Resultats de la cerca
Es mostren 1958 resultats
terres rares
Química
Denominació genèrica dels quinze elements de la família dels lantànids (taula periòdica) juntament amb l’escandi i l’itri.
Dins aquest context es classifica les terres rares en terres cèriques lantà , ceri , praseodimi , neodimi , prometi i samari , terres tèrbiques europi , gadolini , terbi i disprosi i terres ítriques holmi , erbi , tuli , iterbi i luteci el nom d’aquest darrer subgrup prové de la similitud de les propietats dels elements que el constitueixen amb les de l’itri Els metalls de les terres rares són malleables i dúctils, i, generalment, també són reactius quan se’ls sotmet a temperatures elevades o es divideixen finament Són algunes de les primeres matèries estratègiques en l’economia…
península de Malaca
Península
Península del SE d’Àsia, banyada a l’E per la mar de la Xina Meridional i, a l’W, per l’estret de Malaca; al S l’estret de Johore la separa de Singapur.
És travessada de NW a SE per una serralada d’altitud mitjana 2190 m al Gunong Tahan, formada per muntanyes granítiques que deixen als costats extenses planes alluvials travessades per rius curts i torrencials Pahang, Kelantan, etc Les costes, baixes, manquen de ports naturals i són sovint pantanoses Clima equatorial, amb precipitacions abundants a Kuala Trengganu, 2826 mm anuals, i 2207 a Malaca temperatures altes i constants Kuala Trengganu i Malaca, per exemple, tenen 25°C i 27,2°C al gener i 27° i 26,4° al juliol, respectivament El bosc, equatorial humit al S i caducifoli monsònic al N,…
Sant Miquel
Caseria
Antiga caseria del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), al voltant de l’església de Sant Miquel.
Situada vora la Noguera Pallaresa, fou inundada pel pantà de Sant Antoni vers el 1918 Fins el 1969 pertanyia al poble d’Aramunt L’hivern del 1945, en una gran davallada del nivell de les aigües del pantà, es descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada Es trobaren dos tipus diferents de sepultures, unes de constituïdes per una excavació rectangular revestida lateralment per pedres treballades rectangulars, alguna de pavimentada amb lloses tosques del país i d’altres amb morter de calç, i les altres, de més pobres, formades per lloses i…
Trento
Ciutat
Capital del Trentino-Alto Adige i de la província homònima, al Trentino, Itàlia.
Situada a la vall del riu Adige, a una alçada de 192 m, gaudeix d’un clima benigne La part vella de la ciutat, construïda entorn de la catedral, és en un revolt del riu, i hi són abundants les cases nobles i els palaus Modernament, la ciutat nova s’ha estès cap a l’E en barris perifèrics situats en les petites elevacions que envolten la ciutat, i també cap a la banda dreta del riu, al peu del Dos Trento, antiga construcció romana i més tard fortí austríac És un important nucli de comunicacions, i hi ha indústria de mobles, metallúrgica i tèxtil cotó És seu arquebisbal Conquerida…
Tractament de la síndrome febril
Patologia humana
Fins fa uns anys hom considerava que la febre constituïa una resposta normal de l’organisme per a defensar-se d’una infecció Actualment, però, se sap que en el cas de les infeccions la febre es produeix bàsicament per l’alliberament de pirògens per part dels microorganismes causants de la infecció, i que l’augment de la temperatura corporal no comporta cap benefici per a l’organisme Temps enrere es pensava que la febre podia ésser beneficiosa en les malalties degudes a virus que no es poden reproduir quan la temperatura de l’entorn supera els 37°C, però s’ha constatat que aquesta hipòtesi no…
Els esforços per crear una siderúrgia. Les fargues catalanes
Dibuix esquemàtic de la farga catalana Diccionario Industrial, C Camps i Armet Parlar de l’Edat del Ferro és fer referència a la prehistoria A Catalunya l’ús d’instruments de ferro pertany a aquesta etapa de la humanitat, molt abans que entréssim en períodes d’història escrita i documentada Catalunya, que no aconseguirà la creació d’una indústria siderúrgica important, ha deixat, però, un rastre en la seva història gràcies a les fargues “Catalan farge”, “feu catalan” o “forjas a la catalana” són expressions que es troben en qualsevol tractat antic o modern que descrigui l’evolució de la…
rudistes
Exemplar del grup dels rudistes (Hipurites castroi)
© Fototeca.cat
Paleontologia
Grup de lamel·libranquis de closca robusta i asimètrica, que aparegueren al Juràssic superior i foren particularment abundants al Cretaci, a la fi del qual s’extingiren.
Una de les valves tenia habitualment forma de paperina i es fixava al fons marí L’altra servia d’opercle Aquests animals es troben agrupats en colònies en companyia de coralls i algues i sembla que, en molts casos, formaven edificis semblants als actuals esculls barrera o esculls de franja Algunes famílies són particularment importants al vessant sud dels Pirineus regió de Tremp
Còlera
Patologia humana
Definició El còlera és una malaltia infectivocontagiosa aguda d’origen bacterià, endèmica a la zona del Golf de Bengala però d’estranya presentació al nostre medi Evoluciona amb diarrees abundants que poden comportar la deshidratació, l’estat de xoc i la mort Causes L’ agent etiològic del còlera és un bacil gramnegatiu anomenat Vibrio cholerae , que es classifica dins del gènere Vibrio pel fet que té una forma molt allargada i prima, i perquè està dotat de gran mobilitat Hom diferencia diversos tipus d’aquest germen, però el V cholerae anomenat 01 és l’únic que causa la malaltia…
Corrientes
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió del Litoral.
La capital és Corrientes És una plana formada de sediments sobre el sòcol cristallí hom hi pot distingir dos sectors lleugerament ondulats i un de pantanós al nord esteros de Santa Lucía i Batel, Laguna Iberá El clima hi és temperat càlid, amb temperatures mitjanes anuals de 20°C i precipitacions abundants entre 1 000 i 1 500 mm anuals La xarxa hidrogràfica és constituïda pel Paraná, que estableix els límits septentrional i occidental de la província, amb els seus afluents Santa Lucía, Corrientes, Sarandi i Guayquiraró, i el riu Miriñay i Aguapey, que comunica els dos grans rius El bosc en…
l’Aragó
Riu
Riu d’Aragó i Navarra, afluent de l’Ebre per l’esquerra (192 km de longitud; 8 903 km2 de conca).
Neix a l’estany d’Escalar, a la zona axial del Pirineu aragonès, i la seva vall alta és de tipus glacial, encaixada en calcàries devonianes, que talla alhora que remunta un amfiteatre format per morenes laterals entre Aratorés i Castiello de Jaca Passat Jaca, gira vers l’oest i penetra a la Canal de Berdún, a la sortida de la qual resta embassat al pantà de Yesa Aigües avall, rega l’horta de Xavier, Zangoza i Caseda, i rep l’Irati Prop de Caparroso rep el Cidacos, poc després, l’Arga, per desembocar prop d’Alfaro El seu curs baix és format per meandres, aprofitats per al regatge de l’horta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina