Resultats de la cerca
Es mostren 701 resultats
Proves funcionals respiratòries
Patologia humana
Les anomenades proves funcionals respiratòries són una sèrie de procediments que permeten d’avaluar l’eficàcia de diverses funcions de l’aparell respiratori, com la ventilació pulmonar i l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Aquestes proves proporcionen una informació important sobre la mena d’afecció de les funcions pulmonars causada per una malaltia determinada i constitueixen un mètode molt útil per a valorar-ne l’evolució Hi ha una gran varietat de proves funcionals respiratòries, però les efectuades regularment són l’espirometria, la determinació de la capacitat de difusió i la…
Gammagrafia isotòpica
Patologia humana
Els raigs gamma són unes ones electromagnètiques originades per la pèrdua de massa o radioactivitat dels nuclis dels àtoms Són semblants als raigs X, però tenen una longitud d’ona menor i una energia superior Alguns elements químics, siguin àtoms naturals o bé partícules sintetitzades amb transmutacions nuclears, anomenats en conjunt isòtops radioactius o radioisòtops , tenen la propietat d’emetre de manera continuada radiacions gamma d’una intensitat i una longitud d’ona variables La gammagrafia , o escintillografia isotòpica és una tècnica diagnostica que es basa en la quantificació de les…
Gavineta de tres dits
La gavineta de tres dits Rissa tridactyla es distingeix pel color gris del mantell, la punta negra de les ales i les potes, també negres Els adults tenen el bec groc, mentre que els joves, com el de la fotografia, el tenen negre i mostren, a més, una franja negra desigual a les ales i la punta de la cua negra Té unes bones dimensions ateny 41 cm i és d’hàbits totalment marins Oriol Alamany Als Països Catalans és un ocell hivernant, d’abundància variable segons els anys A la Catalunya Nord i a les Illes és considerada una espècie ocasional, però potser una millor prospecció de les zones…
Garsa de mar
La garsa de mar Haematopus ostralegus és un ocell d’aiguamoll que sol veure’s a les nostres platges al bon temps, on s’alimenta principalment de molluscs, que desenterra d’entre la sorra amb el bec llarg i recte que la caracteritza La fotografia de dalt, feta a la Punta de la Banya, al delta de l’Ebre, ens en mostra una imatge típica, a la qual s’evidencia el color de les potes i el bec, i el contrast de blanc i negre del plomatge, que li ha valgut el nom de garsa, per la semblança amb aquest ocell La fotografia de baix ens en mostra un rar exemplar parcialment albí Xavier Ferrer i Anna…
Santa Fe de Vilagelans (Gurb)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església d’una petita nau rectangular, rematada vers llevant per un absis semicircular En aquesta planta han estat indicades les modificacions que ha sofert l’estructura de l’absis G Orriols La capella de Santa Fe, formava part del conjunt de l’antic castell de Vilagelans, i és situada al costat de l’actual casal de Vilagelans, que es troba dins el terme municipal de Gurb de la Plana Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 40,9 —y 47,7 31 TDG 409477 Per arribar-hi, cal prendre la carretera de…
Castell de Claret (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Un pany de mur del castell, única romanalla que ens ha pervingut de l’antiga construcció alt-medieval F Junyent-A Mazcuñan Les restes del castell coronen un serral que senyoreja el poble, avui pràcticament abandonat, de Claret de Cavallers, petit nucli estès a la capçalera de la riera de Coaner i situat a la banda ponentina del terme Als peus del castell encara es manté dreta l’església de Sant Pere Long 1°38’54” - Lat 41°49’15” De la carretera de Manresa a Solsona arrenca, a mà esquerra, una altra carretera que, passant per la Colònia Valls, mena a Salo Poc després del quilòmetre 4…
La moneda de Manresa i la moneda de Cardona
Art romànic
La moneda de Manresa Ja l’any 1818 el numismàtic Salat assenyalava una cita de “moneda de Manresa nombrada bruna” datada el 1111 Darrerament Albert Benet ha trobat altres cites de moneda de Manresa amb dates 1098, 1105 i 1114 L’evidència numismàtica no ens ha donat, però, encara cap prova de l’existència d’aquesta moneda, la qual cosa porta a preguntar-nos si existí realment i, en cas negatiu, donar una explicació d’aquestes cites En primer lloc cal dir que fins avui no s’ha delimitat una base jurisdiccional que pugui justificar l’existència d’aquesta moneda Malgrat les repetides cites d’un “…
Castell dels Angles
Situació Façana de llevant del castell, l’única conservada, amb la torre portal que hi donava accés ECSA - A Bonnery Les restes d’aquest castell es troben al cim del puig dels Angles, on hi ha el nucli antic del poble, a poca distància de l’església parroquial de Sant Miquel, al SE Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 34′42″ N - Long 2° 4′33″ E La població dels Angles, al SW de la plana del Capcir, està comunicada amb Montlluís per la carretera D-32, que també condueix a Formiguera Els Angles és a 14 km de Montlluís CPO-AB Història El primer esment del lloc dels Angles és de l’any 965, en què el…
Les llengües majoritàries
Siguin quines siguin les fonts consultades no hi ha cap dubte que el xinès, tal com queda reflectit en el mapa, ocupa un primer lloc destacat com a llengua més parlada del món, amb més de 1220 milions de parlants, si es tenen en compte totes les seves varietats, o uns 870 milions si es compten només els qui parlen xinès mandarí Existeix igualment consens pel que fa a la classificació de les deu llengües següents amb més parlants, tot i que l’ordre entre elles pot variar lleugerament Aquestes deu llengües són el hindi 366 milions, l’anglès 341, l’espanyol 322, el bengalí 207, l’àrab 202, el…
Una banca catalana
Banca Catalana, Barcelona, JMFargas-ETous, 1965-68 ECSA / GC-P La forta presència a Catalunya de la banca espanyola d’origen castellà o basc contrasta no solament amb l’escassa introducció de la banca pròpiament catalana a la resta d’Espanya, sinó fins i tot, i amb més rellevància, amb la insuficient presència d’aquesta en la pròpia comunitat Aquesta circumstància ha estat destacada, des del començament del nacionalisme català, com una de les febleses més importants de l’economia catalana, dotada, això sí, d’una potent i diversificada estructura industrial Catalunya va perdre en la primera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina