Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
Taula de les Creus (Rupit i Pruit)
Art romànic
Situació La pedra esculpida amb grafits que hem batejat amb el nom que encapçala aquest apartat es troba situada vora els Bassis, a uns 100 m vers tramuntana, dintre el terme municipal de Rupit, a l’altiplà que hi ha damunt l’església romànica de Sant Joan de Fàbregues Aquesta pedra es troba situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Cartográfico, full 294-M781 x 56,1 —y 51,6 31 tdg 561516 JBD-JVV Incisions La Taula de les Creus es troba en una zona on hi ha diversos afloraments de roques de fàcil exfoliació, que formen com uns grans graons naturals Es…
Camí vell de Núria (Queralbs)
Art romànic
Situació Vista d’un tram del camí en el qual és perfectament apreciable la treballosa manera de collocar la pedra V Hurtado L’anomenat “camí vell” de Núria és un camí empedrat bastant ben conservat que travessa pràcticament tot l’extens municipi de Queralbs Arrenca a tocar del pont de la central elèctrica del Molí, situat al punt quilomètric 5,800 de la carretera comarcal de Ribes de Freser a Queralbs i arriba fins gairebé a les portes del santuari de Núria Té, doncs, una llargària d’aproximadament 8,500 km i supera un desnivell de més de 900 m El seu recorregut és perfectament apreciable en…
Molí de la Sinoga (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Situació Aspecte extern d’aquest molí, restaurat de manera fantasiosa ECSA-J Bolòs Molí situat a les planes que hi ha a l’oest del terme de Sant Martí de Riucorb, al centre de la partida de terres de la Sinoga, al costat de la Séquia Molinar, que treu les aigües del Riu Corb Mapa 33-15 389 Situació 31TCG353046 Des de la plaça de la Font de Sant Martí de Maldà, hem d’agafar la pista que porta cap a Sant Roc i cap al molí de la Torre El molí de la Sinoga és uns 500 m més cap al nord-oest JBM Història El primer esment del lloc de la Sinoga és de l’any 1072, en què el comte de Barcelona Ramon…
Casa forta de la Torre de la Carrova (Amposta)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta fortificació, del segle XIII, restaurada fa pocs anys ECSA - J Todó Aquesta fortificació és situada al cim d’un petit turó, a la riba dreta de l’Ebre, a poc més de 3 km d’Amposta Davant seu, a l’altra banda del riu, hi ha el castell o torre de Campredó Mapa 32-20 522 Situació 31TBF943132 Des d’Amposta, hem de seguir la carretera que passa per la vora del canal de la Dreta de l’Ebre i va cap a Vinallop i Tortosa La fortificació és al costat de la carretera VAB-MVP-JBM Història El nom de la Carrova apareix documentat per primer cop l’any 1150 en el…
Mare de Déu de les Roques (Graus)
Art romànic
Situació Vista del santuari de la Mare de Déu de les Roques, primitiva parròquia de Güel, encimbellada als primers replans de la serra de Güel ECSA - F Parra L’actual santuari de la Mare de Déu de les Roques troba encimbellat als primers replans de la serra de Güel, i al peu dels penya-segats del Morró de Güel Mapa 32-11 251 Situació 31TBG926838 Per a arribar-hi cal seguir la carretera de l’Isàvena al quilòmetre 19 i a l’esquerra, tal com s’indica, surt una pista asfaltada que s’enfila per la serra vers Güel, petit agrupament on hi ha l’edifici que feia de casa del comú i l’església…
Santa Maria de Grostan (Graus)
Art romànic
Situació Vista general de l’església, de grans proporcions ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria presideix el grup de cases que conformen el poble abandonat de Grostan, el qual és situat al nord-oest de la vila de Graus, en un esperó de la serra de Grostan i a la riba esquerra del barranc homònim Mapa 31-11250 Situació 31TBG785766 Per a arribar-hi, cal prendre una pista que surt de la carretera C-139, que va de Graus a Benasc, un cop superat el quilòmetre 37 Aquesta pista s’enfila fins a la base del serrat on hi ha el poble, a penes visible, i on cal deixar el vehicle i pujar al cim per…
Introdució a la biografia de Lluís Companys
L’execució del president de la Generalitat Lluís Companys, el 15 d’octubre de 1940 a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, a mans d’un escamot de l’Exèrcit franquista, marca un abans i un després en la història contemporània de Catalunya La mort convertí Companys en un símbol de la lluita contra un règim dictatorial que pretenia dur a terme un genocidi cultural i nacional a Catalunya No és fàcil endinsar-se en la biografia i l’actuació de Lluís Companys Fou una persona que demostrà un amor indubtable envers Catalunya, però pel que fa a la ideologia política va evolucionar des del…
Úter
Anatomia humana
L’ úter , anomenat també matriu , és un òrgan únic i simètric situat al centre de la cavitat pèlvica entre el recte i la bufeta urinària És un òrgan buit la cavitat del qual comunica, a la part superior i la lateral, amb les trompes de Fallopi i, a la part inferior, amb la vagina Externament té una forma similar a una pera invertida, fa entre 7 i 8 cm de longitud i uns 3 cm de diàmetre a la part més ampla, i pesa uns 90 g Les seves dimensions es modifiquen notablement durant la gestació, ja que la capacitat pot augmentar unes 4000 vegades i el pes pot atènyer uns 1200 g A l’úter es…
dinosaures
Paleontologia
Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que són continguts en dos ordres: saurisquis i ornitisquis.
Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…
arxius de les diputacions dels Països Catalans
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per les diputacions situades dins el marc geogràfic dels Països Catalans.
L’origen, l’evolució i l’estat d’aquests arxius és força desigual El gruix de la documentació conservada ha vingut condicionat per les competències que històricament l’administració central ha deixat a les seves mans En el cas de Barcelona, les necessitats socials i econòmiques obligaren a crear nous serveis i institucions, de manera que el volum dels seus fons és un bon reflex d’aquesta activitat En línies generals, s’hi conserven papers relatius a beneficència, ensenyament, obres públiques, sèries electorals, fiscalitat i reclutament, entre d’altres,…