Resultats de la cerca
Es mostren 930 resultats
Alemanya 2013
Estat
Angela Merkel va ser reelegida cancellera d’Alemanya per tercer cop consecutiu © Deutscher Bundestag / Achim Melde El 2013 Alemanya va tenir un clar protagonisme electoral, tant al mateix país com al conjunt d’una UE pendent dels resultats al país germànic A diferència de molts països del seu entorn, l’economia alemanya va continuar creixent lleugerament per sota de l’1%, amb un atur del 5% i un dèficit públic gairebé inexistent 0,1% Els avantatjosos indicadors macroeconòmics, així com el lideratge europeu en la protecció dels interessos de la indústria i la banca alemanyes, van ser les…
Banca Catalana (1959-1982)
Els compradors de la Banca Dorca SA El grup comprador, el 1960, a Olot Jordi Pujol era a la presó El 1959, un grup d’empresaris i homes de negocis catalans comprà la Banca Dorca SA El 1959, un grup d’empresaris i homes de negocis compraren el 100% del capital de la Banca Dorca d’Olot vegeu L'associació de banquers de Barcelona, 1908-1931 El grup estava encapçalat per Florenci Pujol i Brugat i el seu fill, Jordi Pujol i Soley, acompanyats per una dotzena de persones amigues, entre les quals hi havia Jaume Carner i Suñol, Antoni Rossell i Ballester i el seu fill Martí Rossell i Barbé, David…
Banca i mercat de capitals, 1866-1914
La crisi de 1866 L’any 1866 el sistema financer català va patir la pitjor crisi de la seva historia, la més devastadora quant als efectes que tingué sobre les institucions financeres Quadre 1 Tipus de rendiment de les obligacions de companyies de ferrocarrils i del deute perpetu al tres per cent consolidat anterior, 1864-1867 La crisi va esclatar a Barcelona quan es tingué notícia del pànic financer que s’havia desfermat a Londres el 10 de maig i que posava terme al clima de malestar profund que hi havia als principals centres mercantils europeus De fet, el desballestament del sistema de…
el Subpirineu
Nom donat a un sector del Prepirineu meridional català per L.Solé i Sabarís, ja el 1938 i sistemàticament el 1958 (Geografia de Catalunya).
Es basa en la suavitat poc pirinenca dels relleus que accidenten el baix Ripollès i un sector de l’alta Garrotxa Els materials mesozoics, predominantment calcàries, dels Prepirineus típics desapareixen a l’E del Llobregat i no reapareixen fins a la capçalera de la Muga, substituïts per materials eocènics de fins a 3 000 metres de potència margues i gresos margosos, alternant amb bancs de gresos i conglomerats calcaris La menor resistència d’aquests materials una vegada esventrats els anticlinals, les margues són erosionades fàcilment, el caràcter més recent del plegament no eocènic, sinó…
balanç
Dret
Comptabilitat
Document comptable que resumeix les dades referents a operacions administratives d’un patrimoni d’acord amb un sistema de comptes determinat.
Té per finalitat de comprovar les anotacions realitzades, presentar la situació de les finances, reflectir el conjunt d’operacions d’un grup de valors o de tots els d’un patrimoni i justificar aspectes parcials del control administratiu La llei mana que hom el faci periòdicament generalment una vegada l’any i que sigui consignat en un llibre especial, dit d’inventaris i balanços d’altres entitats no empresarials també tenen l’obligació de formular balanços i presentar-los a les oficines administratives corresponents L’obligació legal dels comerciants de fer el balanç …
arxiu municipal
Arxivística i biblioteconomia
Dipòsit dels documents derivats de l’administració municipal.
A mesura que l’estructura feudal dels s XI i XII permetia la formació de municipis amb dret a elegir els propis representants i prendre acords amb caràcter executiu, cada un d’ells procurava de conservar els documents originals acreditatius dels privilegis i les llibertats i els registres de les resolucions del consell, així com els llibres de comptabilitat La classificació de l’arxiu comprenia separadament els documents rebuts privilegis, lletres, suplicacions, etc, els produïts per l’administració acords, lletres patents o closes, crides, ordinacions, etc, processos, contractes, memorials,…
Douglas Warren Diamond
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en economia per la Universitat de Brown 1975, es doctorà a la Universitat de Yale 1980 És professor de finances a l’escola de negocis Booth de la Universitat de Chicago, on ensenya des del 1979 Està especialitzat en l’estudi de crisis i intermediaris financers i liquiditat Ha formulat el model Diamond-Dybvig 1983, juntament amb Philip H Dybvig , que explica com es produeixen el pànic bancari i les crisis financeres, i el model Diamond 1984, que investiga el paper clau del contracte de deute en el préstec bancari, la tecnologia financera que dona als bancs la capacitat…
Joan Oliu i Pich
Economia
Banquer.
L’any 1939 s’incorporà al Banc de Sabadell , dins del qual ascendí gradualment El 1972 fou designat director general adjunt, el 1976 director general, i el 1981 conseller director general En aquest càrrec pilotà, junt amb el president Joan Corominas i Vila, l’expansió de l’entitat que la convertí en un dels primers bancs de l’Estat espanyol des de mitjan anys seixanta fins el 1990, que cessà en el càrrec i es jubilà, els fons propis passaren d’uns dos milions a 53 mil milions de pessetes i el nombre de treballadors d’uns 150 a quasi 4000 Del 1990 al 1996 exercí la…
El primer codi marítim (1282-1829) i el primer banc públic (1401)
El comerç –fonamentalment marítim– fou decisiu per a una societat amb pocs recursos naturals per a explotar, però amb un gran dinamisme intern El món modern no podria funcionar sense la tutela que exerceixen els bancs públics –d’una ciutat estat, d’un estat nació o d’una federació d’estats– sobre l’activitat d’intermediació financera privada Si el món modern comença amb el Renaixement, els primers bancs públics són a la vora de la Mediterrània Les bases del comerç El comerç es basava en la producció d’uns béns que es podien exportar, la construcció de naus en unes…
euríbor
Economia
Tipus d’interès al qual s’ofereixen dipòsits interbancaris dins de la zona euro entre els principals bancs dels Estats adherits.
En vigor des del 4 de gener de 1999, és establert per 47 institucions financeres de la zona de l’euro i altres de països tercers que hi operen És un indicador molt important com a referència dels préstecs hipotecaris i, a l’Estat espanyol substituí el míbor A conseqüència de la política monetària del Banc Central Europeu centrada en els tipus baixos amb la finalitat de fer front a la crisi de la zona euro, al febrer del 2016 arribà per primer cop a valors negatius
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina