Resultats de la cerca
Es mostren 1305 resultats
Les habilitats d’un bon lector
Educació
Què sap fer un bon lector Llegir és una activitat complexa, demana moltes habilitats, des de reconèixer tots els signes gràfics les lletres, els signes de puntuació, etc fins a diferenciar les idees principals de les secundàries Un bon lector és aquella persona que té un bon domini de totes i cada una d’aquestes habilitats i sap posar-les al servei de la comprensió total del text Aquí tens la llista d’aquestes habilitats Coneixement del codi Domini mecànic Identificació de l’estructura del text Coneixement del vocabulari Diferenciació entre idees principals i secundàries Analitzem una per una…
Casiquiare
El baró Friedrich Wilhelm Karl Heinrich Alexander von Humboldt no sabia nedar Però a primera hora de la tarda del dia 5 de juny de 1799 no vacillà a embarcar-se en la corbeta “Pizarro”, al port de La Corunya, rumb a Cumaná Ben al contrari havia remogut cel i terra fins a rebre les autoritzacions necessàries per a poder dur el seu somniat viatge d’exploració pel virregnat de Nova Granada Humboldt no sabia nedar, però no era l’Atlàntic el que l’amoïnava, sinó l’Orinoco Tenia raó, perquè fou a les seves aigües i als seus ràpids turbulents on més d’un cop perillà la seva vida Les dilatades i…
Donbàs
Explotació minera
Conca hullera situada entre Ucraïna i Rússia, a la conca del Doneck Septentrional.
Comprèn una gran part de les oblasti de Lugansk i Donec’k, a l’extrem oriental d’Ucraïna, i la part est de l’ oblast’ de Dnipropetrovs’k una part força menor pertany a l’ oblast’ de Rostov Rússia A més dels grans jaciments de carbó, en té de sal i de mercuri i hom n’ha trobat de petroli i de gas Això dona lloc a una poderosa indústria siderometallúrgica, química i mecànica, amb grans centrals termoelèctriques Els centres principals són Lugansk, Donec’k, Kommunarsk i Makejevka El carbó del Donbàs fou descobert vers el 1721 i començà a ésser explotat al començament del segle XIX La guerra de…
baronia de Castellvell

Armes dels Castellvell
Història
Jurisdicció feudal formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l’Alt Penedès.
Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem I de Castellvell a 1011 — d 1041, fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat , per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit 1027 Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de…
activitat òptica

Activitat òptica
© Fototeca.cat
Física
Capacitat que presenten certes substàncies de fer girar el pla de vibració de la llum polaritzada plana que les travessa.
L’angle de rotació depèn de la temperatura, de la llargada d’ona de la llum, del gruix travessat i de la natura de la substància activa El fenomen de l’activitat òptica fou descobert per Francesc Aragó, el 1811, estudiant el cristall de quars Ben aviat es posà de manifest que l’activitat òptica podia ésser de dues menes Concretament, per als sòlids pot ésser deguda a una dissimetria del reticle cristallí aquest és, precisament, el cas del quars, és a dir, pot ésser només una propietat del cristall, que desapareix per fusió o dissolució Biot descobrí, no obstant això, el 1815, que existeixen…
Sant Pere de la Parròquia d’Hortó (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de la cripta, situada a l’extrem oriental de l’església ECSA – JA Adell Les runes de l’església de Sant Pere es troben al nord del poble de la Parròquia d’Hortó, dalt d’un serrat, totalment cobertes per la vegetació, i difícils de localitzar Mapa 34–11253 Situació 31TCG663882 El camí, només apte per a vehicles tot terreny, surt de la carretera d’Adrall a Sort, just a l’entrada del poble de la Parròquia d’Hortó, i cal seguir-lo uns 600 m fins trobar una forçada cruïlla a la dreta Cal seguir aquest camí uns 2 km fins arribar a un torrent, al nord del qual, i a uns…
Biografia dels bisbes d’Ègara
Art romànic
Ireneu t 450-d 465 Primer bisbe de la diòcesi d’Ègara Clergue i collaborador de Nundinari, bisbe de Barcelona Aquest últim el designà bisbe per tal de regir la nova demarcació eclesiàstica que ell mateix havia creat i segregat de la seva pròpia diòcesi Poc abans de morir, Nundinari havia elegit Ireneu com a successor seu al capdavant del bisbat de Barcelona, amb l’aprovació inicial d’Ascani, metropolità de Tarragona No obstant això, aquest maldà per aconseguir la confirmació papal, que no fou concedida Així, l’any 465 el papa Hilari va convocar un concili a Roma on es declarà illegal tal…
Castell de Rubió
Art romànic
Situació Restes de la fortalesa encimbellades en un tossal, prop de l’església de Santa Maria ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell, encimbellades dalt d’una serra, senyoregen conjuntament amb l’església, edificada al seu peu, les poques cases que constitueixen el nucli de Rubió, arredossades entre tots dos edificis Mapa 35-15391 Situació 31TCG812116 S’accedeix a Rubió a través de la carretera que uneix Calaf amb la N-II, prop de Jorba Just al quilòmetre 55 hi ha el brancal que mena a Rubió 6 km aproximadament El castell es troba actualment dins el jardí privat d’una casa FJM-…
El tapís del Baptisme de Crist
Art gòtic
El Museu de la Catedral de Barcelona conserva un tapís del darrer terç del segle XV en què es representa el baptisme de Crist al Jordà Fa 103 cm d’alçada per 196 cm d’amplada Per les mides, no gaire grans, és possible que aquest tapís hagués estat teixit amb un teler de baix lliç Les mides semblen indicar també que devia ésser utilitzat com a frontal d’altar Va ser restaurat el 1985 pel sistema de reinserció d’ordit i trama El seu ordit és de fils de lli i té una densitat d’entre 5/6/7 fils per cm La trama és de fils de llana i de seda filats conjuntament i la seva densitat és de 10/11/12…
Josep d’ Orga i Pinyana
Historiografia catalana
Literatura catalana
Impressor, historiador, filòleg i poeta.
Vida i obra Com altres historiadors de la Renaixença, tenia una visió idealitzada i nostàlgica de l’antic sistema foral valencià Coneixia les obres legislatives i jurídiques valencianes de l’època foral i edità alguns fragments dels Furs, del Manual de Consells, dels estatuts de l’antiga Taula de Canvis, del Quitament de València i del Llibre del Repartiment Del s XIX tractà sobretot de la guerra del Francès, de les guerres carlines i del regnat de Ferran VII Ell mateix, liberal convençut i membre de la milícia nacional de València, participà activament en alguns dels episodis que historià…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina