Resultats de la cerca
Es mostren 256 resultats
Sant Martí de Puig-reig
Art romànic
Situació Sant Martí de Puig-reig Vista exterior de l’església des del costat sud-est Cal notar-hi l’alçària dels murs que tanquen la nau tant a llevant com a ponent, més gran que el nivell de la teulada i la varietat en el color de la pedra, la qual, d’altra banda, mostra un bonic aparell R Viladés L’església és situada a la part alta de la població, a l’indret on antigament s’havien desple gat les dependències del castell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 07,5 — y 47,4 31 TDG 075474 Hom arriba…
Sant Pere de Graudescales (Navès)
Art romànic
Situació Petit monestir, inicialment creat per ésser una casa benedictina, bé que transformat aviat en una canònica o casa de clergues regulars, situat en una petita vall per on discorre l’aigua d’Ora, afluent del Cardener, encaixonada pel l’estret de Valielles al cantó de tramuntana i les encinglerades altures del Travil i de Busa a migjorn Forma part del reduït enclavament de Valielles, segons consta en mapes de l’any 1925, guardats a l’Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya, en els quals consta clarament que pertany, juntament amb l’església i terres veïnes, al municipi de…
La pintura gòtica
Els inicis de la pintura gòtica De l’«estil 1200» al primer gòtic lineal A Catalunya, la introducció de les formes gòtiques és un procés que té els punts de partida a l’entorn de l’any 1200 Les experiències d’aquell moment eren importants, encara que en el terreny de la pintura no van comportar el començament generalitzat del gòtic No fou fàcil aplegar els esforços dels antics tallers en una renovació completa de formes i continguts Pesaven les inèrcies tècniques, les fórmules i els components d’un art…
L’escultura de la Il·lustració
La inèrcia del Barroc tardà, empeltada d’un esperit berninesc ben assumit pels imatgers catalans, continuà amb força en el darrer quart del segle XVIII Tanmateix, el llenguatge escultòric anà depurant-se vers un academicisme classicista que va donar pas a un neoclassicisme ben assumit en l’obra de Damià Campeny, fet al qual no és aliè la seva estada com a pensionat a la Roma dominada per la nova ideologia plàstica del gran escultor Canova La fundació i ulterior desenvolupament de l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona, potenciada per la Junta de Comerç, va posar l’accent en uns estudis en…
Els braquiòpodes fòssils
Característiques generals Morfologia general dels braquiòpodes, en visió dorsal A, B, C anterior A’ , B’ , C’ i lateral A ", B ", C ", i estructura del braquidi A’ ", B’ ", C " A Sellithyris sella , terebratúlid de l’Aptià de Morella × 1, 2, que mostra el forat permesotírid, la comissura frontal amb sulciplicació i la lateral amb una inflexió ventral en l’últim terç anterior B Almerarhynchia virgiliana , rinconèllid del Maastrichtià de Fígols × 1, 8, amb el forat funcional, Uniplicació a la comissura frontal, i les crures de tipus radulífer, acabades en expansions triangulars C…
El cotó
Fragment d'una etiqueta d'una marca de cotoners L’etiqueta conté els símbols més representatius La figura femenina representa la indústria, la roda dentada les màquines, la xemeneia el vapor, les abelles el treball, l’àncora el comerç, el cotó la primera matèria i el teixit estampat el producte final Els cotoners representen l’èxit més evident de la Revolució Industrial a Catalunya La valoració global de la seva feina es fa en el volum II de la Història Econòmica de la Catalunya Contemporània Aquí, correspon només fer la presentació individual de les empreses que foren protagonistes d’aquest…
Història i dinàmica ciutadanes
Art gòtic
Introducció Representació del setge de la ciutat de Girona per l’exèrcit del rei de França el 1285 en les pintures de l’atri de Sant Vicenç de Cardona, probablement poc posteriors als fets © MNAC / MAC, inv 200715 – JCalveras, MMérida i JSagristà Les ciutats catalanes medievals eren nuclis densament edificats i habitats per un important nombre de persones Podien tenir dimensions diverses, des de les petites poblacions que no superaven el miler d’habitants, com Amer o Cardedeu, fins a una urbs com Barcelona, que arribà a tenir 40 000 ànimes L’origen també podia ser diferent algunes, com…
Els crustacis fòssils
Els cirrípedes Exemple de balanomorf epibiòtic, aquest Balanus concavus té la base fixada damunt d’una valva de lamellibranqui Es tracta d’una espècie que persisteix actualment en aigües càlides i en mars tropicals, tant a la Mediterrània com a l’Atlàntic i al Pacífic La mostra de la fotografia × 3,5 procedeix, però, dels materials pliocens de Vila-robau Alt Empordà Jordi Vidal / Collecció Jordi Martinell Els cirrípedes són presents en el registre fòssil dins d’un període que va des del Silurià superior fins a l’actualitat El fet, però, que només els toràcics tinguin un esquelet fa que…
Les parts centrals del sector català de la Conca de l’Ebre: l’Oligocè
Les etapes de deposició des del Priabonià superior al Catià terminal i els elements principals de control sobre la sedimentació, en seccions idealitzades del sector oriental de la conca d’avantpaís de l’Ebre El diferent gruix de sediments acumulat en els depocentres lacustres de les etapes evolutives l a V indica que els successius sistemes lacustres tingueren una taxa de subsidència més petita, a causa tant de les variacions de l’evolució estructural de la zona com també de l’allunyament gradual dels depocentres lacustres respecte de les zones de màxima subsidència Biopunt, original de P…
Del barroc al neoclàssic
L’art català del segle XVIII s’inicià històricament el 1700, any en què morí l’últim dels Àustria, Carles II, i va tenir el seu darrer moment amb l’inici de la guerra del Francès, l’any 1808 Dins d’aquest període cal analitzar quatre moments ben diferenciats la cort de l’arxiduc Carles, amb els anys inicials de Felip V el regnat de Felip V i Ferran VI, amb el curt interregne de Lluís I el regnat de Carles III i, finalment, el de Carles IV L’art fou un fidel reflex de la situació política Així, durant el primer període s’obrí vers un internacionalisme, que no fou aliè a la presència d’artistes…