Resultats de la cerca
Es mostren 929 resultats
raigràs
Raigràs
Harry Rose (cc-by-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 20 a 60 cm d’alçada, de fulles estretes i d’espícules amb una sola gluma, aplicades a l’eix de la inflorescència.
Es fa en prats, vores de camins, etc, a tot Europa Constitueix un bon past En jardineria, és emprat per a fer gespes
llistó
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 10 a 50 cm d’alçària, de rizoma reptant, de fulles estretes i divaricades i d’espigues de dues a cinc espícules pròximes.
Es fa en brolles, pinedes clares, timonedes, prats secs i, en general, terrenys secs i calcaris
paraigüets
Paraigüets ( Cyperus alternifolius )
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de tiges dretes i nombroses, de fins a 120 cm d’alçada, les quals duen una corona radial de fulles estretes, de color verd brillant.
Prové de Madagascar i és molt conreada en jardineria
sisca
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, de fulles estretes més o menys enrotllades, amb lígula ciliada, i de panícula densa, cilíndrica, blanquinosa i sedosa.
És una herba termòfila que es fa en terrenys sorrencs i humits de terra baixa
art andalusí
Pati de la Séquia, a l’Alhambra de Granada
© CIC-Moià
Art
L’art desenvolupat a Al-Andalus tingué unes característiques pròpies dins l’art de l’islam, malgrat que seguí les seves directrius fonamentals i mantingué estretes relacions amb els nuclis directius creadors a Síria.
Al final del segle VIII s’inicià la construcció de la mesquita de Còrdova, edifici cabdal de l’art andalusí, que ja s’aparta clarament de les orientals i particularment de la gran mesquita de Damasc Presenta noves solucions en les arcuacions que separen les naus interiors pel que fa a alguns aspectes de la decoració Al segle IX l’evolució de l’art andalusí es manifestà en l’ampliació d’aquesta mesquita per ‘Abd al-Raḥmān II i en monuments com l’alcassaba de Mèrida, el minaret de San Juan, a Còrdova, i la mesquita de Tudela Navarra, de la qual resten bastants vestigis que demostren una…
mascarell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels súlids, de 90 cm, de color blanc, amb un traç negre entorn dels ulls, i d’ales llargues, estretes i amb les puntes negres.
El bec fa uns 10 cm, i és gris blavós i punxegut Nia a les costes escarpades del nord d’Europa, i hiverna a la resta del litoral europeu, especialment a la Mediterrània occidental És comú, a l’hivern, als Països Catalans
sarró
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les quenopodiàcies, de 10 a 80 cm d’alçada, pulverulenta, de fulles hastades i de flors verdoses, aplegades en inflorescències terminals estretes, i de fruits en aqueni.
Creix en corrals, en vores de camins i en sòls nitrificats, en una gran part d’Europa, sobretot a muntanya De vegades és consumida com a verdura
coleofòrids
Entomologia
Família de microlepidòpters nocturns (lepidòpters), d’ales estretes i amb pèls llargs; llur posició de repòs és característica, ja que col·loquen juntes les antenes i les disposen com si fossin una prolongació del cos.
Castell de Gallifa
Art romànic
Situació Vista aèria de les escasses restes d’aquesta fortificació que s’alcen al cim d’un dels darrers contraforts del massís del Farell TAVISA-J Todó Les restes arquitectòniques del castell de Gallifa són situades al cim del puig de 642 m d’altitud que hi ha a ponent del poble de Gallifa, en els últims contraforts del nord-oest del massís del Farell o Montmajor Les muralles, en alguns punts força ben conservades, encerclen un planell al cercle del qual s’alça, dalt d’un turonet, l’església fortificada de Santa Maria Al nord-est del recinte, al costat d’una antena moderna, hi ha…
Sant Vicenç de Rià (Rià i Sirac)
Art romànic
Situació Bonic campanar d’estructura romànica, l’element més destacat de l’antic temple romànic que, amb alguns fragments de murs, es va aprofitar en la nova església bastida entorn del 1628 ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Vicenç de Rià és a la part baixa del poble de Rià, a la riba esquerra de la Tet, 2 km a l’oest de Prada de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 36” N - Long 2° 24’ 5” E Per a arribar a Rià cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent Història Tot i que la villa de Rià és coneguda des del segle IX, de la seva parròquia no se’n sap res…