Resultats de la cerca
Es mostren 209188 resultats
Prevenció d’infeccions: la higiene
La pràctica d’exercici físic pot afavorir el desenvolupament de nombrosos processos de tipus infecciós si no es duen a terme una sèrie de mesures higièniques elementals Moltes d’aquestes infeccions poder ésser considerades banals tanmateix, sovint provoquen molèsties que entorpeixen el ritme d’un entrenament progressiu o fins i tot obliguen a la seva interrupció Entre les circumstàncies que afavoreixen el desenvolupament d’infeccions en relació amb la pràctica d’exercici físic, destaquen la sudoració profusa i la consegüent humitat de la pell, que predisposa a la proliferació de fongs i de…
L’higienisme
L’ higienism e és un corrent medicofilosòfic que sosté que els símptomes formen part, en essència, d’un procés continu de purificació i de desintoxicació de l’organisme i que les malalties solen ésser el producte de costums culturals nocius, entre els quals destaquen l’administració de medicaments i determinats hàbits alimentaris Un dels pilars bàsics de l’higienisme és la prevenció de les malalties mitjançant uns plans d’alimentació anomenats dietes dissociades , que consisteixen fonamentalment en la realització de menjars no gaire abundosos en què hom recomana la combinació de determinats…
Digestió i absorció dels lípids
La major part dels lípids que són ingerits amb els aliments són triglicèrids En menor mesura també són ingerits fosfolípids, colesterol i àcids grassos en forma pura Els primers, que són atacats pels enzims digestius, són absorbits en forma d’àcids grassos i monoglicèrids En canvi, el colesterol, els fosfolípids i els àcids grassos lliures són absorbits directament en la mucosa intestinal Durant els processos de masticació i de trituració gàstrica, els lípids continguts en els aliments són fraccionats en partícules petites o en gotes de greix que arriben així al duodè De tota manera, aquest…
El que cal saber de la drogaaddicció
Patologia humana
La drogaaddicció, també anomenada toxicomania, consisteix en el consum habitual d’unes determinades substàncies psicoactives, sense prescripció facultativa, que per les característiques intrínseques que presenten poden generar una habituació progressiva als efectes que provoca o tolerància, una necessitat imperiosa de la seva administració o dependència, i una sèrie de repercussions negatives en la salut de la persona i l’entorn social La drogaaddicció és una malaltia fonamentalment de tipus social, ocasionada bàsicament per la marginació d’uns determinats sectors de la població, la manca d’…
Sialoadenitis
Patologia humana
És anomenada sialoadenitis la inflamació, ja sigui aguda o bé crònica, de les glàndules salivals —sublinguals, submaxillars o parotídies—, que es troben en la cavitat bucal i tenen cura d’elaborar i secretar la saliva La inflamació d’alguna d’aquestes glàndules sol presentar-se a conseqüència d’un procés infecciós, entre els quals el més freqüent és la parotiditis, una alteració que en aquesta obra és tractada al capítol corresponent a les malalties infeccioses volum 7 Amb una freqüència inferior, la inflamació és provocada per d’altres gèrmens, com ara diversos virus o alguns bacteris que…
Estructura dels virus
Patologia humana
L’estructura dels virus és senzilla consten d’un nucli o nucli víric, i d’un recobriment o càpsida Els virus més voluminosos o complexos disposen d’un embolcall extern El nucli víric es compon d’una molècula d’àcid nucleic on es troba la dotació genètica del virus, i d’algunes proteïnes, que s’anomenen proteïnes nuclears L’ àcid nucleic constitueix, en totes les cèllules i virus, la substància on s’emmagatzema la informació genètica dels organismes vius, que regeix l’elaboració dels elements que cada cèllula necessita per al seu metabolisme i reproducció El terme àcid nucleic fa…
El que cal saber de la malaltia fibroquística de la mama
Patologia humana
La malaltia fibroquística de la mama —anomenada igualment displàsia mamaria, mastitis crònica o mastopatia benigna— és un trastorn caracteritzat pel desenvolupament de diverses alteracions de l’estructura dels teixits mamaris, que origina dolor a la mama i la formació de masses endurides d’una grandària variable a l’interior La malaltia fibroquística de la mama és extremament comuna, ja que més de la cinquena part de les dones la presenten en algun moment entre la pubertat i la menopausa L’origen de la malaltia no s’ha determinat clarament, però se sap que és causada per…
bòvids

Ramat d’impales a Kenya
© Corel
Mastologia
Família de mamífers, la més nombrosa de l’ordre dels artiodàctils, que comprèn individus remugadors, que varien entre tipus ben definits: bous, cabres, gaseles, etc.
Són cavicornis, amb les banyes de formes i mides variables, presents en ambdós sexes, bé que més grosses en el mascle no es ramifiquen i creixen contínuament, d’acord amb el creixement total de l’animal, i no cauen mai perennicornis Els bòvids tenen generalment 32 dents a vegades 28 i els manquen les incisives i les canines superiors el tub digestiu és el típic dels remugants Les falanges dels dits superiors són reduïdes o bé manquen Búfals cafre o africans © Xevi Varela Llur distribució geogràfica és molt àmplia, i viuen a gairebé tots els continents, llevat d’Amèrica Central, Amèrica del…
riu de Romedo
Riu
Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, dins el terme de Lladorre (Pallars Sobirà), emissari dels estanys de Romedo, circ lacustre d’origen glacial format al vessant meridional del pic de Colatx, format per l’estany de Romedo de Baix (2.020 m alt., aprofitat per a alimentar la central hidroelèctrica de Tavascan), l’estany de Romedo de Dalt (2.120 m) i els de Senó (2.204 m) i Colatx (2.140 m) i els de Guiló
.
tangent d’un angle
Matemàtiques
Donats dos eixos perpendiculars x i y, i una circumferència de radi unitat centrada en el punt d’intersecció dels eixos (cercle goniomètric), i un segment que forma un angle α amb l’eix d’abcisses x, longitud del segment, perpendicular a l’eix d’abcisses, deteminat entre el punt de la circumferència de coordenades (1,0) i el punt en què aquest segment s’interseca amb el segment inclinat l’angle α en qüestió.
Aquesta longitud és la tangent de l’angle α, i és denotada per tgα És vàlida la següent igualtat tgα=sin α/cos α, on sin és el sinus d’un angle i cos és el cosinus d’un angle La tangent de l’angle α determinat entre dos segments qualssevol és la tangent de l’angle que, dibuixat sobre el cercle goniomètric, té la mateixa obertura que α Algunes fòrmules trigonomètriques relatives a la tangent d’un angle són tgα+β=tgα+tgβ/1-tgα- tgβ tg-α=-tgα tgα+tgβ- =sinα+β/cosα cosβ