Resultats de la cerca
Es mostren 320 resultats
Benín

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, entre Nigèria, a l’est, Togo, a l’oest, Burkina Faso i Níger, al nord, i el golf de Guinea, al sud; la capital és Porto-Novo.
La geografia física Hom pot distingir a Benín tres grans conjunts de relleu La faixa costanera és constituïda per un seguit de barres litorals, que separen llacs i llacunes en tancar els estuaris dels rius Ouémé i Couffo, i per diversos altiplans baixos d’argila separats per depressions d’aiguamolls Al nord d’aquesta regió hi ha l’altiplà cristallí, que ocupa la major part del territori des dels baixos altiplans del sud fins al Níger s’hi alcen relleus residuals formats per quarsites o batòlits de granit posttectònics Finalment, al NW hi ha la serralada d’Atakora, que domina a l’oest la plana…
Filipines

Estat
Estat del SE d’Àsia format per l’arxipèlag del mateix nom, a l’oceà Pacífic, al NE de Borneo. És format per les grans illes de Luzon i Mindanao i, entre ambdues, Mindoro i les illes Visayas, que formen un tercer bloc fragmentat, amb set illes grans (Samar, Negros, Panay, Leyte, Cebu, Bohol i Masbate) i nombroses de petites. Al SW, el grup de les Sulu i l’illa Palawan enllacen l’arxipèlag amb Insulíndia. Uns altres grups d’illes són les Calamian, les Cagayan i les Batan. La capital és Manila.
La geografia física Morfològicament, les Filipines són el resultat de moviments orogènics recents Hi abunden els sectors muntanyosos i els fenòmens volcànics, i hi són escasses les planes, només litorals i de sedimentació recent Les direccions predominants de l’arxipèlag N-S al nord de Luzon i NW-SE a la resta corresponen a les direccions estructurals del plegament alpí Luzon és formada per tres serralades la Sierra Madre, a l’est, la Cordillera Central, amb altituds superiors als 2000 m Pulog, 2924 m, amb la depressió tectònica de la vall del Cagayan, riu principal de l’illa,…
La ciutat com a model
Obres al carrer de Mèxic, Barcelona, 26-5-1917 AC / GS La transformació i el creixement de les ciutats als Països Catalans durant les tres primeres dècades del segle XX representen sovint processos parallels El model seguit en la majoria dels casos va ser el resultat de la modernització funcional de les ciutats De ciutats conventuals amb pervivència d’estructures feudals tardanes es passà a la ciutat oberta, sotmesa a les tensions del lliure mercat i, per tant, guiada, encara que no pas del tot determinada, pel planejament urbanístic que s’establia en els diferents nivells Les ciutats…
Literatura moderna i contemporània
La literatura entre els segles XIX i XX De vegades es dóna el cas que una data concreta adquireix un significat especial, encara que, òbviament, l’evolució literària no s’esdevingui abruptament, d’un dia per l’altre Amb tot, el fet que el mateix any, el 1857, i al mateix país, França, s’editessin dues obres mestres com són Les fleurs du mal , de Charles Baudelaire 1821-1867, i Madame Bovary, de Gustave Flaubert 1821-1880, és una casualitat que anuncia el canvi d’una època D’una banda, l’obra de Flaubert apareix com la primera novella que se separa veritablement de la fantasia per afrontar…
Arquitectura religiosa d’època romana
Temples A la Catalunya antiga, com a la resta de la Mediterrània, les construccions religioses eren un element primordial del paisatge urbà El temple que presideix la ciutat romana no és només una imatge estereotipada elaborada per la historiografia moderna, sinó que forma part de l’essència mateixa del fet religiós i polític indestriable que constitueix la ciutat I encara que una gran part de l’arquitectura pública té implicacions religioses, explicitades amb més o menys intensitat, els temples constitueixen la focalització bàsica de la seva religiositat Per això, aquí centrarem l’atenció en…
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis (1905-1989)
La creació de la Caixa de Pensions i d'Estalvis 1905 Francesc Moragas i el món de les assegurances socials Francesc Moragas i Barret, fundador i primer Director de la Caixa de Pensions Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, 1904-1954 Francesc Moragas i Barret va néixer a Barcelona el 13 de desembre —festa de Santa Llúcia— de 1868 Era el segon fill del matrimoni de l’advocat Arístides Moragas i Barret amb la seva cosina germana Consol Barret i Carafí Vivien al carrer de Lledó, al costat de la plaça de Sant Just El seu avi patern, Ferran Moragas i Ubach, nascut a Berga, havia estat…
Aspectes històrics dels estudis florístics als Països Catalans
Els orígens de la florística Les obres dels autors de l’antiguitat clàssica, com Dioscòrides o Plini, foren mereixedores durant l’etapa renaixentista de diversos comentaris botànics, sovint ricament illustrats, com aquesta edició de la traducció castellana de l’obra de Dioscòrides feta per Andrés de Laguna En aquesta etapa, la Universitat de València tingué un paper capdavanter i fou la primera, fora d’Itàlia, que creà una càtedra d’anatomia i herbes i un jardí botànic Imposà al titular de la càtedra d’herbes separada de la d’anatomia el 1560 l’obligació d’herboritzar per diferents punts del…
Població i recursos del món
La població La població de la Terra l’any 1995 va superar els 5 600 milions de persones i segons les previsions arribarà als 6 000 milions abans de la fi del millenni Fins a tenir aquestes dimensions actuals, la humanitat ha hagut de superar greus crisis de mortalitat epidèmies, guerres, fams, etc que delmaven constantment una població ja per si mateixa poc voluminosa La xifra d’un miler de milions d’habitants s’assolí al començament del segle XIX, i, si bé va caldre gairebé un segle per a doblar aquest nombre cap al 1920, posteriorment, en poc més de 50 anys la població mundial es tornà a…
Suècia

Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
Els cloròfits
Característiques del grup Els cloròfits, també anomenats algues verdes, no han arribat en llur evolució a la diversitat morfològica que caracteritza els feòfits ni a les complexitats reproductores que veurem en els rodòfïts Amb tot, la diversitat que aquest grup presenta, tant pel que fa a la reproducció com pel que fa als tipus d’organització morfològica, és molt notable Per aquesta causa, en un capítol general com aquest no es pot evitar de fer generalitzacions o de distingir caràcters típics, de forma potser més didàctica que corresponent a aspectes naturals En aquest grup, en efecte, hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina