Resultats de la cerca
Es mostren 10059 resultats
dessuador
Tros de roba, de cuir, etc, que hom posa a la part interior de l’aixelleró, d’un capell, sota la sella d’una cavalleria, etc, perquè s’embegui la suor.
Societat i poder
Les normes els fets i els valors El filòsof escocès del segle XVIII David Hume va observar que els nostres comportaments es poden examinar des de dues òptiques diferents Des d’un primer punt de vista es pot afirmar que aquests comportaments són fets , si passen o han passat o passaran realment Que estigueu llegint aquestes paraules és un fet, com també és un fet que algú les hagi escrites i algú altre les hagi impreses En canvi, no és un fet que us estigueu divertint llegint el que esteu llegint Un fet és o bé ha estat o serà , si en comptes d’esdevenir-se ara ha esdevingut en el passat o es…
Trasplantació de medul·la òssia
Patologia humana
La trasplantació de medulla òssia és un procediment modern destinat a substituir els elements hemato-poètics medullars inactius o malalts d’una persona per uns altres que siguin actius i sans, procedents d’un donant o bé del mateix receptor Es tracta d’un mètode d’execució senzilla si es compara amb la trasplantació d’altres òrgans, com ara el de ronyó en canvi, requereix una preparació prèvia i unes cures posteriors molt complexes El fonament d’aquesta pràctica es basa en la propietat de les cèllules mare hematopoètiques que es troben en la medulla òssia, que tenen la particularitat de…
Espondilitis anquilosant
Patologia humana
Definició L’ espondilitis anquilosant és una malaltia crònica caracteritzada per una inflamació en diverses articulacions, sobretot a la columna vertebral, i que amb el pas del temps limita la capacitat de moviment de les articulacions en què s’ha localitzat La denominació que rep procedeix del mot espòndil , que significa ‘vèrtebra’, amb el sufix -itis, que vol dir ‘inflamació’, i del terme anquilosi , que designa l’abolició del moviment articular, la conseqüència més evident en l’evolució d’aquesta malaltia Causes La causa de l’espondilitis anquilosant no és coneguda Hom considera que hi ha…
Miquel de Santjoan, ardiaca de Girona, i Alfons de Tous, rector del Pi (1389-1413)
L’11 de juny de 1389, la Cort de Catalunya, reunida en Corts Generals a Montsó, escollí els següents diputats i diputats consellers diputat eclesiàstic Miquel de Santjoan Segles XIV – XV, ardiaca de Girona diputat militar Jaume Marc, cavaller diputat reial Bernat Gralla, ciutadà de Lleida diputats consellers eclesiàstics vicari de l’arquebisbe de Tarragona i Pere Serra, canonge i ardiaca del Penedès de la seu de Barcelona diputats consellers militars Berenguer de Cruïlles, noble, i Bartomeu de Vilafranca, donzell diputats consellers reials Pere Pallarès, de Barcelona, i Pere Vola, de Perpinyà…
El treball, de la utopia al costumari
Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…
Evolució de la participació i del vot
L'orientació del vot d'esquerres o de dretes Per comprendre l’escrutini des de l’electorat, i no des de la perspectiva del repartiment d’escons als partits, hem sumat els vots obtinguts per les candidatures de 1931 a 1936 entorn de dos pols que denominem «esquerres» i «dretes» Considerem vots d’esquerres o de dretes els d’aquelles candidatures o personalitats independents correlacionades respectivament, de manera positiva o negativa, amb el Front d’Esquerres de 1936 Hem procedit així sempre, amb la sola excepció del Partit Radical, tal com explicarem més endavant El PRR constitueix una…
castell de Torelló
Torre del castell de Torelló
© Fototeca.cat
Castell
Castell termenat, situat al municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona), gairebé al límit amb el de Sant Pere de Torelló, enlairat a 781 m.
Domina les valls del Ter i del riu Ges i originàriament incloïa les parròquies de Sant Vicenç, Sant Feliu i Sant Pere de Torelló i Sant Marcel de Saderra, és a dir, els actuals municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, part del de Sant Pere de Torelló exclosa la Vola, que era del terme de Curull i el sector de Saderra, del terme d’Orís Consta des del 881, a vegades sota l’expressió de castell de Cervià Al s XI estigué en poder dels Besora i sotmès als comtes de Besalú, però el seu domini es fixà el 1136 en els Montcada i restà des d’aleshores reduït a les tres parròquies que adoptaren el…
monestir de Sant Pere de Riudebitlles
Monestir
Priorat benedictí fundat al lloc que ocupa l’església parroquial de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès).
El fundaren Guifre de Mediona, senyor del lloc, i la seva muller Guisla, que el 1026 el cediren a l’abadia de San Martino dell’Isola Gallinaria a Albegna Ligúria, perquè hi establís una comunitat i vetllés sobre ella El 1165 el papa Alexandre III en confirmà la possessió a l’abat Ramon de l’Isola Gallinaria La comunitat de Riudebitlles, regida per un prior, tenia al segle XIV cinc monjos i algun sacerdot beneficiat, que tenia la cura d’ànimes de la parròquia, annexa al monestir El 1428 aquest priorat fou unit a l’abadia de Montserrat per renúncia del seu prior Bernat de Vilalta…
monestir de Sant Pau de Fenollet

Monestir de Sant Pau de Fenollet (Fenolleda)
© Maria Moncal
Abadia
Abadia benedictina i més tard col·legiata, situada a la vila de Sant Pau de Fenollet (Fenolleda).
S’anomenava abans Sant Pau de Monisat o de Valloles i fou cedit a l’abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l’any 1000 perquè hi edifiqués un monestir Aquest restà fins a la mort de l’abat Oliba 1046 sota la dependència de Cuixà El 1078 el comte Bernat II de Besalú l’uní a l’abadia de Moissac, a la qual pertangué tres segles Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda, Fossa i altres indrets del Rosselló El 1318 el papa Joan XXII el transformà en collegiata en crear la diòcesi d’Alet i li confirmà tota l’antiga dotació, i com a tal…