Resultats de la cerca

Les formes personals El passat simple i el passat perifràstic Utilitzem el passat simple en totes les obres de caràcter enciclopèdic Escrivim el passat perifràstic en els llibres de text, infantils i juvenils evitem les formes vares , vàrem , vàreu , varen El príncep va muntar a cavall i se’n va anar a córrer món Acceptem l’alternança del passat perifràstic i el simple en textos en què l’ús del temps compost podria fer-se massa reiteratiu El primer text escrit originàriament en català, les Homilies d’Organyà , va aparèixer entre el segle XI i el XIII A partir del segle XIII sovintejaren els…

Josep Antoni Duran i Lleida, en nom de CiU proclama la necessitat d’avançar en l’autonomia dins el procés de creació del nou Estatut, Barcelona, 8-6-2006 G Manuilo-EFE La causa última i fonamental de l’inici del procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 que va portar a l’aprovació de l’Estatut del 2006, cal buscar-la en la percepció, compartida a bastament entre els partits polítics catalans quatre dels cinc partits o coalicions representats al Parlament i entre amplis sectors socials més del 75% dels enquestats en els sondeigs d’opinió, al final de la dècada dels anys…

Cartell del Front d’Alliberament Gai, sd Coll part / PV El pas de la transició a la consolidació de la democràcia parlamentària va suposar canvis importants per a la vida quotidiana de les persones homosexuals a l’Estat espanyol, canvis que van ser més palesos en les reformes legislatives i l’atenuació, que no desaparició, de la repressió policíaca De fet, el 1979 l’homosexualitat era exclosa de la Llei de perillositat social, un dels instruments legals del franquisme tardà més odiats i contra el qual es van constituir els primers grups de gais i lesbianes Encara, però, restava la figura de l…

Del 1380 a l’inici del 1400, coincidint amb la fi del regnat de Pere el Cerimoniós, amb el de Joan I i amb els primers anys del de Martí l’Humà, la pintura catalana s’incorporà al corrent internacional europeu Els pintors de formació italiana s’acomodaren, amb certa facilitat i sense estridència, a aquest singular capítol del gòtic Els millors representants de l’etapa final de l’italianisme trescentista van conviure amb els tallers dels fundadors o introductors de l’estil modern, i molt sovint foren aquests vells tallers els que donaren entrada a joves collaboradors que, sobre la base d’un…

Políptic dedicat a sant Francesc i altres sants del seu orde procedent de l’església del priorat de Santa Maria de Castelló de Farfanya L’estil i la tipologia, amb els sants dempeus, fan pensar que es tracta de l’obra d’un mestre procedent del nord d’Itàlia BL/©MLDC La gran i qualitativament rellevant producció pictòrica que caracteritza Barcelona, Tarragona i els seus voltants durant la segona meitat del segle XIV, no troba una correspondència a altres zones de Catalunya, on el que ha sobreviscut sembla testimoniar una activitat de menys abast Si bé és veritat que els documents palesen l’…

L’escut de la vila en una clau de volta de l’església parroquial BS – GSerra El nucli primigeni A la darreria del segle XII, la vila del castell de Cardona ja era una realitat jurídica, social i econòmica sota el senyoratge dels vescomtes d’Osona-Cardona, senyors del castell Amb una extensió no superior a les 2 ha i una morfologia urbana molt senzilla, presentava una estructura allargassada en direcció est-oest amb dues places juxtaposades, l’anomenada de Cardona actual plaça de Santa Eulàlia o de les Cols i el Mercadal actual plaça del Mercat, enllaçades per dos vials principals que corrien…

Data 27 i 30 d’octubre de 1368 El comissari reial Ramon de Planella, amb els representants de les dues partides de la ciutat, pacten la restauració i la refecció total de les muralles de la ciutat de Vic “En nom de Déu Divendres a XXVII d’octubre de l’any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXVIII, l’honrat mossèn Ramon de Planela, cavaler e conseyller del senyor rey e per el comissari deputat a les coses devayl escrites, e los honrats en G ça Sala, procurador, e Bernat Esquerigues, regent la batlia de la partida sobirana de la dita ciutat, comissaris a açò digueren solament deputats, ab en…

El massís del Canigó és un dels millors exemples, tant per les seves dimensions com per les condicions d’aflorament, dels massissos de gneis que d’una manera esglaonada es troben a la zona axial dels Pirineus centrals i orientals És en aquest massís on l’erosió assoleix els nivells estructuralment més profunds de tots els Pirineus Mapa geològic i secció del massís del Canigó, un dels millors exemples dels doms de gneis que es troben a la zona axial pirinenca La cartografia i la secció reflecteixen l’estructura de dom suau que dibuixen els gneis del Canigó i el seu caràcter…

Característiques generals dels ctenòfors Els ctenòfors són animals bastant similars als cnidaris de fet, durant molt de temps ambdós han estat agrupats dins un tipus comú el dels celenterats Uns i altres presenten un eix principal oral-aboral al voltant del qual es disposen totes les estructures del cos una simetria bilateral que ja es manifestava en els cnidaris més evolucionats, i que és una característica molt notable dels ctenòfors només dos teixits ben definits l’ectodèrmic i l’exodèrmic un mesènquima gelatinós mesoglea i manca de cap altre espai intern que no sigui la cavitat…

Els trilobitomorfs trilobits Els fòssils de trilobits, com els que mostra la fotografia, són d’una gran importància per a la datació biostratigràfica dels terrenys paleozoics Xavier Palaus De totes les formes artropodianes del període paleozoic, els trilobits són les més importants Formen un grup integrat per més de 4000 espècies, fòssils exclusivament, que es reuneixen en aproximadament mig miler de gèneres Ací s’explicaran d’una manera general les seves característiques principals per a poder tractar del seu interès filogenètic en relació amb els artròpodes vivents Morfologia Els trilobits…