Resultats de la cerca

L’escut de Vic a la façana de la casa de la Ciutat segle XIV ECSA – GSerra Origen i formació La ciutat de Vic és filla de la fusió de dos nuclis històrics el de la part alta o llevantina de la ciutat, continuadora de l’Ausa, capital de la tribu ibera dels ausetans i més tard centre d’un municipi romà i el de la part baixa o més ponentina, propera a les margeres del Mèder, centrada en la catedral i l’antic domini episcopal En època gòtica es féu la seva definitiva fusió física i jurisdiccional, amb la construcció d’una única nova muralla que incloïa els dos sectors i més endavant, el 1450, amb…

Escut de bronze de la ciutat en les cobertes del Llibre de privilegis 1473 AMSU - AVillaró La Seu d’Urgell és a la confluència del Segre i la Valira, a la plana de l’Urgellet, a 700 m d’altitud Situada al sud del Pirineu axial i al nord de les serralades prepirinenques, entre les quals destaca la de Cadí, la ciutat és damunt d’una terrassa fluvial del Segre, en una cruïlla de camins el que resseguia la vall del riu, el que baixava de les valls d’Andorra, el que superava els contraforts de la serra de Cadí pel coll de Creus i els que anaven cap al sud i cap al Pallars Si bé a l’altra banda de…

La classe dels equisets o cues de cavall ha rebut diversos noms, com ara articulades, artròfits, esfenòpsides, etc Els dos primers fan referència al caràcter que més sobta en aquestes plantes, la divisió regular de la tija en articles com si fos una canya en petit A més, les branques apareixen sobre els nusos en disposició verticillada és a dir, en grups que parteixen d’un mateix nivell També les fulles, que són microfilles, apareixen sobre els nusos, en posició verticillada, envoltant la tija amb una mena de coroneta que, en els exemples actuals, pren un aspecte de beina Les…

L’ Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 és un projecte que ha dut a terme l’Institut Català d’Ornitologia ICO, amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de l’Obra Social de Caixa Catalunya, i que ha estat possible gràcies a la participació de més de 500 collaboradors, cosa que representa un destacat impuls per a l’anomenada ciència de la ciutadania a Catalunya Els darrers vint anys l’ornitologia ha experimentat un interès creixent, tant des d’un punt de vista del lleure com de la feina que desenvolupen els professionals que treballen en la conservació de la…

La Foneria Girona Joan Girona Director de Material per a Ferrocarrils i Construccions Material per a Ferrocarrils i Construccions serà la segona gran empresa metallúrgica catalana, si tenim en compte el seu volum i la seva importància, després de La Maquinista Terrestre i Marítima L’empresa es constituí a Barcelona el 23 de desembre de 1881, en plena febre de l’or El seu objecte social era "l'establiment d’alts forns i de tota classe de construccions de ferro, acer i altres metalls, com també els de fusta i altres articles per a material de ferrocarrils i de tota classe de construccions d’…

Domènec Sert s’incorporà a la fàbrica de teixits de mescles del seu cunyat Bonaventura Solà Poc després farà el mateix el seu germà Josep Els dos germans Sert i Rius crearen una gran empresa Un precedent Saurel, Beaury i Companyia Quan el farmacèutic barceloní Ronquillo escriu el primer volum del seu Diccionario , publicat el 1851, diu en parlar de les catifes que aquestes eren teixides en llana i que només les fabrica el Sr Surel L’esmentat Sr Surel era en realitat l’empresa Saurel, Beaury i Companyia, una empresa clarament de capital i socis francesos vinculada a la fracassada Societat…

El maig avui Maig és el mes festiu per excellència en els calendaris de festes locals festes de primavera creades o transformades pels primers ajuntaments democràtics al principi de la dècada de 1980 en moltes viles i ciutats, complementant antigues festes majors o bé substituint-les, moltes d’elles perdudes o perjudicades per les vacances d’estiu… Festes de nova creació amb la dèria de remarcar els possibles elements identitaris, amb pregons populistes, actes concorreguts als carrers i concerts multitudinaris a les places o als poliesportius, que molt sovint conclouen amb espectaculars…

Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…

Introducció La base estructural dels primitius comtats catalans, essencialment autònoma, es basà en la realitat geogràfica de les valls, les quals, en ocasions, conformaven els pagi Aquest sembla ser també el cas del comtat de Cerdanya Segons Font i Rius, aquesta antiga divisió territorial i administrativa —el pagus - tenia el seu origen en el període romà o en un d’anterior En època visigòtica designa les petites aldees rurals o les cases de pagès, però en època alt-medieval perd el sentit fiscal i manté el territorial, i és difícil de determinar de manera exacta el seu significat político-…

L’ocupació humana al llarg del temps Torre de l’antic castell de Creu, que protegia l’accés al Capcir, al seu límit amb el Conflent ECSA - A Roura Els orígens del poblament del Capcir es coneixen malament per les poques investigacions arqueològiques realitzades en aquesta comarca No se sap a quin període es remunta el primer poblament Només es pot suposar que per la seva situació geogràfica, el Capcir fou un dels últims punts ocupats per l’home als Pirineus Unes estranyes lloses, anomenades Peira escrita , situades vora els estanys de Camporell, a la vall alta del Lladura, presenten uns…