima al llarg de tot l’any L’abundància de precipitacions i la suavitat de les temperatures són condicions generals a totes les zones del bioma Tanmateix, atesa la dispersió geogràfica d’aquest, hi ha diferències marcades en el funcionament de les diferents selves temperades i subtropicals pel que fa a la velocitat a què tenen lloc els processos de síntesi i descomposició de matèria orgànica, la utilització dels nutrients…

L’humanisme i el primer Renaixement a Itàlia El moviment cultural que se sol designar amb el terme humanisme neix a Itàlia entre la segona meitat del segle XIV i el començament del segle XV, si bé en el camp de les arts figuratives i de l’arquitectura arrela a les primeres dècades del segle XV Tanmateix, es parla preferentment de “primer Renaixement” Les mateixes bases de l’humanisme, amb l’exaltació de la llibertat intellectual i de la capacitat autònoma de creació, que es nodreixen de l’estudi de les humanae litterae , són el punt de partida per a la definició de la nova figura de l’artista…