Resultats de la cerca

Inicià d’infant estudis musicals i abandonà aviat ocupacions d’oficina Deixeble d’ANicolau piano i harmonia, aviat es despertà el seu entusiasme per Wagner Assistí als Festivals de Bayreuth Decidit en la seva vocació de director d’orquestra, debutà a Sabadell 1896 Inicià amb Joan Maragall les traduccions d’obres de Wagner al català Tristany i Isolda Amics wagnerians li subvencionaren una llarga estada a Alemanya Recomanacions del comte de Güell l’introduïren en el cercle de la família Wagner, amb la qual intimà assistint a reunions i sessions de treball a la Wahnfried Es…

Augustinià 1788 fins a la seva exclaustració 1821 doctor en teologia amb Centum propositiones 1805 Intervingué en cerimònies religioses de caire liberal, com ho mostra el seu Elogio fúnebre para Luis de Lacy 1820 Professor d’economia civil a Palma Oración inaugural, 1814 i d’economia política a la Junta de Comerç de Barcelona Oración inaugural , 1814 durant els anys 1814-24 i 1835-40, ho fou també de dret polític des del 1820 Lligat a la seva tasca de professor, publicà Rudimentos de economía política 1816, una versió prohibicionista de Say, Curso elemental de economía política…

Història  Té l’origen en el grup d’àmbit universitari Club Comodín, creat el 1951, al qual s’afegiren posteriorment també empresaris En els moments inicials hi tingué un pes important, entre els professors d’universitat, Fabià Estapé i Rodríguez Entre els empresaris sobresortiren Joan Mas i Cantí, Carles Ferrer i Salat , Carles Güell i de Sentmenat i Artur Suqué i Puig També es mantingué un contacte permanent amb tècnics de l’Administració central Joan Sardà i Dexeus , Enrique Fuentes Quintana , Luís Ángel Rojo Conde , José Luis Sampedro Sáez , etc, amb la qual s’establí sempre…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Julio López de Castilla FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre i virats, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Ros i Güell INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu marquesa de Valle-Verde i Violeta, Ricard Puga marquès de Valle-Verde, Celia Ortiz, Josefina Santolària, José Rivero, Miguel Ortín, Alexandre Nolla, Intervenció de la comparseria de la companyia Xirgu-Puga Teatre Novetats de Barcelona ESTRENA Barcelona, 09101915, Madrid, 15121916 Sinopsi El marquès de Valle-Verde expulsa la seva dona de casa per una infidelitat…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Buch-Sanjuán Barcelona ARGUMENT VAranda GUIÓ VAranda, RGubern, Ricardo Levy Ricardo Bofill FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Santiago Gómez MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO José Mancebo INTERPRETACIÓ Germán Cobos Antonio, Serena Vergano Montse, Josefina Güell Carmen, Arturo López Lorenzo, Josep Maria Angelat López, Gloria Osuna, Aurora Julià Mónica Randall , Lluís Nonell, Carlos Ibarzábal, Maria Quadreny ESTRENA Barcelona i Madrid, 05041965 Sinopsi Antonio, un jove provincià…

La revolució industrial anglesa fou una revolució cotonera La producció de tota mena de peces de roba de cotó, generada per una forta demanda, va esdevenir la principal indústria britànica La matèria primera, el cotó en floca, procedia de les colònies de l’imperi britànic l’energia, el carbó, era a tocar de les noves fàbriques La revolució cotonera catalana, un dels fets que va canviar l’Europa mediterrània --i l’Amèrica Llatina--, es féu amb cotó que no procedia de colònies pròpies, i amb carbó de mines situades fora de la conca mediterrània Els capitals procedien del comerç amb les…

Anunci de la Societat Anònima Cooperativa del Ter a la Guía Oficial de Vic y su Partido , 1927 La Cooperativa Primera del Ter fou creada a Roda el 1878 promoguda per Ferran Alsina L’any 1900 es convertí en societat anònima La Cooperativa Primera del Ter fou creada a Roda de Ter l’any 1878 El seu promotor fou Ferran Alsina i Parellada 1861-1908, la biografia del qual es pot trobar en el capítol dedicat als Güell Ferran Alsina, que es considerava filador de professió, però que tenia una bona situació econòmica, viatjà per França i Anglaterra, on estudià específicament la fabricació…

El successor de la Banca Nonell El banc de Juan Claudio Güell 1947-1961 El 7 de novembre de 1946 es vengué la totalitat del capital de la Banca Nonell SA vegeu aquest mateix volum, pàg 40-42 El comprador fou Juan Claudio Güell i Churruca, comte de San Pedro de Ruiseñada Juan Claudio Güell i Churruca Compañía Transatlántica, Cien años de vida sobre el mar 1850-1950 Juan Claudio Güell i Churruca va comprar la Banca Nonell el 1946 i la convertí en el Banc Atlàntic Juan Claudio Güell havia nascut a Barcelona el 13 d’abril de 1905 Era besnét de Joan Güell i Ferrer i d’Antoni López i López, el…

L’incompliment de les promeses pactades entre Joan Sallarés, president del Foment, i l’anomenat “General Cristiano”, així com la solució autoritària que el nou govern de Silvela-Polavieja donà a la vaga dels gremis, portà a la transformació de la Junta en Unión Regionalista Al nou grup, que presidí l’industrial cotoner Lluís Ferrer-Vidal, s’hi afegiren personalitats com els doctors Bartomeu Robert, exalcalde de Barcelona, i Miquel Àngel Fargas, president de l’Acadèmia de Medicina, els germans Girona o el jove advocat Josep Bertran i Musitu, unit per via matrimonial amb els Güell-López El…

Vida Rebé les primeres nocions musicals del seu pare Alfons Dotras, professor de viola, i les amplià amb Lluís Millet, Enric Morera i Joan Baptista Pellicer La seva intervenció en el cinema s’inicià el 1927, a les acaballes del període mut, com a adaptador i director musical del cine Lido fins el 1932 Fou director musical de la CINAES i director de l’orquestra del teatre Tívoli Abans i durant la guerra civil escriví els seus primers quatre films, d’ El paraíso recobrado 1935, Xavier Güell a Manolenka 1939, Pedro Puche La seva activitat com a compositor emmudí fins el 1948, quan…