Resultats de la cerca
Es mostren 30158 resultats
Altres convents franciscans
Art gòtic
Sant Francesc de Girona El convent de franciscans de Girona era situat al Mercadal, en una extensa zona que avui és ocupada pels edificis del carrer Nou i de l’avinguda de Sant Francesc més propers al riu, i per l’espai de l’actual plaça de Josep Pla Per comunicar-se amb el nucli urbà, aquesta comunitat religiosa va sufragar les obres de construcció d’un pont sobre l’Onyar, que lògicament s’anomenà de Sant Francesc, el qual va ser aterrat a mitjan segle XIX per aixecar-hi l’actual pont de Pedra Girona és l’única ciutat catalana on s’ha pogut demostrar documentalment l’evidència d’una visita…
La creu de Porreres i l’argenter Antoni Oliva
Art gòtic
El 1400 la parròquia mallorquina de Porreres comanà una creu processional a l’argenter Antoni Oliva, que s’ha conservat in situ , tot esquivant els perills que sovint planen sobre aquesta mena d’objectes Quan l’encàrrec es formalitzà, el 27 de març, en un taller de Ciutat de Mallorca, ja es devia treballar de valent en l’altra gran peça de l’argenteria gòtica illenca que ha pervingut la custòdia de Santa Maria d’Eivissa En l’avinença d’aquesta darrera obra 20 de juny de 1399, l’argenter Francesc Martí es comprometia a realitzar en un any una custòdia de 25 marcs d’argent “ boni et fini ”,…
L’escultura decorativa a la catedral de Barcelona
Art gòtic
Després d’un breu parèntesi dedicat a la fàbrica del cadirat del cor 1394-99, es reprengué amb intensitat i constància la construcció de la seu, començant pels peus de l’església fins al claustre, i culminant el 1454 amb el tancament de la sala capitular Posteriorment, i fins al final del segle XV, només es documenten treballs molt esporàdics i d’importància menor vegeu el capítol “La catedral de Barcelona”, dins el volum Arquitectura I , pàg 274-301, de la present collecció En aquestes obres arquitectòniques, l’empremta dels imaginaires és patent en l’abundant escultura que les decora…
El darrer món bizantinitzant i la introducció de la pintura gòtica. El primer lineal (del 1200 al gòtic)
Art gòtic
Els grans escenaris de l’art del 1200 La importància de la pintura romànica catalana és ben coneguda, però també és evident que, per fer-ne un balanç global, les obres perdudes dels segles XI i XII són determinants Els edificis principals d’aquestes centúries, o ja no existeixen o n’han perdut la decoració mural Podríem dir quelcom semblant de la pintura de la fi del segle XII i del segle XIII L’obra destruïda o desconeguda distorsiona el que sabem de la producció d’arrels bizantines que s’imposà a Catalunya i Aragó a l’entorn del 1200, si bé han pervingut taules molt significatives, com les…
Trastorn neurològic per intoxicació
Patologia humana
Definició Hi ha diversos trastorns neurològics que poden ésser deguts a una intoxicació , és a dir, la introducció en l’organisme, voluntària o accidental, de substàncies que alteren l’estructura o el funcionament del sistema nerviós Aquest concepte inclou especialment les intoxicacions causades per productes industrials o domèstics En són exclosos els trastorns causats pel consum d’alcohol i d’altres drogues, o per l’administració excessiva de medicaments Tipus, causes i símptomes Hi ha una gran varietat de substàncies que en unes concentracions determinades poden ésser tòxiques per a l’…
Esclerosi múltiple
Patologia humana
Definició L’ esclerosi múltiple , anomenada també esclerosi en plaques o esclerosi disseminada , és una malaltia de causa no ben determinada en què s’esdevé la destrucció de les beines de mielina que cobreixen i protegeixen els axons de les neurones, i que es caracteritza per l’aparició intermitent i progressiva de nombroses lesions o plaques disseminades per diverses zones del sistema nerviós central Aquesta malaltia es pot manifestar amb una gran diversitat de símptomes neurològics com ara pèrdua de força, alteracions de la sensibilitat i de la coordinació dels moviments o dels sentits L’…
literatura occitana
Literatura occitana
Literatura escrita en la llengua d’oc.
L'època dels trobadors Els texts occitans més antics que hom coneix, i que ofereixen un autèntic valor literari, daten del segle XI Poema de Boeci i Cançó de Santa Fe d’Agen Però és a partir del segle XII que es desenvolupa la poesia dels trobadors, el primer dels quals és Guillem IX d’Aquitània, escortat per d’altres grans senyors Jaufre Rudèl, príncep de Blaia, Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual, tan preada en el seu temps, dissortadament és perduda, i per un plebeu, Marcabrú Inventors de l’amor cortès —bé que Marcabrú no s’estigui de blasmar-lo o que Guillem IX no pugui…
simfonia
Música
Gènere orquestral nascut a mitjan segle XVIII, la història del qual es desenvolupà principalment fins ben entrat el XX, encara que s’estén fins l’actualitat.
Abans del segle XVIII, la paraula simfonia s’emprà per a designar diferents tipus d’obres instrumentals o, en alguns casos, vocals per als usos del terme a la Grècia clàssica, vegeu l’accepció anterior Al segle XVII començà a usar-se sovint germans Gabrieli, H Schütz el terme symphonia sacra per a anomenar un motet concertat, amb veus i instruments Més endavant, la paraula en la seva versió italiana sinfonia o adaptada a altres idiomes passà a designar diversos gèneres de la música estrictament instrumental Progressivament, l’ús del terme s’anà restringint fins acabar designant quasi…
L’etapa heroica del nou disseny
La història del disseny industrial català ha estat durant bastants anys la de l’ADI-FAD Una de les primeres iniciatives va ser la creació dels premis Delta, anuals, que recollien també una selecció dels millors objectes Al començament hi van influir el disseny italià i nòrdic, amb preponderància dels principis de la Bauhaus-Ulm Alguns d’aquells primers dissenys han quedat com a veritables clàssics Són els casos del llum TMC , de Miquel Milà, les setrilleres de Marquina i el cendrer Copenhagen , de Ricard Des del començament es va imposar un gran rigor, en un intent de recuperar el temps…
Els hospitals urbans
Art gòtic
Els precedents La major part dels hospitals coneguts a Catalunya d’abans del segle XIII corresponen a dependències de conjunts monàstics o a hospitals de camí per contra, les evidències arquitectòniques d’hospitals urbans són pràcticament inexistents, llevat de l’hospital de Sant Julià de Besalú, de la part baixa de la façana de l’hospital de Santa Tecla de Tarragona i de l’hospital d’en Colom a Barcelona, incorporat a partir del segle XV al complex d’edificis de l’hospital de la Santa Creu Voltes de creueria d’una ala de la planta baixa de l’hospital de Santa Maria de Lleida ECSA – GSerra…