Situació
Façana de llevant del castell, l’única conservada, amb la torre portal que hi donava accés.
ECSA - A. Bonnery
Les restes d’aquest castell es troben al cim del puig dels Angles, on hi ha el nucli antic del poble, a poca distància de l’església parroquial de Sant Miquel, al SE. Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 34′42″ N - Long. 2° 4′33″ E.
La població dels Angles, al SW de la plana del Capcir, està comunicada amb Montlluís per la carretera D-32, que també condueix a Formiguera. Els Angles és a 14 km de Montlluís. (CPO-AB)
Història
El primer esment del lloc dels Angles és de l’any 965, en què el comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú llegà en el seu testament l’alou dels Angles, juntament amb Matamala, al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Arran d’aquesta donació el cenobi de Cuixà es convertí en senyor del terme. El 1181 el rei Alfons I autoritzà l’abat de Cuixà a construir fortificacions a les seves terres i fou segurament llavors quan es degué bastir aquest castell, encara que no hi ha cap dada ni vestigi arquitectònic que ho pugui assegurar. De fet, no és fins el 1268 que es documenta el castell dels Angles (castro de Podio Angulorum), segons les notícies recollides per J. B. Alart. El monestir de Sant Miquel de Cuixà fou senyor del terme fins a la Revolució Francesa. (AB)
Castell
Interior de l’antic recinte del castell, desfigurat per construccions tardanes.
ECSA - J. Bolòs
D’acord amb les restes que han arribat fins a nosaltres, podem suposar que aquesta fortificació era formada per un recinte amb una planta quadrangular, del qual s’ha conservat sobretot el costat oriental. En aquesta façana est, amb una longitud total aproximada d’uns 18, 5 m, hi ha restes d’una torre portal i d’un pany de mur que s’estén a la banda nord. Cap al sud, segurament el mur original resta amagat per unes cases modernes que s’hi adossaren a la cara exterior. Els murs nord i sud del castell també foren en part aprofitats per a edificar-hi altres construccions més modernes. La paret oest és la més malmesa; devia alçar-se al costat de la plaça que hi ha a prop de l’església.
L’element més visible del castell és, doncs, la torre portal, que té una planta lleugerament rectangular. Té una alçada d’uns 10 m, superior a la de la resta de la fortificació. En aquesta construcció que sobresortia uns 3 m de la cortina, s’obre una porta amb una amplada de 2,2 m, una alçada de 4,5 m i acabada amb un arc rebaixat format per 13 dovelles. A la cara nord, hi ha dues espitlleres, situades en dos nivells diferents. A la cara interior, oest, veiem una porta elevada, acabada amb un arc de mig punt.
Al pany de mur que, des de la torre portal, s’estenia cap al nord, amb una longitud de 7 m, veiem dues filades de tres espitlleres, a 2 i a 6 m d’alçada, respectivament. Aquestes obertures són estretes i formades per dos blocs de pedra tallada, disposats paral·lelament; al damunt hi ha una pedra que fa de llinda. En l’estat actual, la cortina i la torre no tenen merlets i no és pas segur que n’haguessin tingut mai.
Excepte als muntants, als arcs i als caires de l’edifici, les pedres que formen aquests murs són molt poc treballades i són col·locades d’una forma molt irregular. L’aparell constructiu de la torre i del recinte és bàsicament igual.
A l’hora d’intentar establir una datació d’aquest castell, cal tenir present que, per exemple, les seves espitlleres són les que podem veure en les fortificacions de les terres occitanes fetes abans de la croada contra els albigesos. Tanmateix, alguns elements recorden unes tècniques constructives que ja es difongueren en un moment tardà (potser introduïdes pels francesos del nord), com per exemple el fet que les espitlleres siguin col·locades en dues filades o la posició sobresortint de la torre del portal d’accés. La mateixa forma de les dovelles d’aquest portal reflecteix una data força tardana. Per totes aquestes raons hem de datar aquest castell possiblement ja cap a la segona meitat del segle XIII. (AB-JBM)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 633, pàgs. 139-140
- Abadal, 1954-55, vol. VIII, doc. 92, pàgs. 309-312 i doc. 93, pàgs. 312-313