Resultats de la cerca

Els antecedents de la prehistoria a la fi del del món visigòtic Els primers establiments humans a la zona de l’Ebre Dolmen proper al poblat Ibèric de Vilallong, al Matarranya, entre Calaceit i Cretes ECSA - Fotografia Cerdà A l’hora d’oferir una visió de conjunt sobre el poblament més antic de l’àrea estudiada en aquest marc històric, hem de tenir en compte, en primer lloc, els diferents aspectes que hi incideixen Un dels més importants és la configuració geogràfica d’aquest territori, determinada fonamentalment per la xarxa fluvial de l’Ebre en el seu curs final ï que enclou les comarques de…

Salutació de La Ilustració Llevantina a la premsa catalanista Doble plana al número 2 de la revista 20 de març de 1900 BC Els grans mitjans d’informació –la premsa diària en primer terme i, després, la ràdio i la televisió– gairebé sempre han anat pel darrere dels moviments socials i dels canvis d’opinió o de gust dels amplis públics als quals volen adreçar-se i, fins i tot, també representar Presoners doncs dels tiratges i de les audiències que han aconseguit i obligats a l’amortització dels amplis mitjans…

Els espàrids constitueixen una de les famílies de peixos més ben representades al litoral català 9 gèneres i 20 espècies, i també més ben conegudes, ja que inclouen espècies d’una gran importància pesquera Tenen un cos generalment fusiforme, alt i sovint comprimit, amb escates cicloides o ctenoides fortes i ben aparents, i una línia lateral ben visible i més o menys parallela al perfil dorsal El cap, fort i comprimit, és mancat d’espines o en alguns casos, dèbilment espinós i té uns ulls grossos i una boca relativament petita, amb uns premaxillars no gaire protràctils Les dents són d’una gran…

Un exemple de demosponja mancada d’espícules és l’oscarèllid Oscarella lobularis , de tacte suau i tou, que adapta la seva forma a la del substrat És especialment freqüent en ambients foscos, on adquireix la coloració pàllida de l’exemplar de la fotografia Josep M Gili La classe dels demospongis o demosponges és la que té més espècies, que es distribueixen des del nivell superficial litoral fins a la zona hadal Alhora, té representants a les aigües salabroses i dolces, i a tota mena de biòtops marins Aquestes esponges tenen l’esquelet format per espícules silícies, monaxones o tetraxones, o…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Vall d’Aran amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Vall d’Aran és una de les comarques més muntanyenques del nostre país Situada al sector occidental del Pirineu català, en plena zona axial, té una extensió de 633,78 km 2 , ocupant el 26è lloc en importància entre les comarques catalanes, i això representa un 1,98% de la superfície total de Catalunya Aquesta vall, capçalera del riu Garona, es diferencia clarament de la resta de les valls pirinenques del Principat perquè és l’única que és oberta cap al vessant…

AAV Amics de l’art vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1950 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1965 Ainaud de Lasarte, Joan Pinturas románicas , coll Unesco de Arte Mundial, 7, París 1957 Ainaud de Lasarte, Joan Art romànic Guia , Ajuntament de Barcelona-Museu d’Art de Catalunya, Barcelona 1973 Ainaud de…

Les principals cases i palaus a l’època medieval oferien interiors ricament decorats, no únicament per la presència d’objectes ornamentals, com tapissos o catifes, sinó també per la pintura dels murs i els teginats Aquesta decoració responia a un art senyorial, al gust de nobles i burgesos o alts dignataris per a reafirmar el seu estatus social D’aquí que els teginats fossin corrents i generalment decorats Cada lloc mostrava, però, les seves particularitats segons la localitat, la funció de l’edifici, la utilitat de l’espai que calia cobrir o la importància del promotor Aquest tipus de sostre…

Característiques generals Cianofícies dels ordres de les croococcals 1-14, camesifonals 15 i pleurocapsals 16-20 1 Synechocystis aquatilis x 800 2 Coelosphaerium kutzingianum x 300 3 Aphanocapsa grevillei x 400 4 Gloeocapsa compacta x 400 5 Chroococcus turgidus a/b x 500 6 Microcystis aeruginosa x300 7 Aphanothece stagnina x 400 8 Synechococcus aeruginosus a/b x 900 9 Gloeothece rupestris x 300 10 Entophysalis granulosa x500 11 Merismopedia glauca x 500 12 Gomphosphaeria aponina x 500 13 Eucapsis alpina x 300 14 Johanesbaptistia pellucida x 500 15 Chamaesiphon incrustans x 800 16 Pleurocapsa…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Conflent amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Conflent, igual que les del Vallespir, l’Alta Cerdanya, el Capcir, la Fenolleda i el Rosselló, va ser cedida per l’Estat espanyol al francès l’any 1659 en compliment dels acords recollits en el tractat dels Pirineus Situada en el cor de la Catalunya ultrapirinenca, és, segurament, amb els seus 882,32 km 2 , la comarca més homogènia i ben delimitada de la Catalunya del Nord El massís de Madres, al nord-oest, separa les terres del Conflent de les occitanes,…

Aquest ordre fou establert per a separar aquests peixos dels gadiformes Els caràcters que els atorgà són, entre d’altres de 5 a 10 radis branquiostegals acinaciformes, l’epihial i el ceratohial suturats el ceratohial sense foramen i amb projeccions sota dels hipohials i els operculars complets, que poden ésser sense espina o tenir-ne fins a 3 Els ofidiformes tenen característiques pròpies dels acantopterigis, com ara el nombre, l’ordenació i la forma dels radis branquiostegals, la presència d’espines operculars en un nombre important dels seus gèneres i la mandíbula superior protràctil El fet…