Resultats de la cerca

És el comediògraf romà més important Sota una ambientació superficialment grega, les obres de Plaute són una sàtira de la vida romana de l’època Creà tipus i escenes que han perdurat al llarg dels segles Les seves obres contenen escenes de dues menes diverbium i canticum Les primeres eren diàlegs, mentre que les segones -les més nombroses-, generalment acompanyades de tíbia, eren recitades o cantades a una sola veu o en grup Tot el teatre de Plaute és versificat, i es creu que els tipus de rima i metre que emprà estaven molt vinculats a la música interpretada, almenys pel que fa al principi…

Al Baix Imperi romà eren d’ivori amb relleus a l’exterior representaven figures soles segle IV, escenes de cacera o jocs segle V Des de la fi del segle IV fins al segle VI es posà de moda de regalar a l’emperador i a d’altres personalitats uns díptics anomenats consulars perquè commemoraven el nomenament d’un cònsol, els quals tenien, a la part exterior, relleus d’ivori, molt rics en informació documental, i a l’interior hi havia cera per a escriure-hi A Bizanci foren repetits els mateixos temes amb finalitats similars A l’època gòtica i al Renaixement eren pintats o…

Hom la iniciava amb la impetració de territori al jutge ordinari de l’emfiteuta, llevat que el senyor fos titular de la jurisdicció d’aquest si hom volia capbrevar béns situats a tot el Principat, calia demanar territori a l’audiència El territori acostumava a ésser el domicili del jutge Concedit el territori, el senyor nomenava jutge emfiteuticari o capbrevador normalment un advocat i sovint el mateix jutge ordinari i un escrivà de la causa per a la tramitació del procés Quan els afectats eren tots els emfiteutes d’un terme hom publicava un cartell de convocatòria Les causes de…

L’ofici d’espardenyer tenia una base rural era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders corder a la majoria de les poblacions Manresa 1618, Girona 1646, Martorell 1676, Vic 1749, Calaf 1774, Cardona 1778, etc Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa Només formaven un gremi separat en ciutats importants a Lleida 1665, Vilafranca 1729, Reus 1804 A València eren units amb els esparters ordinacions del 1455, el 1658 i el 1758 assoliren llur millor…

Tres eren fills de tres deva Dharma, Vāyu i Indra, i de Kuntī, l’esposa favorita de Pāṇ'u, forçat a guardar continència per tal d’evitar la maledicció d’un cert ṛiṣi , que, com a expiació d’un crim, l’havia amenaçat de mort si consentia a fer l’amor Els dos Pāṇḍavas restants eren fills de la segona esposa de Pāṇḍu, anomenada Mādrī, amb els dos Aśvins o Nāsatyas Els noms dels cinc Pāṇḍavas per ordre de llur filiació celestial són Yudhiṣṭhira, Bhīma, Arjuna, Nakula i Sahadeva Segons la llegenda, Pāṇḍu no escapà finalment a la maledicció del ṛiṣi , i morí en trencar el…

Amb la introducció de tres lectures en les misses dominicals, el tractus ha perdut la seva funció, bé que es pot retrobar en el salm que es canta després de la segona lectura els diumenges de quaresma És format per dos o més versets de salm Totes les melodies de tractus del repertori gregorià es basen en dues fórmules de salmòdia, una en el segon mode i l’altra en el vuitè, enriquides amb elaborats melismes Inicialment eren cantats per un solista, però amb el temps es va adoptar la interpretació antifonal Si bé s’havia suposat que les melodies per als tractus eren…

Orígens i mobilitat Caplletra I de l’inici del Llibre d’Esdres , de la Bíblia francesa de la catedral de Girona final del segle XIII Dos mestres treballen reconstruint el Temple de Jerusalem Un llança la plomada i l’altre desbasta un carreu amb un pic amb un tallant dentat Tresor de la Catedral de Girona, ms 5 - ©RManent D’on venien els treballadors que construïren els edificis de les ciutats catalanes Els corrents de migració provinents del nord sembla que foren més forts que els que provenien del sud Per tradició històrica i cultural, Catalunya va mirar més cap a l’altra banda dels Pirineus…

A la caiguda de la monarquia segle V aC, el rei fou substituït per dos cònsols, elegits pels comicis centuriats, als quals conferien l’ imperium els comicis curiats El seu primitiu nom era praetor , que aviat fou canviat pel de cònsol Eren elegits per un any, no prorrogable, presidien el senat i convocaven els comicis, i donaven llur nom a l’any Si ambdós cònsols eren a Roma alternaven en l’administració del poder un mes cadascun, però normalment un d’ells restava a Roma mentre l’altre comandava l’exèrcit en campanya Magistratura solament assequible als patricis, la…

Participació de Francesc Vilumara i Companyia, Socitat en comantita La majoria de les empreses catalanes, no individuals, que es creen al segle XIX tenen la naturalesa jurídica de societats comanditàries o en comandita En aquestes societats hi ha dues classes de socis els collectius i els comanditaris Els primers hi aporten fons, figuren en la denominació de la societat i són els responsables de la direcció, de manera que responen amb tot el seu patrimoni davant els creditors Els socis comanditaris també aporten fons, però no figuren en el nom de l’empresa ni poden participar en la gestió, i…

El nombre de cònsols era variable de dos a vint-i-quatre Eren assistits pel consell consular, el qual oscillava de dotze a més de cent membres, i pel consell general dels habitants lliures de la població Generalment eren elegits per un any, mitjançant sistemes diferents, usualment per un cos electoral restringit, i prevalia la cooptació El càrrec aparegué durant els darrers vint anys del segle XI a Itàlia, d’on s’estengué, a la primera meitat del XII, a Occitània i al nord dels Països Catalans al final del mateix segle s’estengué a Alemanya, i passà a l’època moderna…