Resultats de la cerca
Es mostren 419 resultats
Mare de Déu de les Alegries (Lloret de Mar)
Art romànic
Situació Campanar romànic, molt restaurat, de l’esqlésia parroquial primitiva del terme de Lloret J Recarens L’església és situada al punt quilomètric 11,25 de la carretera GE-680, de Vidreres a Lloret de Mar Mapa L39-14366 Situació 31TDG859186 JRR Història L’església de la Mare de Déu de les Alegries o Sant Romà de Lloret correspon a una de les dues que són documentades l’any 1079 —l’altra era la de Sant Joan—, en ésser consagrada pel bisbe de Girona Guillem Guifred de Cerdanya En estendre’s la vila de Lloret cap a la zona litoral, l’església anava quedant cada cop més apartada A causa d’…
Santa Maria del Castelló Sobirà (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Aspecte de les escasses ruïnes d’aquesta església, situades al recinte inferior del conjunt arqueològic Arxiu A Bastardes A l’extrem oposat del castell, en el recinte inferior i ran de muralla de migdia i de l’antic accés al poblat, hi ha les restes excavades d’aquesta església MRR Mapa 33-12290 Situació 31TCG323598 Història La història d’aquesta església va lligada a l’evolució del Castelló Sobirà, del qual n’era l’església parroquial La primera notícia del Castelló Sobirà apareix en el document de la suposada donació del comte Isarn de diversos béns a favor de l’abat i del monestir…
Mare de Déu del Roser d’Ardòvol, abans Sant Climent (Prullans)
Art romànic
L’església parroquial d’Ardòvol arrecera al seu entorn les poques cases que componen aquest nucli, situat uns 2 km al nord-oest del poble de Prullans, cap de municipi Aquesta parròquia, al lloc d’Ardòvol, fou consagrada a sant Climent el 9 de gener de 890, per Ingobert, bisbe d’Urgell Segons indica l’acta de consagració, l’església era situada “ infra pau Tollonense, infra fines de villa iamdicta Ardocale ”, i havia estat edificada pels habitants del lloc, els quals, amb motiu d’aquest acte solemne, la dotaren amb diversos béns situats dins el terme de l’esmentada villa d’Ardòvol D’altra…
Les ferramentes d’aplicació
Art gòtic
S’entén per ferramentes d’aplicació el conjunt d’elements de ferro clavats als batents de fusta de les portes, que tenen una funció estructural determinada els claus de porta, les plaques i les planxes de ferro tenen la missió de reforçar la fusta els golfos i frontisses permeten articular els batents els bernats i les lleves, barrar-los i fixar-los els tiradors i picaportes faciliten la mobilitat i exerceixen funcions d’avís els panys, claus i forrellats serveixen per a tancar en ferm Molts d’aquests elements estan ricament ornamentats, especialment quan van clavats a les portes principals…
El panorama artístic als països de la Corona d’Aragó
Art gòtic
L’arribada d’artistes estrangers als països de la Corona d’Aragó, tal com s’estudia en el capítol anterior, afavorí la renovació del paradigma figuratiu d’acord amb el nou llenguatge internacional, però aquesta renovació també es va donar gràcies als intercanvis entre els diversos països que pertanyien a la Corona Amb anterioritat, alguns artistes catalans influïts per la pintura italianitzant havien difós aquest llenguatge als altres territoris de la corona catalanoaragonesa La pintura valenciana palesa inicialment el pes important que va tenir la cultura figurativa catalana, principalment l…
Obres diverses d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Elements romànics de Santa Maria del Pi Escultura Escultura de la portada de Santa Maria del Pi Elements reaprofitats decorats amb motius vegetals i figuratius, entre els quals destaca l’escena del pecat original ECSA - Rambol En la porta oberta al mur del costat anomenat de l’Evangeli de l’església de Santa Maria del Pi hi ha elements esculpits reaprofitats, el repertori i l’estil dels quals té a veure amb els conjunts de la ciutat datats al segle XIII Es tracta dels capitells, impostes i d’una de les arquivoltes, de temàtica diversa De tota manera, algun d’a uests elements ha sofert…
Santa Maria de Ribera de Cardós
Art romànic
Situació Aspecte actual d’aquesta important església, separada del nucli de població, que ha estat restaurada fa pocs anys J Tous L’església parroquial de Ribera de Cardós, centre de la vall de Cardós, és als afores del poble de Ribera, entre el nucli urbà i el riu, al costat del cementiri JAA Mapa 34-9 182 Situació 31TCH548142 Història Les notícies històriques que podem considerar relacionades amb l’església de Santa Maria de Ribera de Cardós es confonen, en molts dels documents més antics, amb les notícies genèriques sobre la vall de Cardós Aquest fet planteja un greu problema d’…
Santa Àgata de Rallui, abans Sant Climent (Beranui)
Art romànic
Situació Aspecte de l’interior de l’església, que presenta l’absis cegat per un envà i la part de ponent de la volta de la nau totalment ensorrada ECSA - F Parra Aquesta església, ara en ruïnes, era l’antiga parròquia del despoblat de Rallui, encimbellat al nord de Beranui, a la riba esquerra del barranc de les Pedres Mapa 32-10 213 Situació 31TCG008953 S’hi puja a peu des de la carretera de l’Isàvena, més o menys durant una hora llarga Abans d’arribar a Beranui, a l’altra banda del pont que creua el barranc de les pedres, hi ha un camí que s’enfila per la serra i mena directament a Rallui…
Sant Martí d’Escalarre (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Notable església de dues naus, d’interpretació arquitectònica complexa ECSA - JA Corbella L’església parroquial d’Escalarre és al costat del cementiri, als afores del poble, al qual s’arriba per una carretera que surt d’Esterri d’Àneu JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH476199 Història El primer esment conegut del lloc d’Escalarre data dels anys 981-985, quan el comte Ramon de Pallars retornà al monestir de Gerri uns alous, entre els quals figura el lloc d’Escalarre El 1090 el comte Artau II i la seva muller Eslonça donà al mateix monestir un excusatum , a Martí Oriol, de la vila d’…
Jaume Safont
Literatura catalana
Història
Historiografia catalana
Funcionari de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat, dietarista i poeta.
Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari Pertanyé al grup socialment més elevat de la Barcelona del segle XV, representat pels alts funcionaris de l’administració municipal…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina