Resultats de la cerca

Situació Un aspecte de la muralla del castell, amb una de les grans torres que la flanquegen J Bolòs Les restes de l’antic castell del Catllar s’alcen a la part alta de la vila del mateix nom, en un turó d’uns 59 m, a la riba esquerra del Gaià Mapa 34-17446 Situació 31TCF596598 S’arriba al poble del Catllar, des de Tarragona, per la carretera N-340 que uneix aquesta ciutat amb Barcelona a uns 4,5 km des de Tarragona, cal desviar-se a mà esquerra per la carretera local TP-2039, degudament senyalitzada, que després d’haver fet uns 7 km, arriba al poble del Catllar AMaM Història…

La ciutat de Gandesa, capital de la comarca de la Terra Alta, és situada a llevant del territori comarcal, sobre un petit turó de 368 m d’altitud, on hi havia l’antic castell medieval, avui desaparegut El lloc de Gandesa constituïa ja en època andalusina un important centre de poblament i tenia el seu propi castell, el qual, després de la conquesta, fou donat el 1153 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als templers com a part integrant de l’ample terme del castell de Miravet Uns anys després, el 1192, el lloc de Gandesa rebé una primera carta de poblament, atorgada pel mestre provincial…

Situació L’església es troba assentada prop de la Soleia, al nord-est del poble de Castellar de N’Hug, damunt un espadat de roques Des de ponent i d’un tros lluny es veu ben bé la situació de la capella dalt d’una cinglera El seu entorn és desolat i abrupte Un paisatge típicament muntanyenc La rusticitat de l’església dona a aquest paratge una singular bellesa Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 21,5 — y 81,5 31 TDG 215815 Una vista aèria de la capella situada enmig del seu entorn i edificada al cim…

Situació Detall de l’aparell de la bestorre o edificació circular de l’extrem est del castell EFS El castell de l’Aguda és situat al cim d’una muntanya que s’alça a la banda nord de la vall del Llobregós, sobre la població de Torà, on conflueixen les rieres de Llanera i de Cellers amb el Llobregós Mapa 34-14 361 Situació 31TCG6733123 Si seguim la carretera C-1412 que va de Torà a Ponts, a 1 km de la primera població surt a mà dreta una pista de terra que s’enfila fins al veïnat de l’Aguda JBM Història La primera menció del lloc de l’Aguda data de l’any 1024, en què en un judici celebrat a…

Situació Aspecte dels nombrosos i trossejats testimonis d’aquest castell i vilatge medievals, que es drecen sobre un petit turó a l’est de la població de la Granja d’Escarp ECSA-J Bolòs Les restes de la torre del castell d’Escarp i dels habitatges que hi havia a l’entorn són situades a l’est de la població de la Granja d’Escarp, al cim d’un turó Des d’aquest indret hi ha una molt bona panoràmica sobre la plana irrigada que s’estén a banda i banda del Segre i el Cinca Mapa 31-16 415 Situació 31TBF801885 Des de la Granja d’Escarp, hem d’agafar la carretera de Maials A la sortida del poble,…

Situació Les restes de les muralles que envoltaven la vila closa medieval es troben prop de l’església parroquial de Sant Esteve També hi ha vestigis d’altres fortificacions en el punt més alt del nucli urbà, al costat del dipòsit d’aigües Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 39” N - Long 2° 48’ 51” E S’arriba a Pontellà, partint de Perpinyà, per la carretera D-23, després d’haver fet un recorregut d’uns 11 km JBH Història El topònim Pontellà , evidentment d’origen romà, figura per primera vegada dins una carta del 18 d’abril del 876, per la qual tres monjos, Ermemir, Teodilà i Todemar, donaren…

Situació Vista aèria de la vila d’Illa, on destaca l’església parroquial de Sant Esteve, reconstruïda totalment als segles XVII i XVIII ECSA - Jamin La vila d’Illa és situada en una de les terrasses alluvials de la riba dreta de la Tet, al límit ponentí de la comarca Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 22,2” N - Long 2° 37’ 12,6” E El poble d’Illa és 24 km a l’oest de Perpinyà, seguint la carretera N-116 PP Història El topònim Illa ad Yla és esmentat per primera vegada el 844 com un dels límits del monestir de Sant…

Ens trobem ara amb un gran ordre d’ascomicets amb ascs fissitunicats que té alguns representants liquenificats Es tracta de líquens crustacis, sovint termòfils, amb pseudotecis d’aspecte peritecioide i ascs típicament no amiloides, amb parafisoides persistents o evanescents Les espores són gairebé sempre septades, sovint més amples per un extrem N’estudiarem les famílies següents artopireniàcies Arthopyreniaceae , micoporàcies Mycoporaceae , telenellàcies Thelenellaceae , prototelenellàcies Protothelenellaceae , estrigulàcies Strigulaceae , dacampiàcies Dacampiaceae i liquenoteliàcies…

Les rizocarpàcies els líquens geogràfics Aquesta família comprèn líquens amb el tallus habitualment crustaci, amb apotecis sèssils, o immersos, sovint situats entre les arèoles del tallus, amb marge propi, que en ocasions desapareix en madurar l’apoteci Els ascs presenten un tolus més o menys amiloide, amb un tub axial curt, i els envolta una capa de gelatina fortament amiloide Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores poden ésser bicellulars, submurals o murals, de color bru o verdós més o menys fosc, a vegades incolores, rodejades per un halo, visible almenys a les espores…

Entre els esciènids, el corball de roca Sciaena umbra és potser l’únic que es pot trobar en substrat de roca, tot i que prefereix, com els altres, els fons sorrencs És una de les espècies més apreciades d’aquests ambients rocosos, on es veu fent grups d’uns quants individus Són molt característics els radis espinosos que té a l’aleta anal i el color blanc de les aletes pelvianes La línia lateral, molt marcada, arriba fins al final de l’aleta caudal Xavier Safont/M Alba Camprubí La família dels esciènids reuneix espècies de cos fusiforme o oblong, més o menys comprimit, amb escates de tipus…