Resultats de la cerca
Es mostren 1901 resultats
Sant Martí de Maçana i Sant Martí de Caos (Gerri de la Sal)
Art romànic
La història d’aquestes esglésies és molt confusa La seva situació exacta es desconeix, bé que sembla que devien estar situades dins l’actual terme de Gerri de la Sal A més, autors com IM Puig i Ferreté han identificat ambdues esglésies amb Sant Martí de Bavamoll o Ballmoll, quan en realitat aquesta església correspon a Sant Martí de la Torre de Cabdella Vall Fosca, Pallars Jussà A tot això, cal afegir-hi la dubtosa identificació del topònim Valle Stacione —on presumiblement devien estar situades Sant Martí de la Maçana i Sant Martí de Caos — que per Puig i Ferreté és la vall d’…
Diari de Buja
Periodisme
Periòdic en català publicat a Palma pel trinitari Miquel Ferrer i Bauçà.
D’aparició irregular, sortí del 23 d’agost al 20 de setembre de 1812 i del 7 al 30 d’abril de 1813, que fou prohibit Durant aquesta interrupció, l’únic redactor feu aparèixer la Lluna Patriòtica Mallorquina 28 de març i 1 d’abril de 1813 i més tard, del 6 de juny al 22 de juliol, el Nou Diari de Buja Es tracta, doncs, d’una sola collecció, impresa per Sebastià Garcia i en tres casos per Antoni Brusi i Felip Guasp, d’un total de 34 números i 153 pàgines Escrit en llengua colloquial i dialectal, defensà l’absolutisme i atacà el focus liberal, concretat en l’ Aurora Patriótica…
Mas “A” de Vilosiu (Cercs)
Art romànic
Situació Vista de l’habitació 7 En aquesta cambra, separada de la zona destinada al bestiar per una espectacular llinda, és on hi havia la llar de foc més important J Bolòs Casa de pagès que fou abandonada a la baixa edat mitjana i que va ésser excavada, els anys 1960-1962, pel Dr Albert del Castillo Aquest antic mas és situat a la vall de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu, a la part sud-oest del terme de Cercs Aquest mas figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 03,5 — y 65,2 31 TDG 035652 Per anar-hi, venint de…
entorn d’usuari
Electrònica i informàtica
Interfície entre l’usuari i una unitat funcional.
L’entorn de comandes és la interfície més simple, tot i que també la menys agradable l’usuari dóna instruccions per teclat en un llenguatge específic més proper al llenguatge de l’ordinador que al llenguatge natural, que seran interpretades i executades per la unitat funcional L’entorn gràfic és el més utilitzat avui en dia i consta tant d’elements de maquinari com de programari En aquest tipus d’entorn el diàleg entre l’usuari i la màquina guanya en naturalitat no cal conèixer un llenguatge específic per a realitzar les comandes, moltes de les instruccions es realitzen de forma iconogràfica…
caos determinista
Física
Explicació de certs fenòmens físics que dóna raó de dos aspectes teòricament contradictoris: la imprevisió dels fenòmens caòtics i el determinisme.
Molts sistemes dinàmics deterministes mostren comportaments impredictibles Al mateix temps, l’evolució de certs fenòmens aparentment caòtics sembla tendir a un cert ordre en el temps Un sistema aparentment ordenat pot prendre un moviment desordenat, que finalment esdevé completament irregular, caòtic Només tres graus de llibertat són suficients per a observar el caos determinista, que es produeix en fenòmens macroscòpics Les equacions que governen aquest moviment caòtic macroscòpic són completament deterministes El caos determinista es caracteritza per l’existència d’un atractor estrany, d’…
refracció

Trajectòria dels raigs en la refracció quan el medi 2 és més dens que el medi 1
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’un raig o del front d’una ona quan travessa una superfície que limita dos medis diferents.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que el raig incident, la normal a la superfície en el punt d’incidència i el raig refractat són coplanaris, i que la relació entre l' angle d’incidència ê 1 , i el de refracció ê 2 és donada per la llei de Snellius n 1 sin ê 1 = n 2 sin ê 2 , on n 1 i n 2 són els índexs de refracció de cadascun dels medis materials separats per la superfície considerada Quan té lloc la refracció d’una ona en una superfície, simultàniament hi ha una reflexió parcial, per la qual cosa resta disminuïda la intensitat de l’ona refractada respecte a la de la incident…
arxiu de cinema
Arxivística i biblioteconomia
Institució destinada a aplegar i conservar materials i obres cinematogràfiques.
La subvaloració del cinema, mantinguda tant de temps, la negligència de molts professionals i les complicacions tècniques de muntatge d’aquests centres, especialment pel que fa a la conservació dels vells films de nitrat, han dificultat arreu la creació dels arxius de cinema Una temperatura constant i una revisió permanent i acurada condicionen la feina, que demana emplaçaments, edificis, laboratoris i tècnics especials Entre els de caràcter nacional o estatal destaquen la Cinémathèque Française de París, primera a aparèixer, fundada el 1936 per Georges Franju i Henri Langlois la…
Santa Rita o Sant Sadurní de Valldeix (Mataró)
Art romànic
Sant Sadurní de Valldeix és el nom històric de la capellade Santa Rita, envoltada de masies i residències a la vall que forma la riera de Valldeix, entre la ciutat de Mataró i el veïnat de Mata La capella es troba dalt d’un petit pujol dins les propietats de Can Miró Fou sempre una capella rural de la gran propietat documentada des del 949 com Villa Valades , i del 989 en endavant com Vall Dex, Vallexis, Valleadexio , o Vaydex La capella constades del 1066 com la ecclesia Sancti Saturnini, in marítima, in parrochia Sancta Maria Civitas Fracta, in Valedex Va decaure i va perdre el culte amb…
Fons de cabanya alt-medieval de la Tossa de Montbui (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Situació A uns 4,5 km de la carretera d’Igualada a Valls hi ha un trencall a mà dreta que al cap de dos quilòmetres mena al cim de la Tossa de Montbui A uns 614 m d’altitud cimeja un remarcable recinte format principalment per, d’una banda, una torre de defensa del segle X, de planta rectangular amb els angles arrodonits l’ermita preromànica de Santa Maria una cisterna i les restes de muralles en alguns indrets d’accés relativament fàcil Aquest conjunt segueix la configuració del turó encinglerat i constituïa un clos defensiu situat en una zona estratègica a l’extrem oriental de la serra de…
Ciutat d’Urgell
Una de les dues tombes de tègules localitzades sota el claustre de la catedral de la Seu d’Urgell A Villaró Entre els anys 1992 i 1997 un seguit d’intervencions arqueològiques d’urgència i seguiments d’obres han posat de manifest l’existència d’un notable horitzó romà tardà i paleocristià a la Seu d’Urgell, als volts de la catedral de Santa Maria La primera excavació va posar al descobert la petita església de Santa Eulàlia, un temple documentat al començament del segle XI El seu absis recolzava sobre el mur lateral d’un dipòsit revestit amb opus signinum , que formava part d’un conjunt de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina