Resultats de la cerca

És deguda al desdoblament de cada un dels raigs incidents segons una direcció no parallela a l’eix òptic del cristall en el raig ordinari, que es refracta amb un índex de refracció constant, i el raig extraordinari, per al qual l’índex de refracció varia segons l’angle incident És una propietat característica d’alguns cristalls com el quars, l’espat d’Islàndia, la mica, el topazi, etc Pot ésser provocada artificialment, en substàncies òpticament inactives, per mètodes mecànics, fotoelèctrics efecte Kerr electroòptic i magnètics efecte Cotton-Mouton, i efecte Faraday

Fou professor de matemàtiques a Rennes 1841 i Besançon 1846 i d’astronomia a la Universitat de París 1857 Fou també astrònom adjunt de l’observatori astronòmic de París Efectuà nombrosos estudis sobre la mecànica celeste i és autor d’una teoria respecte a l’origen de l’orografia lunar, segons la qual aquesta és deguda a les forces internes En el camp de les matemàtiques hom el pot considerar com el fundador de la moderna teoria de les funcions algèbriques de variable complexa És fill seu l’astrònom  Pierre Henri Puiseux

Els líquids ocupen un volum pràcticament constant en funció de la temperatura o la pressió L’estat líquid és l’intermedi entre el sòlid i el gasós els líquids i els gasos són anomenats fluids , i ambdós tenen una gran mobilitat molecular, manifestada en la difusió entre líquids o entre gasos, i no presenten rigidesa ni forma particular d’altra banda, líquids i sòlids constitueixen els estats condensats de la matèria, amb poca compressibilitat i amb interaccions moleculars elevades Dins un líquid, les molècules són atretes igualment en totes direccions per les veïnes i, per tant, la força…

La paràlisi de les cordes vocals consisteix en la pèrdua de la capacitat de moure les cordes vocals deguda a una alteració en les estructures nervioses que controlen la musculatura de la laringe La paràlisi, que pot afectar una corda vocal o bé totes dues, provoca de vegades un trastorn de la fonació, com és l’aparició d’una veu bitonal, i també un trastorn en la ventilació pulmonar, amb l’aparició de dispnea o dificultat respiratòria El mecanisme que més habitualment origina paràlisi de les cordes vocals és ta compressió d’algun dels nervis que arriben fins a les estructures…

L’ hemoptisi consisteix en l’eliminació de sang procedent de les vies respiratòries, que habitualment s’exterioritza amb la tos Es produeix a conseqüència de l’esquinçament d’un vas sanguini dels bronquis o els pulmons La magnitud de l’hemoptisi és variable segons el diàmetre del vas afectat, des d’un esput hemàtic fins a l’eliminació massiva d’una gran quantitat de sang L’eliminació de sang per la boca no sempre constitueix una hemoptisi També es produeix per la boca l’eliminació de sang procedent de la part alta del tub digestiu, o hematèmesi, però en aquest cas la sang és expulsada amb el…

La rinorrea constitueix una manifestació molt habitual dels trastorns de la part més alta de les vies respiratòries, és a dir, les fosses nasals, els sins para-nasals i la rinofaringe Consisteix en la producció abundant de secreció nasal que es pot exterioritzar pels orificis nasals i origina la rinorrea anterior , o bé passar cap a la faringe i ésser empassada, i aleshores és anomenada rinorrea posterior L’eliminació de secreció nasal pels orificis del nas obliga a mocar-se constantment i pot causar irritacions en el vestíbul nasal i el llavi superior, especialment en els infants que no…

La síndrome de Goodpasture constitueix un trastorn estrany de causa desconeguda Es caracteritza per la presentació d’hemorràgies pulmonars —que solen generar hemoptisis i anèmia— i glomerulonefritis, la qual ocasiona una insuficiència renal progressiva Aquest trastorn es presenta sobretot en homes joves, entre 17 i 27 anys El primer símptoma sol ésser l’expectoració de sang deguda a l’expulsió de sang acumulada als alvèols per causes desconegudes Aquesta mateixa sang acumulada dificulta l’intercanvi de gasos als pulmons, de manera que simultàniament, o al cap de poc temps, es…

La paroníquia és una inflamació dels teixits tous que envolten l’ungla, deguda a una infecció per bacteris o fongs Els microorganismes poden penetrar a través dels petits traumatismes que s’esdevenen sovint en la pell al voltant de les ungles, de les lesions possibles quan es fa la manicura, o les petites ferides que passen inadvertides El desenvolupament dels gèrmens és afavorit per la humitat i la maceració dels teixits, que es pot produir quan hom està sovint en contacte amb substàncies irritants Així, la paroníquia és especialment freqüent entre els cuiners, les mestresses de…

La conjuntivitis consisteix en la inflamació de la conjuntiva, la membrana mucosa que cobreix l’interior de les parpelles i l’exterior del globus ocular Pot ésser deguda a nombrosos factors com infeccions bacterianes o víriques, agents físics o químics, o reaccions allèrgiques Els símptomes més notables de la conjuntivitis són envermelliment ocular, tumefacció palpebral, secrecions de característiques variables segons el cas, sensació que hom té un cos estrany a l’ull, cremor i fotofòbia En general, la conjuntivitis és d’origen infecciós i es pot contagiar molt fàcilment Així, la…

Les proves cutànies consisteixen en la inoculació subcutània de diversos tipus d’antígens, amb la finalitat d’observar la reacció cutània local que es produeix al cap de 48 hores o 72 Amb aquest tipus de proves hom intenta de detectar si l’organisme d’una persona ja ha estat prèviament en contacte amb un determinat microorganisme Si l’organisme no ha estat prèviament en contacte amb aquest microorganisme, després de la inoculació de l’antigen corresponent es produeix només una lleu reacció d’envermelliment que no depassa 1 o 2 mm de diàmetre, deguda a la resposta inflama-tòria…