Resultats de la cerca
Es mostren 383 resultats
Canyelles
Canyelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Garraf, als darrers contraforts de la Serralada Litoral, al límit meridional de l’Alt Penedès.
Situació i presentació Limita a l’E amb Olivella, al SE amb Sant Pere de Ribes, al S amb Vilanova i la Geltrú, a l’W amb Castellet i la Gornal i al N amb Olèrdola, aquests dos últims termes pertanyents a la comarca de l’Alt Penedès Forma una cubeta envoltada per diverses elevacions, entre les quals es destaquen els puigs de Sant Miquel 358 m, Rodó i de l’Àliga 465 m, al N, o el Montgròs 358 m al SE Els terrenys són calcaris i cretacis a la muntanya i als fondals hi ha clapes del Miocè i el Quaternari gredes argiloses La riera de Santa Digna, coneguda al terme com a riera de Canyelles,…
Castell de Palaldà (els Banys d’Arles)
Situació Vista aèria del nucli de Palaldà, centrat per l’església parroquial i les dues torres de l’antic castell ECSA - Camara JP Joffre Les restes del castell, conjuntament amb els vestigis de l’antic recinte fortificat, són a la part alta del nucli vell d’origen medieval del poble de Palaldà, prop de l’església de Sant Martí Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 15″ N - Long 2° 40′ 32″ E Per a arribar-hi des del Voló o Ceret, cal agafar la carretera D-115 i seguir-la fins als Banys d’Arles, des d’on, a la riba esquerra del Tec, es veu el conjunt del nucli de Palaldà, concentrat dalt d’un turó…
La casa forta de Mont-rodon
Art gòtic
La història de la casa i dels seus estadants Mont-rodon és el nom d’un serrat de forma arrodonida, esmentat des del 1076 com a límit de la parròquia de Sant Genís de Taradell, i que al principi del segle XII va prendre la domus o casa forta construïda al seu vessant nord La família de cavallers que l’habitava és documentada a partir del 1128, any en què signen en documents expedits pel senyor del castell de Taradell, que els havia confiat la defensa i batllia d’un ampli sector del terme El senyor del castell de Taradell els va assignar per a la seva manutenció part del delme de Taradell i un…
Sant Cristòfol de Tavertet
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet des del costat de ponent, amb el campanar J Vigué L’església parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet es troba ubicada al costat de llevant d’una plaça vora l’entrada a la població Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 322-M781 x 52,0 —y 49,6 31 tdg 520496 Hom hi va per la carretera BV-5207, que surt de l’Esquirol i segueix en sentit a llevant, la qual amb 12 km hi porta MAB Història Aquesta església es troba situada dins l’antic terme…
Castell de Sant Andreu (Ullastret)
Art romànic
Situació Una de les torres que han restat del castell F Tur El castell, després santuari de Sant Andreu, era situat al cim del puig de Sant Andreu, a la riba occidental de l’estany d’Ullastret, sobre les ruïnes de la ciutat ibèrica, avui parc arqueològic Mapa 296M781 Situació 31TEG067506 Per la carretera de Canapost a Serra de Daró, un cop passat el poble d’Ullastret es troba, a la dreta, el camí que porta a les ruïnes de la ciutat ibèrica del puig de Sant Andreu El turó és coronat per l’edifici del museu i les seves dependències en el mateix punt hi ha els vestigis del castell medieval…
Sant Joan Evangelista de Banyuls de la Marenda o de la Rectoria
Art romànic
Situació Vista de llevant de la capçalera de l’església amb les dues naus la romànica acabada amb absis semicircular, i la posterior capçada per un absis poligonal ECSA - JL Valls Aquesta església, antiga parròquia de Banyuls, és situada a l’extrem sud-oest del poble de Banyuls de la Marenda, sobre la riba esquerra de la Vallòria, no gaire lluny del pont del ferrocarril Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 43, 8” N - Long 3° 7’ 41,4” E Banyuls de la Marenda és 5 km al sud de…
cromosoma

Esquema de l’estructura dels cromosomes
© Fototeca.cat
Biologia
Cadascun dels orgànuls cel·lulars que contenen els materials portadors de l’herència biològica.
En sentit estricte hom només utilitza aquest nom en el cas dels organismes superiors que tenen nucli diferenciat En els bacteris, el material hereditari és constituït per un filament tancat, circular, d’ADN Aquest filament, que alguns autors anomenen genòfor , pel fet d’acomplir la mateixa funció que els cromosomes pròpiament dits dels organismes eucariòtics, és designat, també, molt sovint, amb el nom de cromosoma , i àdhuc el filament d’ADN o ARN que constitueix el material genètic dels virus és anomenat així Els cromosomes en els organismes superiors són visibles, especialment durant els…
Dipòsit de bronzes del Collet de Sant Antoni
Conjunt de peces que encara es conserven, procedents de la troballa casual de l’any 1897 Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas El mes de novembre de l’any 1897, amb motiu dels moviments de terra efectuats en la construcció de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Palamós, es va fer una excepcional troballa casual, al lloc anomenat Collet de Sant Antoni Calonge Baix Empordà, concretament prop del mas Cabrera, edifici que ocupa el vell priorat de monges benedictines construït a mitjan segle XIV en aquell indret La troballa va consistir en un lot de bronzes, un total de dinou…
Les fisciàcies
Un gènere molt ben representat a la regió mediterrània és Buellia , de líquens crustacis, preferentment silicícoles En la fotografia veiem un detall de B italica , una espècie molt freqüent sobre els granits del Maresme Observeu-ne el tallus fissurat, areolat, delimitat per un hipotallus negre, els apotecis lecideïns i les obertures dels picnidis puntets Jordi Vidal Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, foliaci o, més rarament, fruticulós, de color grisenc o, amb menys freqüència bru, groguenc, o groc verdós No contenen antraquinones al còrtex Les algues són protococcoides,…
La vida en aigües i riberes als deserts i subdeserts càlids
Les aigües dels deserts càlids Certament, el tret més definitori dels deserts és l’escassesa de cursos d’aigua Tanmateix, això no vol dir que l’aigua als deserts es trobi en volums massa petits perquè siguin biològicament poc significatius, o que les seves aigües no presentin una varietat ni un interès científic ben al contrari Tots els deserts, per àrids que siguin, reben pluges de tant en tant Després de les precipitacions, de vegades intenses, les aigües poden ser prou abundants a la superfície del desert, i persistir-hi al llarg de períodes prolongats, de fins a un any o més, per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina